El fabricant de records

Per Àngela Sánchez Vicente

Si les lletres d’en Martí Gironell ja us van enganxar amb “El pont dels jueus”, “La venjança del bandoler”, “L’arqueòleg”, “L’últim abat”, “El primer heroi”, “Strappo” , “La força d’un destí” i “Paraula de jueu” esteu d’enhorabona doncs les seves lletres us esperen de nou amb una nova novel·la.

Les seves obres tenen en comú una grandíssima tasca de documentació, una capacitat descriptiva vers els espais excepcional i una creació de protagonistes que encisen i es fan admirar per les seves gestes.

A més, l’acció i trama de les seves obres no decau mai i esdevé un fil perfectament conduit des de l’inici fins al final.

Reconec que sóc una amant de les fotografies antigues doncs són retalls d’història capturats en un segon però que romanen per sempre.

És com donar testimoni d’una època de manera desenfadada i alhora un tribut als qui hi apareixen.

Aquest fet ha estat el detonant que no pugés esperar a llegir El fabricant de records.

En aquesta novel·la, l’autor dóna veu al doctor Masgrau, director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona en l’etapa de la vida en que rep una caixa enigmàtica amb les fotografies més compromeses i mai vistes d’en Valentí Fargnoli.

Realment una imatge diu més que mil paraules i aquestes instantànies el fan coneixedor de secrets de valor incalculable.

A través de les imatges el doctor coneixerà al Valentí d’una manera més holística i descobrirà secrets inconfessables que marcaran les primeres dècades del segle XX.

El valentí ajudat de la seva bicicleta i la seva càmera varen deixar immortalitzades moltes cares i racons inoblidables. La seva professionalitat i trajectòria el porten a ser el fotògraf del casament d’Alfons XIII.

Aquesta obra que amaga un gran homenatge a la professió de fotògraf i a la capacitat didàctica que les fotografies amaguen alhora ret tribut als inicis del segle XX de manera molt acurada i critica.

Una nova obra que no decep i que a més de ser ben entretinguda ens convida a fer un viatge en el temps de la mà d’un dels grans mestres de la novel·la històrica de casa nostre.

Gràcies a Columna podem descobrir tots els secrets que aquesta obra mereixedora del Premi Prudenci Bertrana d’enguany amaga a les seves planes.

 

 

Cuentos Inconclusos de Númenor y la Tierra Media

Pocos son los lectores de narrativa fantástica que no consideren a J.R.R Tolkien un mago de las letras, un genio con un imaginario rico y capaz de crear una tierra donde cada lector podría perderse y descubrir nuevas razas y compañeros de viaje.

No sé si decir lamentablemente o afortunadamente, pero a su viaje final dejó atrás diversas narraciones inacabadas que su hijo editó y publico por primera vez en 1980. Digo lamentablemente dado que una vez leídas creo que hubieran sido épicas terminadas, pero quizás el genio del autor no las hubiera considerado más allá de breves relatos y quizás hoy no las podríamos estar leyendo y se marchitarían en un cajón cerrado.

Los Cuentos Inconclusos de Númenor y la Tierra Media es una colección de relatos sobre la historia de la Tierra Media desde los Primeros Días hasta el fin de la Guerra del Anillo. Entre esos relatos se cuentan el animado discurso en que Gandalf explica cómo llegó a enviar a los Enanos a la famosa reunión de Bolsón Cerrado; la emergencia de Ulmo, el dios del mar, ante los ojos de Tuor, la historia de Númenor antes de su caída. El libro contiene además todo lo que se sabe de asuntos tales como los Cinco Magos, las Palantiri; la organización militar de los Jinetes de Rohan; la leyenda de Amroth, y el único mapa de Númenor dibujado por J.R.R. Tolkien. 

Ciertamente, algunas de estas historias están incompletas y otras son colecciones puramente informativas acerca de la Tierra Media, para mi gusto son una referencia excelente a tener en cuenta al releer la historia original dado que sus apuntes son magistrales y remarcan el carácter y la profundidad de los personajes, proporcionando información más detallada acerca de los personajes, hechos y lugares que únicamente se mencionaban brevemente en “El Señor de los Anillos”. 

Christopher Tolkien, que explica en la Introducción los distintos tratamientos que estos textos han exigido, ha escrito un largo comentario a cada una de las historias, y ha vuelto a dibujar, en mayor escala, el mapa que acompaña a “El Señor de los Anillos”, añadiéndole nuevos accidentes y nombres.

Del mismo modo que descubrimos que el autor a medida que escribía cambiaba los nombres de sus personajes, hecho que tras algún dolor de cabeza su hijo organizó eligiendo uno de ellos.

Un ejemplar que nos regala Booket y al que solo le voy a dar un pero y más estético que de fondo y se resume en el hecho de su letra pequeña, hay mucha información, anotaciones, detalles, mapas, árboles genealógicos, pero al presentarlo como un solo volumen la letra es digna del mejor Hobbit.

Queridos amigos, os espero en la Tierra Media junto a sus secretos que aún se esconden en ella.

 

Riccardino

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb les lletres aclamades del mestre del misteri sicilià Andrea Camilleri però en la seva obra en que s’acomiada del seu fill literari.

Ell i el Comissari Salvo Montalbano han fet un duo invencible en quan a novel·les detectivesques per la gran personalitat que li va atorgar obra rere obre i també gràcies als tresors de Vigata, les tradicions sicilianes que ambdós tant gaudien i dels personatges corals que tant volum li donaven a la narració.

Sempre amb una trama que sembla senzilla d’inici però que resulta un cabdell que s’ha d’anar desfent poc a poc a base de descobrir enigmes i anar donant resposta a aquests de manera veraç i un xic creativa i personal.

El seu segell de qualitat rau en tots quests items i també en el poder crític que l’autor expressava en els seus llibres vers la societat, la política, les relacions humanes i el mon en general.

L’obra Riccardino es una sorpresa tant per la trama com per la manera desenfadada en que està escrita i es desenvolupa.

Una cloenda a un personatge molt al seu estil i que no decep als seus lectors voraços encara que llegir les seves darreres planes deixa un regust amarg per tots els que hem gaudit de les seves novel·les.

Aquesta obra data de 2005 però l’autor i l’editorial no varen estar segurs d’acomiadar-se del seu públic fins 2019.

Nosaltres podem gaudir d’aquests tresors de la literatura europea gracies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal.

Envolicat en la investigació d’un assassinat que succeeix en el cor d’una colla d’amics que comparteixen masses coses, en Montalbano decideix desdibuixar-se si el seu pare literari no li deixa fer les coses com ell vol i s’inicia un anar i venir d’idees que semblen un diàleg entre ells.

Una discussió argumentada i algunes discrepàncies que porten a un final sorprenent on ambdós demostren la força que exerceixen l’un sobre l’altre.

Un debat entre el Montalbano televisiu i el comissari més personal entre els interrogants de la pròpia investigació.

Sembla un doble llibre entre el debat del protagonista i l’autor i la trama del misteri a resoldre.

És una obra que no deixa indiferent i alhora és innovadora conservant la seva essència.

Edicions 62 ens regala aquesta darrera entrega però per aquells que li agafeu afició o voleu rellegir les millors obres de tan celebrat autor, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina entre molts d’altres.

Són èxits assegurats!

No deixeu de viatjar de la mà de l’autor a la Vigata més autentica, a conèixer als seus protagonistes i a descobrir els misteris que tan trenquen el cap al Comissari i al seu equip.

És una col·lecció que enganxa!

La más recóndita memoria de los hombres

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os presentamos una obra interesantísima e inclasificable que ha merecido el Premio Goncourt 2021.

Se trata de La más recóndita memoria de los hombres escrita por la pluma majestuosa de Mohamed Mbougar Saar.

Es de esos libros en que no cuesta nada adentrarse y de los que cuesta salir pues su mensaje potente retumba en la mente generando un pensamiento crítico y nuevos valores e ideas para tener en cuenta.

Es de esos libros de los que no sales indemne y que te transforman de alguna manera.

La verdad es que no os quiero contar los entresijos de la trama pues da miles de giros y parece que en cada vuelta de página se abre un nuevo misterio y afloran las subtramas pero gracias al perfecto protagonista y al ritmo trepidante que se crea nos invita a viajar por escenarios magníficamente descritos y a dar luz a todos aquellos misterios que han permanecido ocultos en las sombras.

Años atrás, en 1938, el escritor africano T.C Elimane publica “El laberinto de lo inhumano” causando un tsunami de sensaciones en la sociedad literaria.

Se le acusa de plagio, de libro maldito y tras miles de polémicas el autor desaparece.

En la actualidad, un joven escritor africano afincado en París descubre la novela y decide investigar sobre el autor y lo sucedido.

Ayudado de otros autores africanos y de una mujer que sabe demasiado se dirigen hacia la verdad sabiendo los miles de obstáculos que deberán sortear a base de ingenio y soporte entre ellos.

¿Quién era? ¿Por qué se le silenció? ¿Qué generó el escandalo? ¿Podrá su obra ver la luz? ¿Quién era en realidad ese autor al que apodaban el Rimbaud negro?

En esta obra que narra la vida, las peripecias del mundo creativo, el crecimiento de los propios protagonistas y la búsqueda de la verdad nos va respondiendo a las preguntas que nosotros también nos hacemos.

Es un canto a la autenticidad, al derecho a la libertad, a la descubierta del pasado y a los prejuicios.

Es un thriller que va mucho más allá del género y se adentra en el mundo más crítico y acido para dejarnos muchas lecciones para que reflexionemos.

Gracias a Anagrama tenemos entre manos una obra que ha conquistado a miles de lectores y a la crítica.

¿Descubriremos de la mano del joven protagonista quien fue y qué pasó con el autor del libro maldito?

Ayudadle en su investigación y conocedlos a ambos.