Tornaran a buscar-me

Tornaran a buscar-me, pot existir un títol més suggerent i enigmàtic? Qui tornarà? On tornaran? Perquè tornaran? Amb quines finalitats? Em faran bé o em faran mal?

Els protagonistes de l’aventura són l’Iris i en Greco, dos alumnes de l’acadèmia Fènix, una acadèmia antiga, plena de jardins i fonts adreçada a aquells joves que potser per incomprensió parental són etiquetats com a conflictius i difícils.

Potser poden ser mals estudiants però no se’ls escapa res del que passa al seu voltant, són dos joves que unint forces acabaran per descobrir el secret de direcció i de l’acadèmia Fènix. Quin serà el misteri? El resoldran? Jo aposto a que si, amb unes guies espectaculars i l’ajuda de la Giulietta arribaran al cap del carrer.

M’ha enamorat el format en que s’intercalen les veus dels protagonistes doncs els capítols imparells corresponen a la veu de l’Iris i els parells estan escrits sota el punt de vista d’en Greco, un format que dóna dinamisme, ritme i un cert toc d’interacció amb ells doncs acabes coneixent-los millor i imaginant segons quin capítol que hagués passat si el narrador hagués estat l’altre.

Josan Hatero i Use Lahoz, quatre mans que escriuen agafant la mateixa ploma i pensen, imaginen i somien en la mateixa direcció. 

Una aventura relatada amb una aura màgica, fantàstica i amb tocs de misteri que ens captiva, ens estimula a seguir i seguir llegint fins descobrir les incògnites que afecten als protagonistes que esdevenen amics nostres per la manera que tenen els autors de descriure’ls i donar-los un volum i una profunditat majestuoses.

Potser, externament i agafant només un bri de l’essència de la narració, pot semblar una mica referencial d’en Harry Potter i amb reminiscències de Els Jocs de la Fam però no és gens així. Personalment crec que l’únic que tenen en comú es que ens presenten a tres joves que amb la seva vitalitat i curiositat tenen l’esperança, la força i el valor de treure a la llum allò que per diversos motius s’amaga a les ombres des de temps remots.

Com a molt podem considerar que els autors han fet allò que els llatins anomenen captatio benevolentia, es a dir, agafar d’alguna cosa el millor i encara millorar-ho i portar-ho al propi terreny amb una nova visió.

La Galera ens mostra una vegada més el gran respecte pel públic juvenil fent-lo partícip de grans histories defugint dels clàssics que han de llegir per obligació a les classes de literatura i acostant-los a un gran ventall de títols adreçats a ells en especial. 

Els clàssics son amics a retrobar i calen ser llegits per copsar el sentit de les lletres que han conformat les idees d’un territori però potser el temps de l’adolescència és un temps dedicat als somnis, al gust per la lectura i al descobriment del propi gust literari i La Galera omple aquest sentit i les estanteries i tauletes de nit dels joves de la casa.

No dubteu a ficar el nas en aquesta aventura ja sigueu un públic teen o simplement amants de les bones histories, de ben segur us traslladarà a la vostra època escolar més díscola.

De moment i si ens voleu acompanyar, ens trobem a l’acadèmia Fènix on un renaixement és possible.