divendres, 21 de novembre de 2014

Les dones sàvies de la muntanya i el seu autor



El dijous 20 de novembre vàrem tenir el plaer d’intercanviar impressions amb un dels nostres autors predilectes, en David Martí, qui molts de vosaltres recordareu per novel·les com “La metgessa de Barcelona”, “Les bruixes d’Arnes” o “El guerrer adormit”.



Amb Les dones sàvies de la muntanya ens demostra que ell si és un trementinaire de la paraula, sap arribar a l’ànima del lector d’una manera suau però contundent, sembla que en les seves obres aparegui com un guerrer adormit que mica en mica va despertant per lluitar contra el pas inexorable de les planes. Pot ser en una altre vida fou un bruixot capaç d’encisar amb la paraula, doncs aquest do roman en la seva ploma suau i precisa.


Més que una presentació ens hem trobat en una reunió envoltada d’amics, en David sempre té una paraula amable per cada un dels seus lectors, no ha perdut el somriure ni una sola vegada i els seus ulls expliquen la historia d’un home que ha llençat moltes planes fins a trobar les paraules exactes.



Conèixer per fi, en persona un dels teus “ídols” (David, que no et pugui al cap) fa molta por i respecte, com més amunt d’un pedestal poses una persona és més fàcil que en caigui, però la trobada ha sigut tot al contrari, és un home planer, que es ruboritza al rebre l’afalac del lector i que persevera en fer-se entendre. 


És una d’aquelles persones amb les que ve de gust seure i xerrar, aprofundir en els seus personatges i històries, deixar que el toc del mestre et mostri quelcom que t’ha passat per alt i arribar a casa amb ganes de fer-ne una relectura.


Semblo poc imparcial, però creieu-me quan us dic que les seves novel·les tenen un rerefons que et fa pensar, que et provoquen ganes contradictòries d’acabar la novel·la per saber-ne el final i alhora desitges no acabar-la ja que saps que hauràs d’esperar fins al proper títol signat per ell.



Edicions 62 encerta de ple, una novel·la que serà un encert per a tots aquells que vulgueu regalar una bona estona durant aquestes dates, en ella descobrirem la força de les dones d’una família a mitjans del segle XIX, a un paratge de natura incomparable i on les plantes remeieres arrelaran ben fort generació rere generació.


Trobo molt interessant, cosa que vaig comentar amb més d’un lector, la construcció dels seus personatges femenins, unes dones fortes, valentes, capaces, lluitadores que poden servir d’exemple a qualsevol de nosaltres.


En David té la capacitat d’equilibrar el seu jo femení per descriure aquestes protagonistes sense que es vegi la mà d’un home al darrera, elles fan seva la veu de l’autor fins arribar a un punt que el lector no pot distingir qui construeix realment la novel·la.


Les germanes del riu, les dones sàvies de la muntanya, han dedicat la seves vides a preservar els misteris que les envolten, generació rere generació, on la màgia i els coneixements de les propietats de les plantes s’han transmès fins avui. Hereves i responsables d’un saber donat per la mare natura.


Les nostres protagonistes en formen part i ens conviden a gaudir de les meravelles que les envolten i que mai podríem arribar ni a sospitar.


Germanes que ens esperen per compartir el seu saber.


Unes dones que viuen un període difícil de la historia però que són generoses, sol·licites i molt humanes, unes dones com les d’abans, que amb menys eren més felices i que ajudant als altres mostraven el seu coratge.


El remeier català és un pou de saviesa que moltes vegades oblidem, però on els secrets s’amaguen entre perfums silvestres i tisanes.


Vull donar les gràcies des d’aquest modest blog a Mariola Iborra, una jove eixerida a qui només coneixia virtualment i que per fi vaig poder posar cara i ulls. Una gran professional al front d’Edicions 62 i una gran amiga nostra. Gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada