Coll Avall

Sota un títol molt adequat, Coll Avall, és una novel·la que s’ha d’empassar, una píndola on uns personatges de ficció ens mostren una realitat tocar a tocar en una època de crisis, una realitat que bufeteja el lector i li mostra una realitat social a la quals molts els agradaria tancar els ulls, però que la societat no els ho pensa permetre.

De la ma de X.Díaz i M.Martínez el lector es trobarà en una novel·la negra al millor estil de Falcon Crest, on una família ha de fer front a un desnonament quan encara el cos de la matriarca és calent després del seu suïcidi. 

La visió dels personatges se’ns mostren passat per un sedàs molt fi d’ira, odi, enveja i dolor, el lector els veurà tal i com els veu l’Andreu, el fill de la difunta, que s’enfrontarà al seu germà Pep, trobarà consol en la seva neboda Judith i esclatarà contra el director del banc que executarà el desnonament, però compte, no sempre tot és com un ho veu, a vegades els sentiments o un titellaire fa que les coses i les persones semblin una cosa quan en realitat en són una d’altre. Gràcies a la ma dels autors anirem descobrint que és real i que no ho és tant.

El punt detonant de la historia a part de la pèrdua de la mare, és l’atropellament i mort del director del banc poca estona després de la vista de la família, llavors és quan la introducció dels personatges dels mossos, la subinspectora Sònia Martí i l’agent Òscar Santos, començaran a desfer tot un entramat d’intrigues que deixaran a més d’un sorprès al final.

Una història negra i social, on idees com les preferents, les estafes a la gent gran, les hipoteques abusives, hisenda, les samarretes verdes i els iaioflautes s’entrellacen amb suïcidis, assassinats, cobdícia i molta ofuscació.

Una novel·la que no perd punt i que ens mostra amb molta ironia la fragilitat de les persones, la manera de veure la vida de la gent gran i com els joves s’enfronten a un futur negre i incert. 

Amb l’Andreu viurem la baixada a l’infern de les drogues i l’alcohol, un home que ha viscut els darrers vint anys a Suècia, on la dona l’ha deixat, ha perdut la feina i la mare s’ha suïcidat, un caldo de cultiu perfecte per mostrar-nos aspectes de l’essència humana i com de cecs podem arribar a estar.

El suïcidi i l’assassinat no és una solució, però són una manera extrema de mostra al lector un retrat de l’angoixa i el patiment que part de la nostra societat esta patint avui.

Una novel·la que no deixarà a ningú indiferent, molt recomanable als amants de les histories negres on la trama psicològica és explotada al 100%.

Llibres del Delicte no deixa de sorprendrem amb histories properes, a la nostra terra, en la nostra llengua i amb visió planera. Ens ofereix una lluita muda que dura uns segons, però que crida desesperació en els silencis.