dijous, 2 d’abril del 2015

Estem ben trastocats



Bufa! Que difícil és posar-se a escriure sobre una novel·la que semblava una ximpleria inicialment però t’ha tocat l’anima i t’ha dibuixat a l’ésser humà de manera crítica fins al punt de fer-nos reflexionar i viatjar per les nostres vivències.

A Estem ben trastocats ens trobem en el si d’una família on els pares els varen prometre a les seves filles Rosemary i Fern que sempre ho tindrien tot, serien felices i que sobretot les estimarien en la mateixa mesura i intensitat.

En aquest punt ja et comences a plantejar que una filla és diferent a l’altre, per bé o per mal té alguna cosa que la fa especial i alhora la distancia de la seva germana. 

Ja podeu anar especulant perquè fins ben endinsats a la aventura no traureu en clar allò que amaga la família doncs la ploma de la Karen Joy Fowler sap donar els temps adequats i les pauses corresponents per tal que les nostres ments desenvolupin la capacitat critica sobre una societat que encara es debat entre la normalitat i la anormalitat.

Lògicament el que la fa diferent no és una cosa corrent, la noia va ser sotmesa a uns experiments per la part científica conductual del pare i és una ximpanzé. Si, si, és mona... però arran d’aquesta inflexió en l’evolució de l’ésser humà podem veure com hem evolucionat o des evolucionat al llarg de l’historia. 

El germà gran de les "bessones", el que semblava el més normal dels germans, està cercat per l’FBI doncs comet delictes en nom dels drets dels animals i com més gran sigui la seva ira més mal farà a la societat civil.

Com estar segur i tranquil en aquesta casa? En qui et pots recolzar? És un premi ser el fill predilecte o acabes essent el responsable dels altres esdevenint un “semi-pare”?

Gràcies a la traducció impecable de l’Anna Turró i l’aposta de RBA La magrana per una novel·la innovadora podem retrobar-nos amb l’autora de la novel·la “The Jane Austen Book Club” de la que hi ha una versió cinematogràfica.

Crec que aquesta novel·la també dóna per una pel·lícula doncs tracta un tema que pot semblar ximple en un inici però fa una forta introspecció sobre l’home i la manera que té de relacionar-se, créixer, aprendre i desenvolupar-se al món real.

Qui és més racional? Qui està més trastocat? 

Vinga va, aneu a les llibreries i feu-vos amb un exemplar d’aquesta peculiar novel·la, us asseguro que us enganxarà i el que és millor, us sotragarà la consciència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada