diumenge, 30 de novembre de 2014

La dona de gris



El jove però rigorós segell Llibres del delicte ens presenta La dona de gris, una novel·la signada per Anna Maria Villalonga, nom de respecte i qualitat dins del món dels negrots catalans.


Els lectors s’endinsaran en una novel·la on es conjuren la rutina i un fet desencadenant que canviarà la vida d’un somiatruites.


El nostre narrador és un home madur, desencantat de la vida que la veu passar dia a dia i no sap com viure-la. Sempre s’ha refugiat entre llibres i pel·lícules, però aviat s’adona que la vida és quelcom més, que hi ha un món fora les quatre parets de casa seva i que per poder entrar al món no té més remei que donar el primer pas.


Mentre pren un te en una cafeteria una dona vestia de gris perd el fulard i ell en un exercici de bona educació la segueix per retornar-li, però de camí descobreix que aquell episodi pot ser el començament d’una aventura al més pur estil del cinema clàssic o de les pel·lícules de detectius, així és que decideix descobrir qui és aquella dona.


Per mitjà del despertar de nou a la vida descobrim la vida de la dona gris, la Glòria, una dona amb una vida més negre que gris, la seva vida és monòtona i força avorrida fins que un dia tot canvia.


Quin és el motiu d’aquest canvi? Qui n’és el responsable? Qui li pot explicar?


El nostre amic anirà estirant del fil, mica en mica, i ens mostrarà la vida del fill de la Glòria, la seva curiositat desembocarà en un final funest, però diuen que la justícia és cega i a vegades s’hi arriba per camins poc transitats o escales desgastades.


La novel·la en si és massa profunda, massa real en molts aspectes i massa curta. 


L’Anna Maria té el poder d’atrapar el lector, la seva prosa és dinàmica i els girs argumentals no deixen que abandonis la història. L’he llegit d’una tirada i m’he quedat amb ganes de saber com viurà a partir d’ara el nostre amic i la senyoria Celia.


La dona de gris, és un reflex de part de la nostra societat, persones grises que fan la seva vida però que passen desapercebudes per la gran majoria, gent de la que poques coses es diuen i moltes es callen. La Glòria es transforma en víctima i botxí, una dona que decideix per si mateixa.


Podria enumerar molts motius pels quals us recomano aquesta novel·la, primer de tot sóc una ferma seguidora de Llibres del delicte i si ells ho publiquen ja té el seu punt, si em fixo en l’autora, només puc dir que és de les poques persones que en poques paraules és capaç de fer posar la pell de gallina i copsar tota l’atenció del lector i si oblido tot el que he dit abans la història per si mateixa es mereix un reconeixement.


Una novel·la negra amb una gran dosis de realitat i una increïble profunditat en la descripció del caràcter dels personatges i amb molta riquesa cultural cinematogràfica i literària.


M’ha agradat tant que he acabat veient “La ventana indiscreta” d’Alfred Hitchcock, si la llegiu ja ho entendreu!

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies. Ara hauràs de mirar també "Vértigo"!

    ResponElimina
  2. Quines ganes de llegir-la. Bona ressenya! Però no me'n digueu tantes coses! Faré bé de no llegir cap més ressenya d'aquesta novella fins que l'hagi llegida. Si no pot ser abans, de segur que la llegiré durant les festes de Nadal.

    ResponElimina