Loquillo. El hijo de nadie

José María Sanz Beltrán, àlies Loquillo, és un músic català nascut el 21 de desembre de 1960 al barri del Clot de Barcelona. 

És llegenda i historia viva del rock and roll amb 29 discs al llarg de la seva carrera. Columnista de la revista Rolling Stones i blogger del diari El Mundo. Literàriament hem pogut gaudir de “El chico de la bomba” i “Barcelona ciudad”.

Ara tenim entre mans Loquillo El hijo de nadie, un llibre-conversa amb Luis Hidalgo (crític musical) publicat per Ediciones B.

En aquest llibre podem conèixer qui és en Loquillo més enllà del que és el seu currículum o la seva producció artística ja sigui com a músic, documentalista, radiocolaborador o escriptor. Podem conèixer al Loquillo que hi ha dins Loquillo, com si fos una matriosca russa es va alliberant de capes i ens mostra intimitats i pensaments fins al punt que sens que estàs fent un amic al llarg de la lectura del llibre.

Per començar, em va crear una imatge diferent d’ell el lloc on va donar a llum el llibre, tal i com ell diu no volia ser el fenomen mediàtic de qualsevol Sant Jordi sinó que es va esforçar per oferir una bona lectura i l’entorn n’és essencial. Ens situem al Ritz, a un raconet deixat per un amic seu i des d’on comencen a fluir les paraules.

Un viatge que comença pel que seria més purament biogràfic fent repàs per les seves anècdotes d’escenari i músic tot allunyant-lo de la imatge icònica de rocker que no pensa, sinó un rocker que es demostra reflexiu, treballador, tenaç i sobretot amb molta formació. També passem per les tripes de la formació on es mostra allò que la fama no és casual, que rere una estrella hi ha molts matisos, el poder del lideratge, la responsabilitat i ètica professional entre molts d’altres aspectes.

La part més innovadora pels seus seguidors és llegar el que ell pensa sobre política, sobre el seu concepte de Catalunya, de la historia i el desencant social barrejat amb assumptes espinosos com la religió, l’avortament, el matrimoni homosexual, la immigració, les drogues… temes tractats amb cura però que hem de reconèixer que molts no s’hagueren mullat com ho ha fet ell. Pot captar més seguidors o crear-se una legió de detractors.

Això sí, l’essència de qui és ell, dels seus entorns i els seus pensaments ens ajuden a crear una imatge molt més real i holística de qui és Loquillo o a aquestes altures ja podem parlar de la persona rere el sobrenom i dir que hem conegut al José Maria.

Aquest llibre no pot tenir un títol millor doncs al finalitzar-lo crec que la lletra de El hijo de nadie és totalment autobiogràfica.

Un llibre recomanable sobretot si us agrada el personatge però si no ho sou, per conèixer un bon amic sempre hi ha temps. Un noi que us caurà molt bé.