dimecres, 24 de desembre de 2014

Entrevista Núria Pradas



Reconec que la novel·la que avui us presento m’ha tocat el cor i s’ha ficat entre els fils de la meva ànima. És simplement perfecta. 

La noia de la biblioteca és una novel·la que narra la creació de la Biblioteca de Catalunya i la seva protagonista, la Núria, és un personatge adorable, treballador, somiador i una gran amant de la cultura i de la seva terra. 


És capaç de lluitar contra tot i tothom per tal de sortir-se amb la seva i tirar el seu projecte endavant. És valenta, coratjosa i es belluga molt bé en un món dominat pels homes. 

Crec que la Núria de la novel·la té molt a veure amb la autora, la Núria Pradas que a més d’haver creat una trama espectacular ens transporta en l’espai i el temps d’una manera tan precisa que sembla que els escenaris es puguin tocar i podem gaudir de les olors, els sorolls, les veus i els colors que l’omplen.
 
L’aventura vital de la Núria serà trepidant i us farà patir molt alhora que us demostrarà que amb pors no s’arriba mai enlloc. 

Gràcies a l’aposta encertada de Columna podem tenir entre mans una novel·la que et posa la carn de gallina i el fa sentir la passió amb que ha estat escrita.

 
Cedim-li el torn de paraula i que es presenti:

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant? Ja fa temps d’això. Jo treballava com a professora de literatura i llengua, i vaig començar a escriure textos teatrals per als meus alumnes (vaig muntar un petit grup de teatre, la meva gran passió). I d’aquí a la novel·la hi va haver un passat. I , després, un altre i un altre...fins ara.

Creus que la màxima “És narrant que ens narrem” cobra un sentit més especial amb aquesta novel·la? Potser sí. D’una manera gairebé inconscient he anat deixant bocins meus en cada novel·la. En aquesta més. La història del pare de la Núria Solé durant la Setmana Tràgica és la història del meu avi. Gairebé. Tenia ganes d’explicar-la.

Com ha estat el procés de documentació sobre un fet tan important per la cultura catalana? Molt intens. Van ser mesos de buscar, de descobrir. És una part fonamental abans de començar l’escriptura; fonamental i apassionant. Quantes coses que s’aprenen! Com m’he enriquit!

Què t’atrau de la literatura? Creus que la lectura és un ritual que s’està profanant amb els llibres electrònics? No ben bé; es canvia l’envoltori, i no tant com sembla, però no l’esperit , la màgia de descobrir noves històries. A mi, però, m’agrada tocar els llibres, prendre notes a peu de pàgina, desar-los, acumular-ne...

Quins són els teus inspiradors o referents literaris? Crec que tot el que he anat llegint al llarg dels anys és el combustible que em permet escriure. Sovint, inconscientment, aflora tal cosa o tal altra. Malgrat tot, per a mi, Rodoreda és la Literatura.



Si poguessis fer un viatge en l’espai i el temps amb quina personalitat et reuniries a la Biblioteca de Catalunya? Amb Francesca Bonnemaison. Què donaria per sentir  la seva veu dient-me: “Hola, hermosa!”

La Núria n’ha de passar mil i una dins la novel·la. Creus que és a partir de la duresa i de les adversitats de la vida que ens adonem d’allò positiu que tenim en el nostre dia a dia? Sens dubte. I hi ha molta gent incapaç de descobrir aquesta part de la vida, el que té, de què ha servit la lluita. Llavors la negativitat se’ls menja i...què queda?

Ets somiadora com la Núria? Sííí...:)


A l’obra fas un gran treball per la memòria catalana col·lectiva. La memòria ve a ser passat que vol seguir essent present. Personalment, vius de passat, de present, de futur o de la conjunció de tots tres temps? Tinc una tendència natural a mirar enrere; m’encanten les pedres i m’agradarien que parlessin, que em poguessin explicar tot el que han vist, el que han sentit. Potser per això sóc una lectora voraç de novel·la històrica. La memòria dels meus avis viu en mi i la respecto i conservo. El futur me’l miro amb esperança. Serà el temps dels meus fills i néts. Quin paper hi tindré? Això em fa una mica de por pensar-ho, la veritat.

La teva novel·la és molt femenina i les emocions i sentiments que es desprenen d’elles són molt intensos. Creus que la dona és més sensible al patiment, als somnis i a les il·lusions? No hi ha una resposta absoluta a aquesta pregunta. Si em sento més còmoda narrant des d’uns ulls de dona és perquè jo ho sóc i m’hi sento còmoda i propera. Crec en les persones, però, tant m’és que siguin dones o homes.

Ara que no ens veu ningú, tens algun projecte nou en ment? Sí, però és tant petit que encara no en puc parlar. Ara, il·lusionada de nou i amb ganes de tornar a començar tot el procés d’escriure sí que n’estic.

Per finalitzar, ens agradaria que ens respongués el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la respons?


Què li queda dels seus personatges quan l’obra ja està acabada, quan pertany al lector? Una immensa melanconia.
 
Moltíssimes gràcies pel teu temps i et desitgem de tot cor que aquesta novel·la et reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

1 comentari:

  1. Gràcies per interessar-vos per les dues Núries, la Solé i la Pradas. Una abraçada molt gran!!!!!

    ResponElimina