Especial Sarah Lark

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens complau des de La Petita Llibreria tornar a la Sarah Lark un granet de sorra de tot el que ens ha ofert, a més de les seves histories teixides amb una destresa excepcional li hem d’agrair la trobada que va fer possible durant la diada de Sant Jordi de l’any passat on es va mostrar agraïda amb el seu públic, un tant vergonyosa i afalagada per ser una persona admirada. Molt propera i allunyada del caràcter tòpic germànic, ens va dedicar unes paraules de coratge que han fet que el nostre somni literari tingués una dosi extra d’Il·lusió.

Us volem parlar d’ella i recomanar-vos les seves darreres produccions: L’illa de les mil fonts i Les onades del destí ambdues publicades a Ediciones B, tant en català com en castellà.

A L’Illa de les mil fonts se’ns presenta la que serà la precursora d’una saga familiar que es veu acaronada per la brisa temperada del mar del Carib, concretament a la illa de Jamaica. Aquesta nova amiga, anomenada Nora, de procedència anglesa viu víctima de la tristesa i la melangia doncs la mort del seu primer i gran amor l’atravessa marcant-li un abans i després a la seva vida i als que l’envolten. 

Procurant-li un matrimoni de conveniència es veu abocada als braços de l’Elias, també vidu i propietari d’una extensíssima plantació de sucre. Potser si que troba la seguretat econòmica i una certa tranquil·litat però poc a poc es desenganya del dia a dia en aquell indret. 

Les seves arrels per part d’àvia estan vinculades directament amb les víctimes de l’esclavatge i ella no pensa suportar per diners no per cap altra circumstancia el fet de veure com el seu marit és un explotador de terra i persones. 

La Nora toca fons i ho perd tot menys la dignitat i la seva integritat com a dona. Trobarà un nou horitzó que ompli d’il·lusió les seves matinades? Jo apostaria per un si contundent.

A la segona novel·la Les onades del destí, continuem amb la saga familiar a través de la historia de la Deidre, filla de la Nora i no us revelarem el pare per no fer un spoiler del final de la novel·la anterior..  

La seva mare vol per ella tot allò que ella i els seus avantpassats no han tingut i alhora que li inculca els valors que faran que la societat la valori per la seva essència i no pas per la seva posició social.

Aquesta noia d’origen humil i dubtós, és una donassa preciosa que té captivats a tots els nois que habiten les terres caribenyes però ella es tanca a l’amor potser intentant defugir del dolor que va patir la seva mare a la seva joventut. 

Amb el decurs del temps, la Deidre trobarà uns ulls sincers on anclarà port i deixarà que el seu cor s’obri de bat a bat, el jove Victor, metge de professió, li ha robat el cor i li ha mostrat que l’amor no ha de ser dolor sinó un seguit de sensacions i sentiments positius.

Ambdós emprendran un viatge cap a Saint-Domingue, a l’Espanyola desprès del seu casament. Aquest viatge no els deixarà indiferents i farà que les seves vides donin un gir de cent vuitanta graus.

Tindrà més sort que la seva mare i haurà trobat l’amor? Que els espera en el viatge? Acaba aquí la historia familiar?

Totes aquestes preguntes les trobareu en aquesta saga familiar que ens mostra com les generacions tendim a repetir patrons per costum o bé a rebutjar-los com a mesura de protecció emocional.

En els dos títols, els paisatges estan descrits de manera tan ben acurada i contextualitzats en el temps en que es dóna l’aventura que fa que esdevingui un personatge més. El relleu, els colors, les olors i les tradicions són el marc de fons ideal per aquesta historia familiar.

En una època en que les novel·les landscape estan de moda i de les que em declaro obertament fan, la Sarah Lark podem dir que n’és la mestra.

A les seves obres anteriors ja ens va donar una classe magistral de paisatgisme i prosa descriptiva que casa a la perfecció amb la trama profunda i romàntica que viuen els seus personatges treballats amb molt volum al llarg dels capítols.

No us espanteu pel gruix dels llibres, us puc garantir que un se’ls llegeix en un tres i no res i esdevenen lectures de capçalera aconseguint que tanquis la darrera plana desitjant que des d’on sigui ja estigui preparant una altre novel·la.

Amb aquetes paraules volem retre homenatge a les seves obres però ens reiterem que la seva persona encara és més interessant. Una ment prodigiosa que vesteix amb amabilitat i senzillesa i que per sobre de tot respecta als seus lectors com si fossin els seus amics de tota la vida.

Us convidem a que descobriu aquesta gran dona de les lletres, ja veureu com no us en penedireu.