De petits els nens agafaven una poma per jugar a ser
Guillem Tell i les nenes preferien ser la Blancaneus, l’únic fil que els
entrellaçava era la poma, vermella i sucosa, que en l’imaginari estava
enverinada o acabava amb una sageta clavada.
Avui volem que quan veieu una poma torneu a la vostra
infància i gaudiu del record d’aquelles meravelloses histories.
Volem retre homenatge a un home que tal dia com avui fa
208 anys passava a ser l’eterna font de rialles dels més menuts de la casa, el
pare d’en Guillem Tell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada