Foc latent

Per Àngela Sánchez Vicente

Foc latent és la novel·la d’una ciutat i uns personatges que bateguen al ritme que els marca el seu convuls context històric. 

Gràcies a Angle, podem gaudir de la trepidant novel·la històrica sorgida de la ploma inquieta de Lluïsa Forrellad, de la qual també podeu gaudir títols com “Sempre en capella”, “Retorn amarg”, El primer assalt” i “L’olor del mal” en aquesta editorial.

Una història on el marc polític, econòmic i social previ a la Setmana Tràgica de Barcelona i el període en si en són el teló de fons. Narrat amb una precisió excel·lent fa que la lectura sigui extremadament realista i una bona eina didàctica de suport per als qui volen comprendre el com, el perquè i les conseqüències de tan violent període històric.

Amb en Pol Caselles com a protagonista, veiem un retrat de la societat catalana i el seu propi lloc en ella com a contraposició, ell és orfe i fet a si mateix, un noi que ha crescut a base de caure i aixecar-se i suportar les bufetades del destí.

Ell, amb l’ajut dels personatges corals ens narra les seves vivències personals afectades com les de qualsevol noi de la seva època pels esdeveniments.

Una història sobre una època fosca a Barcelona retratada amb veracitat i sang, però mai caient en un abús d’escenes violentes ni massa sangoneres. Una mica n’hi ha, però en la justa mida.

Crec que és tot un honor passejar per les planes d’aquesta obra, l’autora Sabadellenca ens ofereix un retrat extret segurament de la seva joventut, un testimoni visual que ens ajuda a conformar una visió total de la ciutat bombardejada.

M’ha fet molta il·lusió que en una època on el prestigi dels llibres recau en falses portades, en best-sellers comercials i autors amb un nom internacional poder gaudir de cada mot que la Lluïsa ens ofereix, una dona nascuda al 1927 però que sap combinar a la perfecció el marc històric amb unes histories personals molt atemporals, tant es podien donar en aquells moments com a l’actualitat.

Ha estat un plaer llegir aquest llibre i crec que no serà la darrera vegada que ho faci doncs és com escoltar a la meva àvia parlant d’un espai conegut i proper però en un marc completament oposat.

La reflexió sobre com la violència va marcar i truncar milers de vides és inevitable en el decurs d’aquestes planes.

Una lectura molt agraïda doncs el lèxic és proper, acurat, buscat minuciosament per donar-li el toc necessari.

A mi m’ha despertat el sentiment de melancolia d’un temps que haguera pogut ser molt bo per Catalunya però que es va truncar, tot just despertàvem del catalanisme i els centres de cultura en el moment en que els anarquistes van venir a fer de les seves. 

Una autora que no ens podem permetre el luxe d’oblidar doncs ella amb cada novel·la li guanya una batalla a l’oblit i ens obre els ulls als joves de les peripècies que van haver de fer per arribar al dia d’avui.