divendres, 20 de febrer de 2015

Que tot sigui com no ha estat mai



Per Àngela Sánchez Vicente


Edicions 62 ens regala una novel·la única en la que els sentiments retrobats, la memòria, allò normal i anormal, la felicitat i la realitat es donen la mà d’una manera increïblement compassada amb la capacitat de deixar al lector amb la boca oberta, els pels de punta i la pell de gallina.

La darrera aposta titulada Que tot sigui com no ha estat mai ens mostra com un jove reflexiona sobre la seva infantesa i com la va viure.

El que destaca és que el nen que va ser era el fill del director d’un centre psiquiàtric i el nen va créixer en aquell ambient sense qüestionar-se res i sense jutjar a les persones que hi estaven ingressades.

Tant de bo que tots poguéssim ser com nens i mirar amb ulls purs i lliures tot allò que ens envolta i sempre ser capaços de trobar una paraula amable sobre el nostre entorn, en diuen immaduresa o inexperiència o fins i tot que els nens no estan “curtits”... al que jo em pregunto: Qui és més madur? El que essent gran jutja a tort i dret o aquell infant que simplement observa i estima? 

El nen protagonista no ha conegut cap altre realitat, la seva infantesa està plena de moments al psiquiàtric compartint vivències i anècdotes amb els que estaven per allà. El Joachim, el nostre nou amic, només intenta cridar l’atenció del seu idolatrat i adorat pare mentre a casa només sent baralles entre els seus germans.

Si, el protagonista i l’autor es diuen igual doncs l’obra és autobiogràfica, un punt positiu extra de més per en Joachim Meyerhoff que a més de tramar una obra excepcional i fer-nos pensar en la manera que vivim, té la capacitat de despullar les seves vivències, experiències i emocions sense cap pudor.

Costa més despullar el cos o la ment? Que cadascú respongui però jo ho tinc ben clar i la seva valentia és una lliçó més en un món on els valors cotitzen a la baixa.

És una novel·la vital, excepcionalment tendra i alhora dura, real i amb aquella nostàlgia de que temps passats sempre foren millors.

És un gran còctel en el que no hi falta cap ingredient doncs durant la seva lectura pots riure i viure la historia com un nen però en acabar-lo no pots evitar pensar en els fets verídics que s’esmenten i com ho viurien en la pròpia pell.

Per nosaltres una bona novel·la és aquella que a més d’enganxar-te i fer-te passar una bona estona és aquella que et cala dins i et toca els fils de l’ànima desordenant-los per tal que tornis a establir un ordre al teu interior. 

Sense cap mena de dubte aquesta és una gran novel·la i una eina de reflexió molt positiva. No tot allò crític ni profund ha de ser narrat des de la foscor i la penúria.

No ho dubteu més i sigueu l’heroi Joachim per una estoneta! No us en penedireu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada