Confessió

Tots reconeixem el nom de Lev Tolstoi com un dels grans novel·listes clàssics russos, podríem destacar obres com “Guerra i Pau” (1869), “Anna Karènina” (1877), totes dues portades a la gran pantalla, cosa que ha difós en gran mesura l’obra d’aquest anarquista cristià, pacifista, filòsof i idealista, pensador i gran defensor d’una pedagogia reformista educativa.

Un home que transmetia en la seva obra els canvis que veia i que el turmentaven de la seva pàtria i molts dels seus personatges reflexaven les seves pors i el seu tarannà.  

Avui volem compartir amb vosaltres Confessió, una obra que fou conseqüència de la crisis profunda que l’envolta i que l’encoratja a la recerca del sentit de la vida que se’n deriva, així fou com va començar a escriure una gran obra que estaria dividida en tres parts: “Crítica de la teologia dogmàtica” (1880-1091, 1884), “Concòrdia i traducció dels quatre evangelis” (1880-1881) i la part que havia de ser-ne el prefaci “Confessió” (1879, 1881-1882). Aquesta pateix la censura eclesiàstica de l’època i s’impedeix la publicació de “Confessió”. S’edità posteriorment a Ginebra i de manera clandestina arriba als lectors del seu propi país.

Si em pregunteu que s’amaga rere aquesta obra, jo diria que és una biografia del propi autor on descobrireu un home amb anhels de coneixements, grans pors e inseguretats i una profunda necessitat de comprendre la societat tant en l’aspecte més humà com en l’aspecte més Diví. 

Una obra plena de misticisme, de reflexions i de controvèrsia, però que alhora ens mostra un Lev Tolstoi molt amoïnat per qüestions com la vida i la mort, com la necessitat de trobar unes creences valides per a tothom, amb ànsies de desmitificar allò que des de petit li havien ensenyat i de gran haurà de tornar a aprendre.

Un home que entona un mea culpa pels camins que ha pres durant la seva vida, una moral marcada pels diners, la fama d’escriptor i la comoditat l’han dut a allunyar-se d’allò real i tangible, des del moment en que es qüestiona el motiu pel qual ha de viure, com ha de viure, que l’ha d’empènyer a fer quelcom ... el fet de buscar i anar trobant les respostes el fan canviar i la seva vida quedarà transformada.

Angle Editorial ens ofereix una oportunitat única de llegir aquesta Confessió en català, traduïda per Miquel Cabal i amb una introducció d’Ivan Garcia Sala. Segurament us estareu preguntant quin és el motiu per llegir els pensaments d’un home que va viure en una època passada en un indret llunya. La veritat és que les seves paraules podrien haver estat escrites ahir i aquí, tots en el fons ens plantegem preguntes transcendentals i moltes vegades les respostes són més confuses que les preguntes, per això trobo molt interessant veure com un home que va inspirar al gran Mahatma Gandhi, també tenia les mateixes inquietuds que nosaltres i algunes de les seves respostes poden donar llum al nostre camí mentre busquem les nostres pròpies.

Al final de l’obra trobareu una historia molt metafòrica de l’autor, un somni que va tenir tres anys després d’haver escrit “Confessió” després de rellegir la seva pròpia obra.

Llegir Confessió és fer un acte de fe.