Dos amics de vint anys

Dos amics de vint anys és un llibre que honra el valor de l’amistat fins a límits insospitats. Poques persones consideren tenir molts amics però en realitat tothom en té, ara, cal veure de quina qualitat són.

Per la càrrega emotiva i la gran sensibilitat al narrar la historia, estic convençuda de que el seu autor, en Sebastià Alzamora, de ben segur en té de bons i ha pogut parlar des de les seves pròpies vivències i experiències.

En aquesta novel·la inspirada en la relació entre Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel, trobem a dos amics que viuen els darrers dies de les seves vides en comú.

En Bartomeu agonitza al sanatori i en assabentar-se de la noticia, en Salvador corre tant com pot sorprenent-se a si mateix per anar a visitar-lo i donar-li tot el suport i benestar que li pot oferir. 

Mentre estan compartint últims moments, rememoren els moments en que es van conèixer en plena Guerra Civil, els moments en que es van enamorar de la mateixa xicota i les mil insolències i rebel·lions que varen fer quan eren tan sols dos joves que despertaven a la vida.

Ara, amb la perspectiva, ens ofereixen una visió de l’efímer de la vida, de la bellesa i la seva fragilitat però alhora de la fermesa i solidesa de l’essència de les persones i els sentiments i valors profunds.

Entre les seves pàgines trobem com una amistat, ja sigui la dels protagonistes o la dels altres personatges corals, pot ser ferma encara que hi hagi hagut un lapse de temps d’allunyament, diferencies ideològiques o discrepàncies.

Aquesta novel·la que podem gaudir gracies a l’editorial Proa m’ha recordat grans novel·les sobre l’amistat com ara “L’amic retrobat” d’en Fred Ulman o el darrer i aclamadíssim “El nen del pijama de ratlles”.

Això si, potser per la propania amb la que escriu el Sebastià Alzamora aquesta esdevé més propera, amb un sentiment més català on no cal dir t’estimo perquè l’altre persona se’n assabenti o no cal una carícia o un petó per demostrar l’afecte que existeix entre dues persones.

És un llibre molt recomanable per a tothom doncs és ràpid i àgil de llegir alhora que està ple de contingut emocional, somriures i alguna llagrimeta. 

Això si, crec que el que seria ideal és trobar al teu amic de la vida, aquell que ha donat llum als teus dies de foscor, el que ha compartit les seves glories amb tu i regalar-li per tal d’emfatitzar encara més el missatge del llibre.

Jo l’he llegit i sé a qui el regalaré, espero que pugueu gaudir-lo i compartir-lo amb el vostre amic o amiga. Recordeu que és entre humans que ens humanitzem.

Per si encara en teniu algun dubte us deixem amb la presentació que en va fer l’autor: