La muerte llega a Pemberley

El magistral homenatge de P. D. James a 'Orgull i prejudici' corona les llistes de més venuts dels Estats Units i Regne Unit. Aquest és el brillant apunt sobre una increïble autora de 91 anys que ha aconseguit donar un nou alè de vida a els personatges de Jane Austen, i no tan sols als d’ “Orgull i prejudici”, sinó que també trobareu en les seves planes algun personatge de “Persuasió” i un breu resum de l’argument bàsic de la família Elliot.

 

Antena 3 va estrenar el dimarts, a prime time, 'La muerte llega a Pemberley', adaptació de la BBC i protagonitzada por Anna Maxwell Martin, Matthew Rhys, Jena Coleman i Matthew Goode, entre d’altres, una adaptació molt acurada encara que nosaltres preferim recomanar-vos la novel3la editada per Bruguera i B de Bolsillo.

 

 

Els personatges venen molt marcats i definits en l’obra per la seva precursora, encara que han evolucionat i pot ser algun caràcter s’ha dulcificat o tot al contrari. No es imprescindible haver llegit “Orgull i prejudici”, ja que l’autora ens dona acotacions suficientment clares per poder seguir el fil, encara que jo, a la més modesta opinió, crec que haver-la llegit enriqueix molt aquesta nova novel·la.

 

Pemberley, any 1803. Han passat sis anys des que Elizabeth i Darcy es van cassar contra tot pronòstic, creant un món perfecte que sembla invulnerable. Però de sobte, en la vigília del ball de lady Anne, tot es torça. Un carruatge arriba a corre-cuita a la residència, portant la Lydia, la germana d'Elizabeth, aquesta arriba commocionada, cridant que el seu marit ha estat assassinat. Sense previ avís, Pemberley es capbussa en un esgarrifós misteri.

 

“La muerte llega a Pemberley” presenta dues perspectives de novel·la en una de sola. Per una banda tenim uns personatges estimats, o no tant, i coneguts per a molts de nosaltres i molta de la nostra curiositat quedarà saciada sobre el que hauria passat si Jane Austen hagués allargat unes quantes planes la seva història donant un final del estil: ... anys més tard...., sempre tenint en compte que és la nova visió d’una única persona i no l’autora original, per tant és tant respectable com la imaginació de cada lector i com ens hagués agradat acabar la història al nostre propi gust.

 

D’altre banda ens trobem amb una història purament negra, al més estil Agatha Christie on les descripcions judicials, la presentació de les proves i la feina policial ens guien per un assassinat i la recerca d’un culpable, que es regeix per “Fiat justitia ruat caelum” (deixar que la justícia segueixi el seu curs), en una època on el dret anglès es respectava a tota Europa. Tenim un assassinat i un assassí, o és possible que el nostre assassí sigui innocent. 

 

Una novel·la plena de records, de sensacions, amb l’aire victorià apareixent plana rere plana, una porta oberta a un futur a Pemberley on el lector podrà retrobar-se amb els seus jardins i les seves meravelloses estances. 

 

“La muerte llega a Pemberley” atrapa i captiva, apte per a tots els perfils de lectors i un regal a tots aquells addictes a Jane Austen. Pot ser aquesta novel·la ajuntarà els seguidors de P.D.James amb els de Jane Austen, provocant una lectura inversa en cronologia, estic segura que més d’un llegirà de nou o per primera vegada “Orgull i prejudici”.

 

Una ploma fina en mans d’una gran dama dona lloc a una novel·la sensacional.