L'estiu de l'amor

Per Àngela Sánchez Vicente

Si us agraden les novel·les on la realitat és ficcionada de manera sublim heu de deixar-vos meravellar per L’estiu de l’amor.

Amb una ploma plena de realitat i un ritme narratiu enginyós, divertit, frescs i lluminós com una tarda d’estiu és com en Toni Orensanz ens presenta l’època en que el genial Pablo Picasso es va establir a Horta de Sant Joan amb la seva musa francesa anomenada Fernande Olivier.

La portada il·lustra a la perfecció el caràcter d’ambdós i el seu vincle, el pintor en ple procés creatiu i la musa sempre present transmetent-li de manera enigmàtica allò necessari per seguir trobant l’esperada inspiració.

Amb els colors propis de la seva paleta dels primers temps podem veure com una sola il·lustració ens convida a passejar-nos per la novel·la despreocupada que ha aconseguit l’autor.

Si bé, com encara ara passa a molts barris o pobles petits qualsevol petita novetat esdevé el motiu de xerrameca de tots els que hi viuen, calculeu la magnitud de ressò que va tenir l’arribada del pintor amb una noia bella, summament sensual, un tant desinhibida i amb la despreocupació i volatilitat d’una musa.

Totes les dones la veuen com una meuca i li tenen un xic d’enveja tot i que no entenen el perquè i entre els homes provoca palpitacions esdevenint el centre de totes les mirades picantones fins i tot dels homes més purs.

Sabem que realment en Picasso va passar per aquest indret a l’estiu de 1909 i els fets en base són verídics, si encara avui aneu per aquells llocs testimonis de tan explosiva parella encara sentireu la remor dels murmuris i els xiuxiuejos que ja han creat una llegenda al voltant de la persona i el personatge.

De la mà d’Amsterdam podem gaudir d’una novel·la que sedueix a amants de l’art, a amants de la lletra escrita i als que esperen una novel·la ambientada en un terreny proper amb el que connectar i emfatitzar esdevé una feina summament fàcil, àgil, divertida i didàctica.

Ens creiem que els fets ha de ser contrastats per esdevenir història i el propi autor ens indica en una nota on podem trobar cartes i documents que indiquen la veracitat de la seva estància però la cultura popular i la saviesa de les àvies juntament amb les seves ganes de xerrar i xerrar pels colzes ens amplien la anècdota transformant-la en una història que passarà d’uns a altres amb el poder i la rapidesa de la pólvora.

L’autor li dóna el toc màgic novel·lant allò verídic, allò que s’aprèn del boca orella i el que ell va afegir lliurement per tal de construir una de les novel·les més entretingudes que m’han caigut entre mans.

Una novel·la agradable de llegir, amb una història d’amor una mica impactant si tenim en compte el moment històric en que es desenvolupa i uns personatges principals esbossats amb precisió i amb molts girs. Impacta la visió d’en Picasso i la descripció física i psicològica de la Fernande esdevenint una dona capaç de partir la terra en dos amb el toc dels seus talons i amb una ànima desmelenada a la que no li importa allò que diguin o pensin els demés. 

Un fragment d’història que se’ns regala des de l’admiració, el respecte, el romanticisme i la picardia necessària per fer de l’aventura una obra mestra i respectable.

No us la deixeu escapar, l’autor és un nom que a la nostra biblioteca s’escriu amb lletres daurades com el sol i la novel·la serà subjecte de les nostres properes recomanacions.

Si heu perdut el gust de la lectura perquè heu enllaçat massa del mateix una vegada i una altre aquesta és el millor antídot!