 |
| 1es pàgines |
Tot comença amb un nen petit, trobat mort a Barnard Park. La policia ja té un sospitós i és per això que truquen a en Daniel, un advocat que exerceix a Londres, ell ha dedicat anys a defensar causes perdudes, sense implicar-se i sense permetre que li afectessin un cop acabades. Però tot canvia quan coneix a Sebastian Croll, un nen d'onze anys acusat d'assassinar a un altre nen, Ben Stokes, de vuit.
Una historia que de per si ja dona una mica d’angúnia quan pensem que un nen pot haver matat un d’altre. Una historia d’advocats, judicis públics i morals, on s’aniran solapant la vida d’en Sebastian i la del Daniel. Aquest últim va tenir una infància difícil i molt dura, la Minnie, la dona que el va adoptar i el va salvar amb el seu afecte, fins que el va fer tant de mal que Daniel la va apartar de la seva vida.
Però quin va ser el crim de Minnie perquè Daniel la evités durant quinze anys? Perdrà Daniel tot el que ha aconseguit per aquesta obsessió que el turmenta i que li fa dubtar de la culpabilitat o innocència de Sebastian? Pot el context social marcar la personalitat?, haureu de trobar les respostes entre les seves al·legacions.
Al llarg de la novel·la anirà repassant aquella infantessa que li mostrarà quines van ser les circumstàncies que l’han fet arribar a on és ara. Cosa que a més li complicarà la feina, ja que començarà a implicar-se amb el seu client i a tenir dubtes sobre la seva culpabilitat o innocència. Una novel·la que entrellaça un passat i un present de diferents personatges amb un estil polit i impecable, ja que en cap moment el lector es sentirà confós ni fora de context, està realment ben construïda.
Podríem dir que el pes de la novel·la recau en el judici, una novel·la d’advocats i fiscals lligats de mans i peus per unes regles del joc que moltes vegades fan dubtar de la justícia. M’ha recordat l’estil de John Grisham, potser és una apreciació personal però estem molt acostumats als autors masculins en quant a temàtica judicial, i en aquest cas Lisa Ballantyne aporta una sensibilitat que li dona el toc de gràcia, és un thriller judicial que aporta passió i sensibilitat, sense caure en el tòpic de la nyonyaria.
Els personatges estan ben construïts, però els manca una mica de profunditat, l’autora es centra més en el que fan i com ho fan, que en mostrar-nos més enllà d’unes personalitats reflexades en un mirall.
Una novel·la pels amants dels thrillers judicials, una mica lenta però ben construïda. Si voleu descobrir qui va matar el pobre Ben, ja sabeu, el cas és a les vostres mans. S’aixeca la sessió.
Una historia que de per si ja dona una mica d’angúnia quan pensem que un nen pot haver matat un d’altre. Una historia d’advocats, judicis públics i morals, on s’aniran solapant la vida d’en Sebastian i la del Daniel. Aquest últim va tenir una infància difícil i molt dura, la Minnie, la dona que el va adoptar i el va salvar amb el seu afecte, fins que el va fer tant de mal que Daniel la va apartar de la seva vida.
Però quin va ser el crim de Minnie perquè Daniel la evités durant quinze anys? Perdrà Daniel tot el que ha aconseguit per aquesta obsessió que el turmenta i que li fa dubtar de la culpabilitat o innocència de Sebastian? Pot el context social marcar la personalitat?, haureu de trobar les respostes entre les seves al·legacions.
Al llarg de la novel·la anirà repassant aquella infantessa que li mostrarà quines van ser les circumstàncies que l’han fet arribar a on és ara. Cosa que a més li complicarà la feina, ja que començarà a implicar-se amb el seu client i a tenir dubtes sobre la seva culpabilitat o innocència. Una novel·la que entrellaça un passat i un present de diferents personatges amb un estil polit i impecable, ja que en cap moment el lector es sentirà confós ni fora de context, està realment ben construïda.
Podríem dir que el pes de la novel·la recau en el judici, una novel·la d’advocats i fiscals lligats de mans i peus per unes regles del joc que moltes vegades fan dubtar de la justícia. M’ha recordat l’estil de John Grisham, potser és una apreciació personal però estem molt acostumats als autors masculins en quant a temàtica judicial, i en aquest cas Lisa Ballantyne aporta una sensibilitat que li dona el toc de gràcia, és un thriller judicial que aporta passió i sensibilitat, sense caure en el tòpic de la nyonyaria.
Els personatges estan ben construïts, però els manca una mica de profunditat, l’autora es centra més en el que fan i com ho fan, que en mostrar-nos més enllà d’unes personalitats reflexades en un mirall.
Una novel·la pels amants dels thrillers judicials, una mica lenta però ben construïda. Si voleu descobrir qui va matar el pobre Ben, ja sabeu, el cas és a les vostres mans. S’aixeca la sessió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada