dimecres, 7 d’agost de 2013

L'ou d'or



Per Àngela Sánchez Vicente

 

Si voleu passar un bon estiu detectivesc, la vostra tria literària s’ha de centrar en la darrera aventura del Comissari Guido Brunetti sota el nom de L’ou d’or.

Un comissari que no dubta en aplicar la llei per tal que pesi sobre els que equivoquen els seus actes, un home que prefereix saltar-se les normes estrictament protocol·làries per poder tancar als dolents.

En aquesta entrega el comissari viu el que es planteja com a suïcidi o mort per sobredosi d’un noi sord i mentalment discapacitat.

El comissari, que coneixia a la víctima amb anterioritat, es pregunta si un noi amb les seves circumstancies personals pot fer-se tant mal fins al punt d’acabar amb la seva vida.

Una critica al tractament que es fa sobre les discapacitats i amb la manera que, de vegades, se’n parla o es jutja.

El comissari no dubta a començar a investigar i a aplegar-se amb la mare del noi, consternada i confosa amb allò succeït. 

Ambientada con sempre a la Venècia més pura, podem respirar l’olor de salnitre dels canals mentre intentem descobrir de la ma d’en Brunetti què li ha passat al noi.

Realment serà un suïcidi? L’hauran assassinat? Quin secret amagava aquesta criatura tan innocent?

Edicions 62 encerta de ple amb la publicació dels casos de tan conegut comissari, llibres ràpids i àgils que un cop en llegeixes un, necessites llegir altres casos.

Títols com Mort a la Fenice, Mort en un país estrany, Vestit per Morir, Mort i judici, Acqua alta, Son Profund, Contactes a les altes esferes, Un mar de problemes, Justícia uniforme, Proves falses, Sang a les pedres, Noblesa obliga, Sense Brunetti, Carn de Canó i Les joies del Paradís fan d’aquesta col·lecció un indispensable de la novel·la negra igualant a autors de renom com Agatha Christie o a Andrea Camilleri, pare del comissari Montalbano. 

Aquest últim és realment sorprenent, amb la ploma màgica de Donna Leon, coneix tant bé i ha construït al comissari al llarg de tants anys que pot centrar la atenció del lector en altres aspectes com detalls de l’entorn o el cas en si i no perd ni gota d’essència.

Sobta com una dona es pot ficar tan bé i de manera tan expressiva a la ment masculina del protagonista. Podem dir que quan escriu, es transforma en ell i la seva veu esdevé purament la del comissari.

Només des del punt de vista del treball introspectiu dels personatges podem obtenir una novel·la tan fantàstica que ha captivat a un públic tan nombrós i variat.

Molt recomanable per aquells que vulgueu llegir una bona novel·la detectivesca i d’investigació sense haver de rebuscar massa, a més és un viatge sense escales a Venècia, una bona alternativa per aquells que se us compliqui l’assumpte de viatjar aquest estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada