dilluns, 13 d’abril de 2015

Per Sant Jordi amor melancòlic i una rosa gris (2015)



El color gris s’associa a la tardor, al mal temps i a la melangia, sense oblidar que és un dels colors de l’elegància per naturalesa.

 

 


Per això us recomanem: 

 


El hombre que arreglaba las bicicletas es una novela que nos presenta una gran pregunta: Si estuvieras a punto de morir, ¿A quién dirigirías tu última carta?

La respuesta se encuentra en esta maravillosa novela llena de sensibilidad, recuerdos de verano, olor al salnitre de la costa y todo ello bañado con toques de sol y la brisa de otoño que nos retrae a la melancolía.

Tenéis que sucumbir a los encantos de esta gran novela para descifrar los misterios que os acechan ahora mismo, eso sí, os puedo garantizar que la pluma ágil y avispada de Ángel Gil Cheza os revelará una visión sobre la vida, el amor, la muerte y la historia de cada uno que os dejará con la boca abierta y los pelos de punta.

Se nota el pasado cantautor de Ángel Gil Cheza en el esmero en que elige las palabras creando auténticas sinfonías emotivas para unas protagonistas que son criaturas emocionales.

SUMA de Letras nos presenta esta gran novel·la  avalada por la crítica y el público.


En Vicenç Villatoro ens explica  a Un home que se’n va anar de manera magistral com el seu pare va abandonar les terres andaluses, que el va motivar, el motiu de la tria del destí, l’arribada i un periple que no va ser gens fàcil.

Amb una Espanya franquista i marcada a foc per la guerra tenim un teló de fons incomparable i tan ben documentat que ens fa entrar de cop a la trama interessantíssima de l’obra.

Si que és una biografia d’una nissaga, però alhora és un retrat d’un fenomen social que es va donar en massa entre els anys cinquanta i seixanta.

El seu avi, que va ser presoner i va patir l’agonia de veure’s condemnat a mort, es va motivar en la recerca de l’anonimat i d’una vida millor i plena d’oportunitats per als seus fills.

Un salt que no és gens fàcil, és tallar de cop les arrels de l’arbre que et sosté a terra i anar a plantar esqueixos a un territori que no coneixes.

De la mà de Proa podem gaudir d’una obra narrada en primera persona i en que la documentació és tan didàctica que ens fa sentir en la pell dels que ho varen deixar tot per la seva veritable pàtria: la seva família i el benestar d’aquesta.

  La noche soñada es una historia sobre la búsqueda de la felicidad. Premio Primavera de Novela 2014 y pubicada por Espasa, donde el lector de la mano de Màxim Huerta, el lector descubrirá que el viaje más arriesgado es el que se emprende hacia el amor, tantas veces doloroso e imposible, pero con el que nunca deberíamos dejar de soñar.
En la víspera de San Juan de 1980, los habitantes de Calabella, en la Costa Brava, esperan a la mítica Ava Gardner, que va a inaugurar el cine de verano del pueblo. Todo el mundo está pendiente de la actriz, salvo Justo, el benjamín de la peculiar familia Brightman. En el día más mágico del año, el muchacho ha decidido que, en vez de pedir un deseo, va a hacer todo lo que esté en su mano por cambiar el destino de los suyos.


Columna ens apropa Quan en dèiem xampany que té el punt de sortida a les caves Francisco Oller de Cassà de la  Selva, un territori que tots podem visitar i que amb la ploma màgica de l’autor narra l’inici d’una saga. Tres generacions que lluitaran pels mateixos objectius.

El llibre va de Reims a Cassà en un vaivé constant que mostra el contrapunt entre la riquesa i la despreocupació europea i el treball més rústic i entregat que es donava a  les terres catalanes.

La història del fundador es basa en el viatge a Reims i la dels pares i tiets de l’autor, Rafel Nadal, es situa a Cassà a la casa Nadal.

Crec que és un cant a la vida, a la família i al patrimoni més important que tenim: les nostres arrels.

Només sabent d’on venim podem saber al cent per cent qui som, on som i amb quines qualitats. No ho dubteu, aneu a la llibreria i gaudiu d’una gran lectura acompanyada d’una copeta ben fresca. Hi pot haver un binomi millor?


Amsterdam Editorial ens presenta una novel·la d’aquelles on les sagues familiars estan plenes de secrets, on les mentides tenen les cames curtes i sempre acaben per ressorgir trasbalsant el present, on si les parets de la casa familiar poguessin parlar més aviat cridarien.

Hannah Richell ha sigut comparada amb Kate Morton o Daphné du Maurier, però les comparacions són odioses encara que la intenció sigui una lloança.

Crec que només la podem comparar amb elles en una idea general d’englobar la novel·la en un gènere de sagues familiar i de secrets profunds, per la resta poc a comparar a la meva manera de veure.

Els secrets de Clifftops és una novel·la profunda, que comença amb un fet que desencadenarà una història plena de dolor, secrets i mentides però amb un bri de llum i esperança al futur.

La història de la família Tide ens l’expliquen a diverses veus els seus propis protagonistes, l’autora intercala capítols sobre el fet que va capgirar la família per sempre i el moment actual.

Una novel·la que relata una tragèdia però amb l’alè de l’esperança.

Finalment tot sortirà a la llum fent que el dolor sigui més suportable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada