Dolça companyia, cara solitud

Ens trobem davant de Dolça companyia, cara solitud un recull de contes de Maria Barbal, un nom reconegut a la cultura catalana però pels més joves, abans de ficar-nos en matèria, us recordem qui és.

Maria Barbal i Farré, nascuda a Tremp el 17 de Setembre de l’any 1949 és una gran escriptora catalana. Amb la seva primera novel·la, Pedra de tartera, va rebre una molt bona acollida de públic, critica i lectors, tot i que les seves obres posteriors com Mel i metzines, Càmfora, Escrivia cartes al cel i  Emma entre d’altres van consolidar-la en el gènere literari.

És Premi Literatura Catalana de la Generalitat, premi Joan Creixells i premi Joaquim Ruyra per Pedra de Tartera i Premi de la Crítica de narrativa catalana, Premi Nacional de Literatura Catalana de narrativa i Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la per Càmfora. La seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

La seva producció acull narracions breus, novel·les per a joves i del text teatral L'helicòpter. La seva obra ha estat traduïda a llengües com el castellà, l'italià, el francès i el portuguès.

En aquesta selecció dels millors contes oferta per l' editorial labutxaca trobem la seva meravellosa prosa amb un vocabulari tant acorat i bell que sembla poesia, té dinamisme i musicalitat. De la mateixa manera, la portada ens mostra la imatge perfecte per il·lustrar el títol, poesia visual sens dubte.

Els seus contes més coneguts estan agrupats en quatre categories: Solitaris, Parelles, Amics i amigues i bèsties.

Reflexions sobre la vida en general que són aplicables a cada individualitat, és molt fàcil veure’s reflexat ja sigui en positiu o en negatiu, en algun dels seus contes. Tothom hi troba un lloc però de manera subtil, fuig dels estereotips però al fer unes descripcions tan precises i acorades que penses... Ai! Ja esta parlant de mi!

Són un cant a la vida i alhora a la solitud, vincles i sentiments que alhora que són positius duts als extrems ens poden destruir. Amb les emocions és molt difícil tractar i encara pitjor explicar-se però Maria Barbal sembla dotada amb la vareta de la sensibilitat humanitzadora d’esdeveniments i sensacions quotidianes a les que molts de nosaltres no parem massa atenció quan en realitat en tenen i molta.

Pensem que llegir novetats és llegir el darrer llibre que ha sortit però hi ha grans clàssics que si no els has gaudit, per tu esdevenen novetats i potser trobes un autor o autora amb un gran bagatge del qual podràs gaudir. És el cas d’aquest recull, tot i ser un mash-up veiem que el fil conductor és molt sòlid i treballat, el pas del temps l’ha conservat i millorat, ens ajuda a veure que no som tan diferents a com érem i pensàvem fa uns quants anys.

Molt recomanable per a tothom i en especial a aquells lectors mandrosos que volen gaudir de bones histories però en format curt. Ideal per endur-te’l de vacances i gaudir dia a dia dels seus contes.

Aquest llibre ha estat per mi la guspira que m’ha dut a investigar sobre ella i la seva producció i sens dubte us recomano llegir Pedra de tartera. Hauria de ser obligatori llegir-lo un cop a la vida.