dissabte, 28 de març de 2015

Tota aquesta gent


Per Àngela Sánchez Vicente


Tots aquells que com jo us declareu uns incondicionals i gairebé addictes a les lletres d’Isabel-Clara Simó esteu d’enhorabona doncs teniu l’oportunitat de descobrir la seva darrera obra anomenada Tota aquesta gent. 

Desprès dels grans èxits de critica i de vendes com “Ídols”, “Històries perverses”, “La salvatge”, “La innocent”, “El mossèn”, “El gust amarg de la cervesa”, “Angelets” entre molts d’altres podem anar al reencontre amb tan il·lustre amant de la paraula escrita.

Per mi ha estat una experiència reveladora i extraordinària, sap manejar les emocions dels lectors, jugar amb nosaltres per dur-nos fins on ella vol, creant una atmosfera literària agradable, subtil, fresca, àgil, dinàmica i molt contemporània.

És una autora que no obeeix al dit “cria la fama i posa’t a jeure”, es nota molt que li agrada escriure i oferir a cada novel·la un plus que la fa especial, notòria i diferent a les altres alhora que destil·la un gran amor i respecte per als seus milers de seguidors.

En aquest recull d’històries, se’ns presenten diversos personatges afrontant la quotidianitat i lluitant contra ella mateixa. Personatges plegats d’emocions i sentiments fàcilment detectables i als que els pots posar la cara de familiars i amics amb molta facilitat.

Hi ha gent que rebotada de la situació social actual acciona cap a la prepotència i actua des de la venjança o l’esperança de fer justícia, n’hi ha d’altres que les preocupacions no el deixen ni tan sols sentir el fil de veu dels seus pensaments encoratjadors... en aquest gran teatre que és la vida queda palès que cadascú afronta allò que li arriba de la manera en que bonament pot i que les infinites possibilitats de caràcters poden marcar el destí o el camí vital de la persona.

Tots ells conflueixen en un retrat social actual que és tan fidedigne que et fa reflexionar sobre allò que deixem passar i l’impassible que restem davant les grandioses injustícies que estem travessant.

Al darrer capítol veurem com extremitza els seus pensaments i fica en una coctelera caricaturesca als seus personatges i els deixa caure en les terres catalanes avui. 

A la darrera frase del llibre, allò que ens queda latent a l’inconscient és tota una declaració d’intencions i una mostra de sinceritat per part de l’autora. Les paraules són clares: Visca Catalunya! Visca la terra! Lliure!

Gràcies a Edicions 62 i labutxaca podem tornar a citar-nos amb una de les escriptores catalanes més influents i importants en el panorama actual. Una gran dona amb una ploma que carrega d’històries fabuloses amb un rerefons de realitat combinat en la mesura justa esdevenint cada una de les seves obres un imprescindible per a qualsevol llibreria o tauleta de nit.

Si em feu cas, endinseu-vos a conèixer a tota aquesta gent que ens vol presentar que, com a la vinya del Senyor, hi ha de tot. 

Les portes estan obertes per a tothom. Passeu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada