Teràpia de risc

Per Àngela Sánchez Vicente

La novel·la que se’t clavarà a la consciencia com l’agulla de xeringa que il·lustra la seva portada és Teràpia de risc.

Un llibre que reflexiona sobre la veritat oculta de les persones, el valor de la veritat sobre la mentida i el que estem disposats a creure, a ocultar i a sacrificar.

En una època on creix el “boom” del prejudici de la bellesa per sobre de la riquesa interior, som una generació marcada per gent buida de valors i sensibilitat però amb caretes ben estirades i lluentes de botox.

Ocultem qui som, com el marit de la nostra amiga protagonista.

La Diana, investigadora mèdica està disposada a tot per desfer l’entrellat de la desaparició d’un tècnic de laboratori del Hospital de la Mediterrània. Acompanyada per en Mark Güner, company de feina d’aquest, agafen l’ofici de detectius i cada cop s’apropen més a la veritat.

Alhora que descobreixen pas a pas que està passant amb el company desaparegut, la Diana descobreix una mica més qui és el seu marit. Què creieu que descobrirà? No us ho anticipo doncs us recomano molt la lectura d’aquesta novel·la on els ideals trontollen i hi ha masses castells a punt de caure. El que si que es salvarà és la integritat personal i professional de la nostra amiga.

Temes tan transcendentals com les inseguretats, l’acceptació i la autoestima es dibuixen a través de la novel·la que tenim entre mans, en la seguretat que a la llarga la realitat també supura entre els poros que deixa l’àcid hialurònic i els tractaments rejovenidors miraculosos.

Mentre investiguem que va passar, ens sotmetem a la reflexió de l’autora, Amàlia Lafuente: Som gent de plàstic o som reals? Ens creiem les nostres pròpies mentides? Vivim una vida tocant de peus a terra o vivim en el nostre núvol de colors?

L' Editorial Proa ens ofereix aquest títol i la oportunitat de gaudir d’una bona novel·la on la investigació pren un paper principal plagat de descripcions detalladíssimes i uns personatges desenvolupats amb molta cura i molt caràcter.

Acabant el llibre ens preguntem si  ens animem a viure la realitat sense mascares i mostrar la nostra cara al món, la nostra millor cara, la nostra millor versió.

Una majestuosa i subliminal metàfora entre allò veritable i essencial sigui intern o superficial alhora que la cirurgia com a mentida i la realitat com un acte de naturalitat.

Com a consell crec que hem d’adoptar la sinceritat com a “mantra” i filosofia de vida, creieu-me, al llegir el llibre aprens que una veritat a temps pot fer mal però no tant com una mentida sostinguda al llarg del temps que cada cop es fa més grossa i intricada.

Un llibre molt recomanable per tots els públics i crec que amb la denúncia social al culte al cos és un valor afegit per qualsevol llibreria que busqui un nou habitant.

No us penedireu de perdre-us entre les seves planes.