dijous, 12 de juny de 2014

Pare de família busca ...



Per Àngela Sánchez Vicente


Fa dies que rumio que posar en un sol full que plasmi tot allò que Pare de família busca… m’ha semblat. Crec que és de les ressenyes més difícils que m’han tocat fer, és un llibre fresc, amè, rabiosament actual, original, realista, fantàstic, emotiu... la llista d’afalacs se’m queda curta!

La història neix quan la família Plans es troba en plena crisi econòmica, malauradament tenen l’espasa de Damócles sobre el cap avisant-los que en qualsevol moment perdran la casa que els ha vist créixer com a família.

Poc a poc descobrim a través dels objectes de la casa transformats en narradors en una esplèndida tasca de personificació com la psique de cada un dels membres de la família es va transformant, com els ànims decauen però alhora com amb la força de tots junts trobaran un nou horitzó on ser feliços.

La ploma de la jove Laia Aguilar ens regala una de les novel·les més àgils i fresques que hem llegit en el que portem d’any, un llibre ple de records i retalls de la vida de la família Plans explicat des de diferents òptiques.

No us desvetllaré el final però el que si que us dic és que hi ha objectes molt reflexius i crec que el llapis és el meu preferit. Passa per tots els estadis, des dels somnis inicials fins a un munt de firmes que s’hauran de fer i llistes, sobretot llistes de feines i coses que no cal oblidar.

Gràcies a l’aposta d’Alrevés podem gaudir d’una novel·la diferent que ens mostra com un moment dur ens pot unir més que mai alhora que descobrim qui està al nostre costat de manera incondicional a les dures i a les més canutes.

Crec que és el llibre que tothom hauria de gaudir a la platja o bé a la fresca d’un aire condicionat amb un bon té gelat i anar-lo passant per tots els de casa.

És una lectura que convida a parlar i debatre amb la família gràcies a l’empatia que desperta en nosaltres el periple d’aquesta gran família. Com som? Què ens preocupa? Ens preocupen coses importants? Gaudim de la vida o passem de puntetes?

Només us diré una darrera cosa: sols arribem molt ràpid però JUNTS arribem més lluny a la carrera de la vida.

Gaudiu-lo i compartiu-lo!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada