dimarts, 27 de maig de 2014

El plagi



Avui estem d’enhorabona doncs una de les dames de les lletres catalanes actuals amb més carisma, personalitat i un sentit intimista espectacular torna amb la seva darrera obra titulada El plagi.

M’ha sobtat un cop més, m’ha deixat la pell freda i el cor en un puny amb una prosa digna de la seva ploma, la Sílvia Romero i Olea ens presenta una realitat que molts de nosaltres vivim i un intercanvi generacional narrat amb una gran amabilitat adreçada amb petites píndoles de duresa i un xic d’acidesa.

¿Què recorda la nostra ment?

A la novel·la farem dues grans amigues, la Carme i l’Àngels, una dona de postguerra i una dona del temps actual. Dos pols oposats que es reconeixeran l’una en l’altre per les seves grans virtuts i alguna de les seves ombres.

La Carme, fa molts anys va ser molt famosa i prestigiosa entre la societat catalana, ella es va enamorar bojament i va viure les passions i mals moments que tota jove ha de passar fins descobrir que els món de les lletres i la literatura estaven tocant les seves portes. 

Ho abandona tot pel seu somni i aconsegueix la glòria en un temps convuls on no tot és el que sembla però... ¿què en queda ara que resideix en un geriàtric amargada, plena de por, privada de facultats i en el més humil dels anonimats?

Aquesta ànima amaga un gran secret que per descomptat no us desvetllaré però l’Àngels hi ficarà el nas fins a implicar-s’hi massa. 

L’Àngels és una dona atrevida i decidida a desvetllar el secret i a fer-ne una novel·la. Les seves trobades propiciaran un encontre entre dues realitats molt similars en temps molt diferents que ens conduiran a un gran camí de reflexió.

De la mà de Proa ens tornem a trobar amb un llibre que esdevé amic, que et fa mal tancar-lo per darrera vegada i que et deixa una melangia al cos. 

És profund, realista, tremendament ben ambientat, detallista, amb uns personatges que surten de les planes per acaronar-te i demostrar-te les misèries en les que pot sucumbir un ésser humà.

Realment crec que l’he viscut i m’ha canviat. D’això es tracta, no? Que una novel·la no et deixi impassible, que et remogui l’interior i et mostri una nova manera de veure-hi.

Us el recomano de manera individual però alhora us recomano que aneu a l’encontre de l’obra de l’autora. És una cita que no us defraudarà, cada títol té el seu toc personal i la seva empremta. Són únics i molt valuosos.

Recordeu que heu de cuidar cos i ment i aquesta autora és medecina per l’ànima.

Demà podreu llegir l’entrevista que gentilment ens ha concedit, tot un plaer per als sentits!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada