Amics, amants i allò tan terrible

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens citem amb un dels protagonistes de l’aclamada sèrie americana Friends, un dels nois que més somriures ens ha arrencat i ens ha emocionat amb la seva particular relació amorosa amb la Mònica però que poc coneixem de la persona que li dóna vida.

No podríem conèixer a en Chandler si en Matthew Perry no li hagués donat vida i li hagués posat el cos.

A la seva obra autobiogràfica ens retrata la seva infantesa i las seva particular família que no l’ajudaven massa al seu desenvolupament personal i artístic i a la seva lluita per arribar a despuntar en el món televisiu.

Posteriorment fa un salt a la època daurada de Friends i destaca les amistats, els coneguts que li vàrem donar la mà, els que el van ajudar i els que varen ser un gran prejudici per la seva vida posterior.

Anècdotes que els seus fidels seguidors agrairan, secrets de vestuari i d’hores mortes que faran les delícies dels que gaudien de les aventures dels sis amics de Nova York i un munt de curiositats segons ell mateix les percebia i les vivia.

Però tot l’esplendor de la fama i el poder mediàtic que li va atorgar aquesta sèrie va ser el seu pou de desgràcia en quan els focus es varen apagar i va deixar de ser l’estrella que tothom estimava.

És en aquest punt quan el títol de l’obra cobra tot el sentit i ens apropa a Amics, amants i allò tan terrible.

La seva capacitat com a comediant amaga una gran tristesa, un sentiment de rebuig i un despreci vers ell mateix que el condueix a autodestruir-se.

Arribat a un punt fatídic decideix tornar a la vida i gaudir-la de nou deixant enrere a cop de coratge i molt esforç tot allò que l’arrossega a les ombres.

El seu renaixement és un cant a la vida i a l’esperança alhora que esdevé un exemple per la societat que es vol rehabilitar de les addiccions.

La seva vida mai més serà la mateixa però la seva voluntat de començar de nou és inspiradora per a tots.

És una biografia sentida, emotiva, divertida, hilarant i amb moments durs vers ell mateix. Una oda a la sinceritat i honestedat màxima que el varen salvar.

No ho dubteu i de la mà de Columna descobriu la història d’aquest gran actor que tantes hores ens ha distret.

Poc imaginem el patiment que carreguen sovint les persones a les seves espatlles.

Un balanç vital entre allò positiu i allò negatiu que ell ha sabut equilibrar a base de constància i molta força mental.

4 3 2 1

Avui parlarem d’un gran autor i d’una complexa historia. Paul Auster ens presenta la novel·la 4 3 2 1, una historia on, com diu el títol, només pot quedar un dempeus.

No sé si heu notat que la vida juga amb nosaltres, moltes de les nostres decisions ens porten cap un camí o cap un altre, al tria en certa forma destriem i aquesta reflexió sense misticisme ni religió és la que l’autor plasma en la seva novel·la amb un personatge i com les circumstàncies o el destí l’haguessin porta a ser d’una manera o una d’altre.

El nostre protagonista és en Archie Ferguson, nascut l’any 1947 a Nova Jersey, un fet que no canviarà, els quatre camins que ens mostra l’autor parteixen de la mateixa persona, els mateixos pares, el mateix ADN però amb petits canvis com pèrdues de persones estimades, que una noia li doni carbasses o no, o que tingui una condició sexual diferent.

En aquest aspecte coneixerem la versió d’un fill trencat de dolor, una versió milionària però transformat en algú distant i perdut en si mateix, una versió que treballa de periodista o una versió homosexual que viu a Paris una temporada i un d’altre fracassa en la seva educació, totes aquestes possibilitats es conjuraran per presentar-nos tres possibles personatges possibles i ficticis i una versió real.

Totes aquestes anades i vingudes del destí vindran emmarcades al llarg dels anys 50 i 70 remarcant els conflictes com la llibertat i la necessitat dels drets civils i el racisme, una lacra persistent en tot el món, però amb arrels profundes als Estats Units.

M’agradaria molt citar una idea que el propi autor va compartir quan va dir que en cada home n’hi ha diversos dins seu i que anem saltant d’un al altre i ni ens adonem. Alguns diran que és madurar, d’altres que és adaptar-se a les circumstàncies de la vida, però quan hi pensem fredament, és cert que el nostre tarannà no sempre es regeix per les mateixes premisses.

Aquesta historia té aspectes autobiogràfics de l’autor que comparteix amb el nostre personatge, ell es calça les seves sabates i es remunta a la seva pròpia infantessa quan un llamp va matar a un amic seu, uns segons després o si el llamp hagués caigut uns centímetres enrere hauria sigut ell qui patis el desenllaç.

Una novel·la que ens presenta labutxaca i que amaga el destí del nostre protagonista.

Amb una prosa sarcàstica, directa amb segones lectures i intencions, l’autor us captivarà i us costarà decidir quin dels quatre personatges preferiu, donat que tot i només comptar amb un real, tots ho són sobre el paper.

Ara sou vosaltres qui decidireu si voleu seguir el camí que l’autor ha començat llegint la novel·la o si preferiu apartar-la del vostre camí. Jo us recomano que la llegiu ja que m’ha sorprès com juga el destí amb la vida de l’Archie i convida a reflexionar en com el destí o les nostres tries han modificat la nostra vida fins ara i com podem intentar marcar-ne el nostre futur.

 

Arsène Lupin las ocho campanadas del reloj

Nuestros queridos amigos de Duomo nos presentaron la primera entrega de “Arsène Lupin. Caballero Ladrón” en su formato de novela y en su formato ilustrado, Siguiendo la colección también os presentamos “Arsène Lupin contra Herlock Sholmes” y seguimos teniendo que disculparnos dado que aún no hemos leído “Arsène Lupin y la aguja hueca” (en breve lo haremos) la que si os podemos presentar es su última entrega “Arsène Lupin las ocho campanadas del reloj”

Esta nueva entrega firmada por Maurice Leblanc sigue la presentación elegante y sofisticada de las entregas anteriores, en esta ocasión la elegancia de la portada viene marcada por un color burdeos que contrasta a la perfección con los detalles dorados del enmarque y del reloj dejando destacar la figura de nuestro protagonista en blanco y negro.

En esta nueva entrega, debe resolver ocho acertijos en compañía de una bella dama. ¿Una prueba demasiado complicada para nuestro perspicaz detective?

Aunque no lo parezca entre el título que os presentamos anteriormente y este pasaron quince años, es por ello que el lector notará unas pequeñas diferencias estilísticas dado que el autor pulió bastante su prosa y se refleja una evolución del personaje tanto en su personalidad como en su complejidad.

La publicación de cuentos de esta colección se inició en diciembre de 1922 en el diario Excelsior. La colección apareció en las librerías en agosto de 1923 y aun así tienen clara vigencia en nuestros días siendo uno de los grandes clásicos de la literatura detectivesca.

Estos ocho relatos recogidos en este volumen tienen un hilo conductor. Para entretener y seducir a una joven, Hortense Daniel, Arsène Lupin, bajo la identidad del Príncipe Serge Rénine, se esforzará por resolver ocho acertijos en su compañía. Trabajando con, a favor o en contra de la policía.

Estas ocho aventuras se esconden tras “En lo más alto de la torre”, “La jarra de agua”, “Thérèse y Germaine”, “La película reveladora”, “El caso de Jean-Louise”, “La Dama del Hacha”, “Pasos en la nieve” y “Al dios Mercurio”.

Unos relatos en sí bastante cortos pero con toda la esencia y la capacidad de atrapar al lector y no soltarlo hasta completar las ocho tareas.

La aparición de la serie Lupin de Netflix en 2021 inspirada en nuestro caballero ladrón ha invitado a nuevos lectores a disfrutar de sus aventuras.

 

La noche de Damballah

Hoy nos reencontramos con un admirado escritor de esta casa, se trata de Jordi Solé que después de sus éxitos con “Ciudad de espías” y “Conspiración en Tarraco” vuelve con nuevas ideas pero con su huella genuina que nos garantiza una obra placentera y de calidad.

De su novela anterior “Conspiración a Tarraco” os dijimos: “La gran documentación sobre el período histórico, la geografía del momento y la cultura desde lo más amplio hasta el menor detalle de protocolo, relaciones familiares, giros de jerga, vestuario, costumbres, armas y un largo etcétera hacen posible la inmersión total en la novela y en una trama que te engancha de principio a fin.”

Pues bien ahora con La noche de Damballah cambia de estilo y localizaciones para ofrecernos una novela negra donde la elegancia narrativa es uno de los principales placeres.

En este thriller podrá investigar lo que pasó con la chica de color que apareció muerta en la Zona Franca de Barcelona con signos de una muerte violenta y víctima de un ritual vudú.

Con un ritmo que no se detiene ni un solo instante podremos desgranar la corrupción, el valor de un ser humano, las causas y las consecuencias del dolor y los misterios por resolver.

Es una ficción tan bien descrita que te hace recapacitar sobre la cantidad de casos de asesinatos que deben encontrarse en las comisarías de policías y la fragilidad de las víctimas propiciatorias. Como si fuera una serie de televisión de gran presupuesto las grandes escenografías y las extensas y detalladas descripciones se agradecen mucho pues nos ayudan a dar el salto para sumergirnos en tan inquietante aventura.

De la mano de Lluís, un policía llamado a convertirse en mítico antihéroe, y Mónica, una periodista que necesita una historia como el aire que respira y a quien también asedian sus propios demonios, descubriremos lo que pasó pero no sufráis que no os lo pienso explicar dado que es tan impactante, inesperado y bien tramado que es mejor que lo descubráis vosotros mismos gracias a la apuesta que ha hecho Alrevés dando voz a este autor.

Tiene la facilidad de narrar tramas de cualquier género que se proponga con una naturalidad, veracidad y trabajo de documentación en los hombros que proporciona una lectura ideal para todos los amantes de las buenas letras.

Su ritmo endiablado, con el pulso narrativo de los clásicos del género, con el tono irónico y la mirada dura, cínica a veces, incisiva siempre de los mejores narradores de la novela negra más descreída, más callejera, el autor nos muestra una Barcelona esquinada y grasienta por la que pululan personajes en los que no siempre reparamos

Es un libro que os provocará una noche de insomnio dado que es imposible dejarlo en la mesita de noche a medias... ¡es altamente adictivo! Yo en vuestro lugar no lo dudaría e iría corriendo hacia la librería a comprar un ejemplar.

¡Creo que no leerlo es un crimen!