dilluns, 10 de juny de 2013

Dominación



 Per Àngela Sánchez Vicente


I si en Churchill no hagués estat primer ministre? I si el Regne Unit s’hagués rendit als nazis? Londres, 1952. La Segona Guerra Mundial no s’ha desenvolupat. Anglaterra es rendeix als nazis i així comença una de les èpoques més fosques de la seva historia.

Sota aquesta màxima trobem el darrer títol de C.J.Sansom amagat rere el nom de Dominación publicat per Ediciones B.

La portada ens evoca la bellesa d’una ciutat envolcallada per un clima boirós i tèrbol, com si l’aire ens transmetés la densitat social que respiren els protagonistes de la història que estem a punt de conèixer.

Mentre al front rus prossegueix la llarga i mortífera guerra, el poble britànic viu sotmès a un govern sinistre i autoritari, però el nombre dels que desafien aquesta situació va creixent. La Resistència, encapçalada pel propi Churchill, representa una espina cada cop més dolorosa per al govern.

Un relat viscut i inquietant, una reconstrucció imaginaria del Londres dels anys cinquanta, al mateix temps que una novel·la d’espies i una commovedora historia d’amor.

S’ha de ser un gran coneixedor de la història real, tal i com demostra l’autor al llarg de les pàgines per poder narrar una nova història a partir d’un context social i polític amb la particularitat del canvi d’un parell de factors que fan que tota la resta canviï. Tot i això, mostra una gran coherència narrativa i un gran poder d’adaptació i transmissió de la seva història dins la història evitant que el lector es perdi.

Recreada en descripcions que fan que sentis que trepitges el terra que ell percep i que puguis sentir allò que els seus personatges dotats de grans caràcters de lideratge, ideals i sensibilitat poden estar vivint al llarg de la narració.

Això em fa preguntar què seria de nosaltres, dels marcs polítics i socials si haguéssim pogut fer com l’autor i eliminar fragments de la història? Com seria ara el món? Estaríem millor? Pitjor? Al cap i a la fi son les decisions humanes aquelles que guien el rumb dels esdeveniments a nivell personal, social i mundial.

M’ha fet tremolar el trencament o fragmentació dels esdeveniments omplint-me de preguntes... ell a la novel·la té uns personatges agosarats, però què hauríem fet nosaltres? Podem imaginar la historia d’una altre manera? Sempre la escriuen els vencedors? Algú venç en una guerra?

La seva riquesa narrativa a l’hora de construir personatges es barreja amb la vida nova que li regala a Churchill en un còctel que fa que aquesta novel·la sigui una delícia. I no et perds, l’autor té la gentilesa de regalar-nos a les solapes els seus mapes tant d’Europa com del món tal i com ell el planteja al llibre, penses que no els necessites però no hi sobren, a més de ser útils, vesteixen i li donen la serietat i la importància que mereix.

C. J. Samson es reafirma una cop més com un mestre del thriller històric de qualitat. Ens torna  a seduir tal i com ho va fer amb centenars de milers de lectors de “Invierno en Madrid”.

 Una novel·la que val la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada