Que tot sigui com no ha estat mai

Per Àngela Sánchez Vicente

Edicions 62 ens regala una novel·la única en la que els sentiments retrobats, la memòria, allò normal i anormal, la felicitat i la realitat es donen la mà d’una manera increïblement compassada amb la capacitat de deixar al lector amb la boca oberta, els pels de punta i la pell de gallina.

La darrera aposta titulada Que tot sigui com no ha estat mai ens mostra com un jove reflexiona sobre la seva infantesa i com la va viure.

El que destaca és que el nen que va ser era el fill del director d’un centre psiquiàtric i el nen va créixer en aquell ambient sense qüestionar-se res i sense jutjar a les persones que hi estaven ingressades.

Tant de bo que tots poguéssim ser com nens i mirar amb ulls purs i lliures tot allò que ens envolta i sempre ser capaços de trobar una paraula amable sobre el nostre entorn, en diuen immaduresa o inexperiència o fins i tot que els nens no estan “curtits”... al que jo em pregunto: Qui és més madur? El que essent gran jutja a tort i dret o aquell infant que simplement observa i estima? 

El nen protagonista no ha conegut cap altre realitat, la seva infantesa està plena de moments al psiquiàtric compartint vivències i anècdotes amb els que estaven per allà. El Joachim, el nostre nou amic, només intenta cridar l’atenció del seu idolatrat i adorat pare mentre a casa només sent baralles entre els seus germans.

Si, el protagonista i l’autor es diuen igual doncs l’obra és autobiogràfica, un punt positiu extra de més per en Joachim Meyerhoff que a més de tramar una obra excepcional i fer-nos pensar en la manera que vivim, té la capacitat de despullar les seves vivències, experiències i emocions sense cap pudor.

Costa més despullar el cos o la ment? Que cadascú respongui però jo ho tinc ben clar i la seva valentia és una lliçó més en un món on els valors cotitzen a la baixa.

És una novel·la vital, excepcionalment tendra i alhora dura, real i amb aquella nostàlgia de que temps passats sempre foren millors.

És un gran còctel en el que no hi falta cap ingredient doncs durant la seva lectura pots riure i viure la historia com un nen però en acabar-lo no pots evitar pensar en els fets verídics que s’esmenten i com ho viurien en la pròpia pell.

Per nosaltres una bona novel·la és aquella que a més d’enganxar-te i fer-te passar una bona estona és aquella que et cala dins i et toca els fils de l’ànima desordenant-los per tal que tornis a establir un ordre al teu interior. 

Sense cap mena de dubte aquesta és una gran novel·la i una eina de reflexió molt positiva. No tot allò crític ni profund ha de ser narrat des de la foscor i la penúria.

No ho dubteu més i sigueu l’heroi Joachim per una estoneta! No us en penedireu!