divendres, 21 de juny de 2013

Lligada a tu



L’any passat, la Sylvia Day ens feia una gran promesa publicant “No t’amago res” i la seva continuació “Reflectida en tu”. Ara ens arriba “Lligada a tu” la que hauria de ser el final del que en un principi s’havia presentat com a trilogia, però tal i com diu molt bé l’autora a la última plana d’aquesta última novel·la “...Això no pot ser el final. El viatge encara no ha acabat...”. No serè pas jo qui es queixi, hi ha sorpreses bones i sorpreses dubtoses.

Els lectors es troben doncs davant d’una saga on els temes sensuals, els dimonis del passat, les relacions personals i la complicació de conviure amb un mateix i amb els altres ens emmarca amb un joc apte per adults on els seus protagonistes no deixen indiferent. 

Considero necessari haver llegit les dues entregues anteriors, ja que l’autora entra en farina directament i no perd el temps en fer alguna mena de repàs o preparar al lector amb una mica de la historia passada.  Quan ens enganxem a una saga o a una trilogia aquestes acostumen a divergir entre diversos generes i anar expandint els temes com les arrels d’un gran roure, a més els personatges van evolucionant, agafant profunditat i els personatges secundaris o corals que al principi tenien poca presencia van agafant cos, aportant temes atractius i nous a la trama general.

La Sylvia Day juga amb el gènere vermell picant i amb el gènere negre, aquest últim va començar una mica fluix, però a mesura que anem avançant en la nostra lectura anirà agafant cos, sense oblidar una agressió i un homicidi, i el que al principi semblava tan clar com l’aigua a “Lligada a tu” es comença a complicar de mala manera, podreu afegir xantatge, intents de suïcidi i assetjament.

Els personatges principals segueixen sent l’Eva, la nostra narradora una jove atractiva però amb una autoestima pel terra, la vida ha sigut cruel amb ella i no confia en si mateixa i en Gideon, jove, ric, guapo, però recordeu que les aparences enganyen, el turment també el persegueix a ell. 

El tàndem que formen aquests dos personatges és com un xoc de trens: intens, impulsiu i vibrant, fins a tal punt que convida a fugir de l’escena de l’imminent accident. Dues ànimes tan tarades que es complementen, cada un d’ells te la capacitat de mostrar les ferides de l’altre i els seus desitjos. S’hauran d’enfrontar al seu passat i no deixar que aquest el marqui de per vida. 

La narrativa és molt dinàmica, fresca i natural, amb uns diàlegs molt ràpids i amb unes situacions en certs moments delirants, el lector quedarà captivat a la història. Les descripcions són molt explicites i el vocabulari és tal com raja, encara que en certs moments sobta.

Però, si, em sap greu, però a “Lligada a tu” hi ha un però, sembla com si la historia s’afluixés, perd un punt de dinamisme i comença moltes noves trames deixant-les gairebé totes obertes per obrir boca, trobem molts nous girs però sembla que siguin sobre el mateix eix. La impressió que m’ha donat és que l’autora a la meitat del llibre es va adonar que necessitava més espai i temps i va repartir el que devia tenir preparat per ampliar-ho més endavant. Cosa intel·ligent per mantenir la historia viva, però que decep una mica al lector que esperava un punt i final potent.

S’ha de reconèixer que de la ma de Columna Edicions es presenta una traducció molt acurada al català, respectant el llenguatge de la versió en anglès i una aposta assegurada per seguidores del fenomen sexy a la literatura. Una aposta que pocs s’haurien atrevit en català.

Voleu un consell? No accepteu comparacions amb d’altres llibres del mateix gènere, la Sylvia Day és única i arrisca aprofundint en les histories amb un toc homicida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada