Aldous Leonard Huxley

Per Àngela Sánchez Vicente

Aldous Leonard Huxley nascut tal dia com avui al Regne Unit va ser un escriptor britànic que va emigrar als Estats Units. 

Membre d'una reconeguda família d'intel·lectuals, Huxley va estudiar literatura anglesa al Balliol College d'Oxford. Conegut per les seves novel·les i el seu gran ventall d'assajos, va publicar també relats curts, poesia, llibres de viatge i històries per a pel·lícules i guions. 

 

Particularment, el vaig descobrir l’any passat llegint Un món feliç, editat per primera vegada el 1932 sota el títol Brave New World. El vaig veure sota el braç d’un conegut i vaig pensar que el títol havia d’amagar un gran relat i al arribar a casa em van dir que si el volia llegar estava per casa. No ho vaig dubtar i el vaig llegir d’una sentada.

No és res del que m’havia pensat, es tracta d'una utopia inversa per criticar el present. 

Transcorre a Londres l’any 2540 i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son. Tots aquests esdeveniments provoquen un fort canvi en les estructures socials.

Amb totes les angoixes que l’autor presents, les persones del futur busquen la diversió a partir del Soma, una pastilla que reparteixen els mandataris i anul·la les emocions tant positives com negatives. És la manera que troba Huxley per demostrar que tots portem caretes posades i cuirasses que fan que no ens mostrem tal com som i que sovint preferim no sentir per no patir.

L’anul·lació de la llibertat que aquesta pastilla proporciona fa que els governadors es vegin amb el poder de seleccionar a la població en diferents estadis i funcions a realitzat, inhibint-los de nou la poca llibertat que els queda.

Els humans són separats en castes segons la utilitat o les aptituds que tenen vers la societat en general creant un grup anomenat els salvatges.

Lògicament la Lenina, una noia que no es qüestiona res s’enamora perdudament d’en Bernard, un noi salvatge que tot i no entrar en els canons de ciutadà positiu té molt clar que no hi poden existir aquestes diferencies i comencen a crear el que esdevindrà un moviment polític i social per enderrocar el que seria el model preestablert. Creen una campanya pacifista i volen obrir els ulls a la societat.

S’adonaran que el Soma es perjudicial? Podran acabar amb el model polític repressiu? Podrà la pau eliminar les diferencies entre castes? Podran començar de zero?

Mitjançant les seves novel·les i en concret aquesta, va exercir com crític dels rols socials, les normes i els ideals. Es va interessar pels temes espirituals, com la parapsicologia, la filosofia mística i les grogues, sobre les quals va escriure diversos llibres. 

Al final de la seva vida, Huxley era considerat com un líder del pensament modern. Amic a descobrir, tot i que la seva producció literària és llunyana en el temps podem considerar-lo contemporani ja que era un avançat a la seva època. El llibre que he comentat i La Illa són dos volums imprescindibles pels amants de la bona literatura i d’una ciència ficció incipient.

Realment existeix encara ara la pregunta si necessiten el Soma per tal de poder viure sense preocupacions però sotmesos a una falsa realitat o és molt millor que cadascú passi els seus patiments però essent un mateix amb llibertats i amb la personalitat que decideixes anar construint.

Per si voleu anar més enllà existeix una sèrie anomenada Casi Ángeles que basa l’argument de la seva quarta temporada en una adaptació d’aquest llibre. Hi són reflexats el Soma, l’anul·lació de la personalitat i la classificació dels humans en classes o castes, els positius que aporten a la societat i els salvatges. Tampoc falten els enamoraments entre salvatges i els habitants de l’altre cantó de la societat i la resistència que creen ambdós bàndols per acabar amb els governadors i aconseguir un mon lliure.

Traguem-nos les caretes i mostrem-nos tal com som!