Les mans del drac

Quan m’enfronto amb una lectura en un duel amb un autor que no conec i que m’han recomanat molt, tant lectors com d’altres autors, no queda més remei que claudicar i fer-ne cas del consell per descobrir tant l’autor com la seva obra.

Quina ha sigut la meva sorpresa quan he llegit Les mans del drac publicada pels amics de Llibres del delicte, m’he trobat amb una novel·la al estil més pur de thriller negre, ambientada en una Barcelona actual i en unes dates tan senyalades com el Diumenge Sant i Sant Jordi.

Rere unes descripcions molt acurades que transporten al lector pels fantàstics carrerons del Barri Gòtic de la ciutat i per un dels dies més senyalats per a molts barcelonins, descobrireu una trama que s’envolcalla en allò més fosc i obscur, en un món on les creences paganes i el renaixement de Belcebú seran el detonant d’uns fets precipitats que portaran sang fins a la Catedral.

També hi trobareu entrellaçada una trama al més pur estil negre on l’ambició cegarà a la mort per l’inhuma diner.

Dues trames que s’aniran entrellaçant de manera magistral sota la ploma de Sebastià Bennassar i que posaran de manifest allò que diferència les creences religioses i l’ambició desmesurada.

Amb un principi una mica més lent, on l’escriptor es recrea en presentar-nos un dels nostres protagonistes com un home una mica especial, un ex-capellà amb fòbia social, que atonyina ciclistes i que és un dels millors correctors literaris. Un home de lletres i especialitzat en temes obscurs com el vampirisme, rituals satànics, exorcismes i diverses ciències ocultes.

La novel·la agafa vitalitat i sinèrgia, introduint nous personatges amb caràcters força marcats que aniran suportant sobre les seves espatlles part de la trama que s’anirà mostrant als ulls del lector plana a plana i amb algun gir inesperat.

La historia ens presentarà el desig d’acomplir una profecia escrita a Barcelona al segle XVIII pels primers governadors Borbons i com la intercessió d’un home de fe pot fer canviar la balança on s’equilibra el bé i el mal.

Renaixerà el nou Belcebú? Esclatarà una bomba en un monument de la ciutat? Quants escriptors hauran de morir a mans de l’ambició i la desesperació?

Una novel·la que es fa curta, hagués volgut que tingués més planes, ja que m’ha atrapat de tal manera que no m’ha durat, l’he gaudit però m’ha sabut a poc.

No us vull desvetllar la trama ni mostrar-vos els personatges que donen cos a la novel·la, ja que crec, que mereixeu descobrir per vosaltres mateixos aquesta petita joia negra, i mai millor que en aquestes dates.

A mi el que m’ha quedat de deures ha sigut descobrir per mi mateixa les obres anteriors de l’autor com “El país dels crepuscles”, “Nocturn de Sant Felip Neri”, “La primavera dels indignats” o “Pot semblar un accident”, aquests petits detalls són d’allò més agraït per un lector, descobrir una nova ploma i quedar atrapat per la seva prosa fins al punt de desitjar descobrir-ne quelcom més.

Si per una casualitat quedeu tan atrapats com jo, us recomano que visiteu el seu blog: Dies de doctorat.