dimecres, 1 de maig del 2013

La mansión en la colina



Emocionada i amb llàgrimes als ulls, així és com he tancat l’última plana d’aquesta gran historia. No us menteixo si dic que encara tinc la pell de gallina.

La Darci Chan, sap com tocar la fibra sensible, transporta al lector a traves de tota una gama de sentiments que passen des de la més dolça tendresa, l’amor, l’amistat i la gratitud a la solitud, la por i la més profunda melangia.

Amb la seva primera novel·la m’ha captivat. Té una escriptura molt lleugera i subtil, acompanyada per uns personatges sòlids i tridimensionals i unes descripcions més visuals que una altra cosa. Tracta temes molt quotidians com és la vida en una petita comunitat, les relacions familiars i demostra que la família de debò l’acaba triant un mateix. Una família formada per aquells amics de la joventut, les persones que et donen un cop de ma en els mals moments, aquelles ànimes solidaries, càlides i afectuoses que mostren la cara més amable de la vida, però no s’oblida de reflexar que dins un grisol de grans personalitats, també hi ha llavors prepotents, avaricioses i agressives.

En definitiva descobrirem una història de triomf sobre l’adversitat i de la importància de l’amor, l’amistat i la generositat.

De la ma de l’autora descobrirem la vida de Mary McAllister, compaginant el seu passat amb el present, intercalant un capítol de cada època. Comença pel final de la vida de la Mary i poc a poc ens va descobrint com va arribar a viure reclosa en una mansió de marbre blanc des de la qual gaudeix de la vista del seu poble natal Mill River a Vermont. Els pocs vincles que té amb el món exterior són el correu, la premsa, la seva gran finestra i el millor amic que hagués pogut trobar, el pare Michael O’Brien, una amistat que es dilatarà en el temps i els aproparé en germanor al llarg de més de seixanta anys.

A més a més, podrem gaudir d’històries paral·leles des veïns de Mill River i de la família de la Mary quan era jove, només voldria destacar el personatge de Conor McAllister, estic segura que si la llegiu em donareu la raó.

En definitiva, tinc a les mans una novel·la profunda però poc complicada, des del principi saps com acabarà la història, però aquest fet no influeix gens en la curiositat del lector per saber quelcom més sobre la vida de la Mary, una velleta que desperta la curiositat de la majoria dels habitants de Mill River. Pocs l'han vist. Però només el pare Michael O'Brien coneix a Mary i el secret que aquesta guarda. Un secret que, un cop revelat, canviarà les vides de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada