Confessions d'una submisa

Sophie Morgan és el pseudònim d’una periodista britànica de trenta tes anys que va debutar en el món de les lletres amb “Diari d’una submisa” publicat en català per Rosa dels Vents i en castellà per Grijalbo, un best-seller segons el Sunday Times. Ara ens trobem a les mans amb la continuació de la història Confessions d’una submisa on l’autora va un pas més enllà.

Si en la primera part la protagonista, la Sophie, es plantejava la seva sexualitat i fins a on estava disposada a arribar per combinar el plaer i l’amor, en Confessions d’una submisa, la Sophie descobrirà que un aspecte pot no ser excloent de l’altre sempre hi quan la parella tingui afinitats dins i fora del llit.

Aquesta novel·la esta basada en l’experiència real d’una dona que viu la sexualitat amb una llibertat absoluta i total. Una història agosarada i sensual que ens presenta les diverses formes del verb estimar.

He de reconèixer que no he llegit la primera part de la historia, però no he tingut cap problema en seguir la trama ja que l’autora explica de manera concisa els aspectes relacionats amb la vida anterior de la Sophie quan se’n fan referencies, ja sigui per emmarcar una situació en un marc temporal concret o per mostrar com a evolucionat la personalitat de la protagonista.

La Sophie ens explica al llarg de la novel·la la seva vida en primera persona, el que fa, el que vol, el que desitja i també les seves pors. Ara ha conegut un home, l’Adam, una persona intel·ligent i amb sentit de l’humor amb qui compartir la seva vida fora els llençols i un amant dominant dins, tot sembla apuntar que aquest és ideal per a ella.

Tot i que la Sophie intenta ser empàtica amb els lectors, juga amb la ironia i amb l’humor, hi ha moments i situacions en els quals molts lectors es preguntaran si està bé del cap, però el que s’ha de recordar és que no tots pensem igual i la gràcia del esser humà és la capacitat de no veure el que no es compren i acceptar allò que es considera més normal.

La dinàmica de la historia flueix bé, encara que pel meu gust hi ha moments on les descripcions són massa acurades, no sé si realment calia que fossin tan gràfiques algunes escenes, però només és la meva opinió.

El vocabulari i la traducció en català s’adequa molt bé a les situacions que ens expliquen, no es compliquen amb un vocabulari rebuscat, cosa que faria que el lector atures la lectura i perdés la dinàmica, l’autora diu les coses tal i com ragen i cada cosa pel seu nom, arribant a ser molt crua.

El que ens ha de quedar clar és que dins les relacions consentides entre una parella els límits els han de marcar ells i ningú hauria de jutjar i ni tan sols opinar, cadascú ha de tenir la llibertat d’experimentar i gaudir amb allò que el faci feliç.