dimarts, 1 d’octubre de 2013

Les veus del crim



Avui us vull presentar una obra insòlita, Les veus del crim, d’Anna Maria Villalonga i amb un pròleg d’Àlex Martín Escribà. 

Us adverteixo que intentaré ser el màxim objectiva possible amb l’obra, però no pas amb l’autora, una amiga que fa poc he tingut el plaer de conèixer i compartir les seves experiències a les xarxes socials. L’Anna Maria és una persona senzilla, sense pèls a la llengua, generosa, familiar i amiga dels seus amics, una mica “negrota” i adora els gats (que hi voleu fer, ningú és perfecte, jo sóc més de gossos), bloggera incansable, autora d’articles i ressenyes, us recomano el seu blog “A l’ombra del crim”.

Si surto de la meva visió personal i anem al seu currículum, l’Anna Maria és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, professora de literatura del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Especialista en l’Edat Moderna, combina la seva recerca i les publicacions sobre el teatre català del segle XVIII amb l’activitat divulgadora i investigadora al voltant del gènere negre.

Aquesta passió pel gènere negre l’ha portat a acomplir un dels seus desitjos, poder parlar de tu a tu amb dotze autors rellevants del gènere en català: Agustí Vehí, Jordi de Manuel, Jordi Cervera, Jaume Benavente, Jordi Pijoan, Teresa Solana, Sebastià Bennasar, Andreu Martín, Albert Villaró, Marc Pastor, Pau Vidal i Salvador Balcells, o com bé els anomena l’Àlex Martín al pròleg “Els dotze apòstols del crim en llengua catalana”.

L’Anna Maria aconsegueix amb el seu dinamisme, la seva manera de fer, la seva proximitat i una gran humilitat tornar a la vida un gènere ferit de mort (l’arma vosaltres mateixos) a casa nostra.

El seu paper d’entrevistadora surt dels registres o paràmetres que podríem esperar, les mateixes preguntes una i una altre vegada, avorrides i sense solta ni volta... tot el contrari, ens trobem davant dotze converses amenes, disteses, on l’entrevistadora mostra un gran coneixement de cada autor i de les seves obres, una tertúlia que deixa al lector amb ganes de més, on descobrirà nous lectors i obres que potser li havien passat per alt.

El lector és una part més de cada conversa, pot sentir l’ambient de la tertúlia, ja sigui en una terrassa a Figueres, a la cafeteria de l’Hotel Icària, al bar Versalles o a la Laie, la veritat és que entren ganes de ficar-hi cullerada.

Una obra que es ven sola, atractiva per a fanàtics de la novel·la negra, estudiosos del gènere o seguidors d’algun dels escriptors.

Sincerament, quan vaig llegir la contraportada vaig pensar que seria una mica pesat (el meu perdó Anna Maria), però el resultat ha sigut molt sorprenent per mi, el vaig començar i no el vaig poder deixar, te l’avantatge de que podem llegir les entrevistes amb l’ordre que vulguem, el nostre autor preferit primer o el més desconegut per a cadascú, el llenguatge és planer i les qüestions no són rebuscades o que busquen els tres peus al gat.

Dins la tasca d’un blog, de fer ressenyes, de llegir llibres, de descobrir obres noves, el més difícil per a mi és fer les entrevistes, poder mantenir el to i el tempo, no deixar-se portar pels sentiments i mantenir el cap fred, crec que des d’ara mateix no em costarà tant, ja que amb l’aposta de l’Editorial Alrevés, he aconseguit per una banda descobrir com m’agradaria fer les entrevistes i per una d’altra una obra de capçalera on he descobert autors i obres que no em penso perdre.

2 comentaris:

  1. Sobretot: No us el perdeu!! És una perla!!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la ressenya, Núria.
    Jo ja tinc el llibre al Canadà i espero amb candeletes poder trobar el moment d'endinsar-m'hi.

    ResponElimina