L'home de sorra

Amsterdam ens ofereix un nou cas protagonitzat per Joona Linna, personatge que hem pogut descobrir en “L’hipnotitzador”, “El contracte” i “La vident”, tots aquests títols publicats per Amsterdam i amb la curiositat d’un per any, com si fossin una dosi suficientment potent per poder esperar un any per l'aventura següent, i aquest punt no el penso discutir.

De la unió a quatre mans de Alexander Ahndoril i la seva esposa Alexandra Coelho Ahndoril, i signat sota el pseudònim de Lars Kepler ens arriba una nova entrega L’home de sorra, no us amoïneu si no heu llegit cap dels seus títols anteriors, us asseguro que després de llegir aquesta última novel·la no podreu esperar per anar a la recerca de les anteriors.

Diu la llegenda que l’home de sorra és aquell esser sobrenatural que visita de nit a les persones mentre dormen i que els guia pels seus somnis, però de la mà dels nostres autors, l’home de sorra es transforma en un personatge cruel, malvat, trastornat, un home que guia pels pitjors malsons de la ment humana.

L’home de sorra es un psicòpata que rapta les seves víctimes en la seva infància i les manté en vida, privats de llum, de sons, de calidesa, els tortura i els enterra vius fins el desenllaç final. 

La novel·la arrenca a mb un dinamisme lent, introduint la essència de la historia poc a poc, creuant la vida de diversos personatges formant un paisatge humà amb espais en blanc que s’aniran omplint poc a poc, pàgina a pàgina fins a completar un marc incomparable ple de dolor, tristesa i també, val a dir, d’un raig d’esperança.

En Reidar Frost, és un home a la quarantena que fingeix que és viu, però que se sent mort, fa anys els seus dos fills van desaparèixer i mai els van trobar, la seva dona el va deixar i al no poder amb la opressió al seu cor per la pèrdua es va manllevar la vida, ell sobreviu esperant la mort. Un dia però, apareixen a la seva porta noticies de que el seu fill Mikael és viu, a l’hospital i de sobte el seu món recupera una mica de color.

Aviat aquest retrobament provocarà preguntes sobre l’home que van condemnar per diversos assassinats, entre els quals en Joona i en Samuel, incloïen com a víctimes en Mikael i la seva germana Felicia.

¿Hi havia un còmplice? ¿Hi ha més supervivents? ¿En Jurek Walter era culpable?, tota una trama policial arrencarà retornant als orígens de la investigació i buscant tots els fils que es podien haver escapat, sense oblidar noves pistes i la necessitat de fer parlar pel mitjà més convenient en Jurek.

Una novel·la negra, molt psicològica, on les descripcions dels sentiments, les sensacions i l’angoixa que mostren els personatges deixen al lector amb la pell de gallina, la imatge mental de ser enterrat viu ja de per si és angoixant, però l’exposició del calvari previ de les víctimes i la sang freda de l’executor posen de manifest la genialitat de l’obra.

Una història que no passa desapercebuda, deixa un regust terròs a la boca, un cop acabes l’última plana saps que encara queden coses per dir, és una sensació de buidor, com si quelcom s’escapés de les mans del lector i encara manquessin respostes. 

¿Serà en Joona Linna el protagonista de la propera obra d’aquest matrimoni ben avingut?