Viure per sentir-se viu

Albert Bosch és un aventurer vital que no es conforma amb somiar projectes, sinó que intenta sempre posar-los en pràctica, per viure així una vida intensa i interessant.

Desprès d’una llarga trajectòria d’aventures, el 4 de Gener de 2012 va culminar la travessa integral de l’Antàrtida, des del mar fins al Pol Sud geogràfic.

A Viure per sentir-se viu, 2.304.400 passos fins a la fi del món, l’autor ens regala la seva experiència, el seu itinerari tant físic i espaial com de creixement emocional i de superació constant contra l’adversitat, un regal que ens arriba de la ma de Ediciones B.

Tal i com ell mateix diu, és un llibre dirigit al 99% de la societat, gent normal que no ha estat dotada de cap talent fora del comú, alhora ell també es considera d’aquest sector de la població que ha d’esforçar-se per assolir les fites que es marca, que ha de treballar diàriament contra les adversitats i les pors i crear estratègies de supervivència enfront les agressions externes.

En un diàleg constant en el que s’intercala la seva proesa amb allò que ell n’extreu, podem aprendre que a major o menor escala tots som responsables de com vivim la nostra vida i de com l’aprofitem, nosaltres som els que triem que fer i com dur-ho a terme. El seu bloc de notes és replè de sentències motivadores que encoratgen al lector a segui lluitant dia rere dia i crear-se una personalitat de la qual sentir-se orgullós.

L’autor es despulla emocionalment i també ho reflexa a la portada del llibre on dóna la cara sense vergonyes, ensenyant al món qui és.

Reconec que quan em va caure aquest llibre a les mans vaig pensar que seria un dels molts que hi ha d’autoajuda soterrada o de coaching emocional però ara que l’he llegit puc dir que és una lliçó de vida, una bufetada de realitat, una demostració de que molts cops som víctimes de les nostres covardies i les nostres decisions i tots nosaltres podem donar molt més de si en el cas que ens ho proposem i és realment el que desitgem.

Amb un llenguatge planer i entenedor és un llibre recomanable a tothom perquè tractar de ser millor o prendre’s la vida amb filosofia és una opció intel·ligent i desprès de llegar aquest llibre podríem dir que pot ser fàcil i tot. És una qüestió de confiança en un mateix i en les pròpies capacitats.

Per acabar cito “Sempre he pensat que arribar a la final només és un moment de plaer i que la felicitat significa mirar enrere, veure el trajecte realitzat i adonar-se que tot plegat ha valgut la pena”.

Un consell personal que us dono: Només tenim una vida, aprofitem-la i no siguem morts en vida.