diumenge, 3 de maig de 2015

El cos humà



El cos humà, és una novel·la que reflexiona sobre l’amor, la guerra i el poder transformador que ambdós termes antònims tenen sobre l’ésser humà. 

Paolo Giordano ens torna a acaronar l’ànima desprès del seu exitós “La soledat dels nombres primers” amb  una historia que avalua com un nano (encara no el podem anomenar home) viu la seva experiència a l’Afganistan.

Una anada i tornada als seus afectes, als seus records i a la seva vida que no serà mai la mateixa encara que tingui la sort de tornar amb vida a casa seva.

Una visió transformadora, canviarà d’hàbits, de costums alimentaris, d’horaris i sobretot investigarà aquella solitud tan colpidora que estableix un diàleg entre la incertesa i la memòria.

El sergent Antonio René comanda un escamot de nois molt joves. L'últim a arribar, en Ietri, tan sols té vint anys i se sent totalment inexpert. Per a gairebé tots ells, la missió a l'Afganistan és la primera gran prova de la seva vida. La seva destinació, una base d'operacions al mig del desert, és un dels llocs més perillosos de tota l'àrea en conflicte. Esgotats per la calor, el brogit i la por, de dia els soldats reconstrueixen la vida que coneixen, visiten el metge i procuren distreure's. 

De nit, però, els records irrompen i els nois, enmig d'un silenci absolut, senten les pulsacions dels seus propis cors, els sorolls dels òrgans: l'activitat incessant del cos humà... Fins que arriba el dia en què s'han d'endinsar en territori enemic i de sobte es veuen forçats a passar comptes amb tot allò que han deixat en suspens. Quan tornin a casa, ja hauran sobrepassat irreversiblement la línia que separa la joventut de l'edat adulta. 

Mai podran oblidar allò que han sentit i han vist, aquells companys que han perdut i la duresa de la vida que han conegut.

Reconstruir les seves vides esdevindrà una feina massa complicada si no compten amb l’afecte i l’amor incondicional dels seus éssers més propers.

Edicions 62 i labutxaca ens apropen un meravellós text on la visió de la guerra esta molt ben documentada i ens podem apropar als sentiments, paisatges i olors en els que els personatges viuen envolcallats.

Pensem que amb la Segona Guerra Mundial o amb la Guerra Civil Espanyola els grans conflictes ja van acabar però hem de tenir present aquests territoris on dia a dia han de fer recompte de caiguts, de morts defensant banderes o ideals.

Al parlar de guerra pensem en armes però l’arma principal és el cos humà dels soldats combatents que es juguen allò més valuós que tenen. 

Quin munt de vides i famílies destrossades.

Aquest llibre, també ens mostra l’altra cara, no podem anomenar-la positiva però la més amable, el companyerisme i la germanor, la protecció entre els companys i l’amor que s’obre pas fins i tot en els territoris més hostils.

Molt recomanable  per pensar i gaudir d’una lectura que no deixa indiferent. 

Una novel·la que estirarà els fils de la teva ànima sense cap pietat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada