Per Raúl Gotor
La Terapeuta ens arriba de la mà de Gàspar Hernàndez escriptor i periodista,
com una història de dependència. Els dos personatges principals (i casi únics)
del relat són l’Hèctor Amat el “millor actor català del moment” i la seva
psicòloga Eugènia Llort, la qual l’ajudarà a sobreviure a l’ansietat que sent
des de que va presenciar un assassinat a un pàrquing de Barcelona.
L’autor d’El Silenci ens mostra en aquesta novel·la la
relació que ja es troba executadada a la primera pàgina i ens involucra com a
terceres persones endinsant-nos en una sèrie de successos on ens falta el terra
on poder assentar el nucli d’empatia.
Poc a poc el lector podrà entendre el perquè de tot allò
que es succeeix de manera vaga, sense massa coherència. Un llibre que s’ha
volgut diferenciar en dos parts, on la primera no és ningú sense la segona. Potser
hi ha entre elles una relació de dependència?
Angoixa, ansietat, marejos... tot i res es pronuncia en
Hèctor des de el dia de l’assassinat de Marina C. Una noia que li resulta
familiar però que no és capaç de recordar de què, ni just el moment en què va
ser assassinada. Hauria canviat el final tràgic si ell hagués portat mòbil? O
Si no fos un actor desangelat en temps de crisi? Serviria d’alguna cosa recordar
el lapsus de temps que va a parar del tret fins que es troba dessagnada a la
seva falda?
Columna Edicions ens porta un relat que no
només s’ha de llegir, sinó pensar i pair.
Qüestions com: què és l’ansietat?
Podem viure sense tenir un feedback amb tot allò que ens rodeja? És real i
plausible fer-nos càrrec del què li passa a tothom que estimem?
Ràpida, directe i emocional, aquesta lectura us farà
gaudir d’una bona estona i us farà pensar en què l’inconscient i el nostre
cervell reptilià poden prendre cartes a les nostra vida en qualsevol moment...
encara que la tinguem ben agafada per les rendes.
Però no us angoixeu! La seva lectura és molt amena i
passareu una tarda agradable endinsant-vos en el Jo més Freudià, i qui sap,
d’aquesta manera comprendre millor la vostra existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada