El Maravilloso Mago de Oz

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy queremos ofreceros la oportunidad de rescatar un gran clásico estas vacaciones de verano y que nos han cedido nuestros amigos de Babelio.

La verdad es que siempre estamos empeñados en leer novedades, best-sellers… pero… ¿Y los grandes clásicos de todos los tiempos?

La verdad es que me ha encantado releer El Maravilloso Mago de Oz en la edad adulta pues mi primera lectura en la adolescencia y el fenómeno cinematográfico obvian muchos matices que te invitan a pensar y a ver la grandeza de la aventura, su simbolismo y la capacidad de L. Frank Baum para homenajear las tierras americanas a través de una obra de fantasía.

Si vosotros también os quedasteis con la anécdota de las baldosas amarillas, de los zapatos rojos o el carácter rebelde y simpático de Dorothy también os merecéis una revisión de esta gran obra.

Para ello nada mejor que esta edición en formato grade y de tapa dura que nos ofrece Combel gracias a la tarea de traducción de Celia Filipetto y a las ilustraciones de Iban Barrenetxea que con trazos simples nos acaba de mostrar el mundo de Oz huyendo del cliché colorista y basándose más en el relato en si del autor.

Una Dorothy más auténtica y real nos acerca a sus aventuras y a la conclusión que la magia radica en nuestro interior.

Nuestro corazón y nuestra fuerza de voluntad son los motores para lograr y alcanzar nuestros anhelos. Tenemos que aprender a mirar hacia adentro y no tanto hacia afuera.

Nuestros propios logros residen en nuestro propio poder.

¿Acaso el león se hace valiente de golpe sólo porqué le dan la insignia? ¿Acaso el leñador de hojalata será más humano al tener un reloj que con su tic tac simule un corazón? ¿Acaso el espantapájaros será más inteligente por el doctorado que le otorgan?

Su deseo por llegar a Oz junto al bienestar de Dorothy les mostró su grandeza.

Sólo necesitaban un detonante que les abrieras los ojos.

Parece mentira como leer una misma obra en diferentes edades o momentos vitales te cala de una manera u otra.

Si antes me gustaba ahora ya se ha convertido en uno de mis libros de cabecera por sus escenarios, por su trama y sus icónicos personajes.

No lo dejéis escapar.

Bèsties fantàstiques: Els secrets de Dumbledore

Avui tornem a creure en la màgia, en les varetes, en la lluita del bé contra el mal i en un món ple d’animals fantàstics que ens sorprendran.

Els nostres amics d’Empúries ens presenten el tercer guió original de les aventures de les Bèsties fantàstiques, ja ens van presentar les seves dues entregues anteriors a la vegada que les pel·lícules entraven als cinemes: “Besties fantàstiques i on trobar-les” i “Bèsties fantàstiques: Els crims deGrindelwald”, avui us presentem “Bèsties fantàstiques: Els secrets de Dumbledore”, arribant a l’equador d’aquesta excel·lent sèrie de cinc histories que ens porten a l’inici dels temps i que degut a la pandèmia ha arribat amb retard.

Aquesta edició oficial del guió afegeix al guió original escrit per J.K. Rowling i Steve Kloves continguts màgics que s’amaguen entre bastidors, incloent-hi esbossos de vestuari, plasmacions dels escenaris, disseny gràfic, comentaris i impressions dels actors principals i membres clau de l’equip creatiu com David Yates, David Heyman, Jude Law, Eddie Redmayne i Colleen Atwood entre d’altres.

El volum esta dividit en escenes, marcant els seus diàlegs i les característiques de l’ambient que se li vol donar, breus il·lustracions esquitxen les seves planes representant la visió original de l’autora respecte al nou món fantàstic que ens presenta.

Vull fer una menció molt especial a les il·lustracions que se’ns presenten, són a blanc i negre, a mà alçada, petits retaules d’una aventura que engresca i puntualitzar en el canvi d’estil de la portada, ja que les dues primeres entregues seguien el mateix estil i aquesta vegada es modernitza presentant-nos al fons l’escola de Hogwarts i un fènix que ens convida a seguir-lo fins a les seves portes.

Per a tots els que encara no heu descobert la novel·la o la pel·lícula no us faré un spoiler ja que gaudir d’aquest guió és una experiència molt interessant, el primer guió el vaig llegir després de veure la pel·lícula i fou com reviure-la, el segon vaig fer-ho del reves i és molt agraïda l’experiència, així que aquesta vegada he jugat amb les dues idees i he anat llegint i passant planes mentre veia la pel·lícula intentant encaixar els tempos, els personatges i les descripcions.

En aquesta entrega el professor Albus Dumbledore sap que el poderós mag fosc Gellert Grindelwald actua per prendre el control del Món Màgic i així destruir el món dels muggles. Com que no pot aturar-lo tot sol, convenç el magizoòleg Newt Scamander perquè encapçali un intrèpid grup de bruixots, bruixes i un valerós muggle en una perillosa missió, en què trobaran bèsties conegudes i noves i s’enfrontaran a la legió de seguidors d’en Grindelwald, cada cop més nombrosos. Però quan les apostes són tan altes, en Dumbledore, ¿quant de temps es podrà quedar al marge?

Aixequeu les varetes lectores, esteu davant d’una obra mestre per a tots els públics, la màgia i la fantasia no tenen edat, en Newt i companyia us esperen.

El llibre del cementiri

“No n’hi haurà prou amb un parell d’ànimes bondadoses per fer pujar aquest nen. Caldrà un cementiri sencer”.

Ningú Owens, “Ning” per als amics, és un nen com qualsevol altre. Bé, seria del tot normal si no visqués al cementiri, no fos educat per fantasmes i el seu tutor no fos un vigilant solitari que transita entre el món dels vius i dels morts.

Però el perill més gran per a en “Ning” no s’amaga al cementiri, es troba al món dels vius: és allà on viu un tal Jan, l’assassí de la seva família…

Després de Coraline,(una petita obra mestra que ha estat duta al cinema), Neil Gaiman, autor veritablement prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.

El llibre del cementiri ens apropa a la història de Ning Owens, un caganiu que de ben petit va perdre els pares i la germana assassinats per un desconegut anomenat Jan.

Aquella maleïda nit va salvar la pell per la més pura casualitat, o no?, sent adoptat pels senyors Owens i tots els residents del cementiri, complint amb la última voluntat de la mare del Ning, diminutiu de Ningú.

Com els fantasmes no poden sortir del cementiri, el “solitari” Silas se’n fa tutor i a mesura que el nen creix l’ensenya des de llegir amb les làpides a gramàtica, literatura… tots els fantasmes aporten quelcom. També serà educat per la senyoreta Lupescu, que no és el que sembla.

En Ning té la Llibertat del Cementiri, per això tot i ser humà pot creuar parets i moure’s per tot arreu, ja que és un gran aventurer curiós. Al cementiri també coneix a humans, i fora del cementiri farà una amistat molt especial amb Liza Hempstock, un esperit molt especial.

Amb el pas dels capítols descobrirem una trama que enfronta el Gremi dels Jans amb la Guardia de l’Honor, una història que es remunta a l’Antic Egipte i on s’enfronten el poder del bé i del mal.

És un llibre molt ric en els detalls. M’agraden molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant una visió molt diferent sobre la vida i la mort.

Les seves il·lustracions, gòtiques i recarregades, excessivament fosques i grotesques li donen un punt de realitat en el context. El ritme d’alternança entre capítols trepidants amb d’altres molt més pausats i reflexius, dóna un aspecte relaxat a la narrativa.

Estrella Polar fa un gran regal al públic juvenil i no tant juvenil per aquestes vacances.

 

El día que el cielo se caiga

Qué difícil es leer y escribir cuando las letras se emborronan por culpa de tener los ojos cuajados de lágrimas. Así es como me siento tras leer El día que el cielo se caiga de nuestra querida Megan Maxwell, quien con una gran carga de coraje ha escrito una novela donde estoy segura que ha dejado parte de su corazón, su alma y también lágrimas que comparte con sus lectoras.

Esta novela se sale bastante de lo que nos tiene acostumbrados, quizás si le intentará buscar una pareja entre su amplia bibliografía seria con “¿Te acuerdas de mí?”, dos novelas muy intimistas y profundas que se desmarcan del target picante de la autora.

Me va a costar mucho poder hablaros de esta novela, si os digo que he acabado con una caja de clínex no miento, pero su carga emotiva se va compensando entre la esperanza, el amor y la desgracia.

El día que el cielo se caiga habla de una familia formada por la buena voluntad, por el cariño puro y sincero y sobre todo por la voluntad de serlo. Nuestros protagonistas son muchos pero sus vidas evolucionaran y se centraran en Nacho y Alba, dos niños que decidieron ser hermanos y amigos de por vida y que tras su infancia y adolescencia la vida les separa aunque les reunirá poco después, entre ellos no  existen los reproches, se entienden con una sola mirada, se puede decir que son dos corazones que palpitan al unísono, juntos ríen y juntos lloran, juntos son más fuertes y capaces de enfrentarse a la más terrible de las batallas.

No os voy a decir nada de la trama, es como una montaña rusa emocional, donde brilla la esperanza, donde la familia te elije y no son los lazos de sangre los que los unen, aquellos que te quieren y te aceptan tal y como eres son tu familia y en esta novela la autora se luce de una manera excepcional.

Todos los personajes son muy importantes, los padres de Alba, la abuela y la yaya, los hermanos de Nacho Lena y Luis, Anthony y su familia, los amigos y sobretodo Víctor, un hombre que aparecerá y desaparecerá de la vida de Alba hasta ganarse el lugar que le corresponde en su corazón.

Nunca lo pensamos, pero a veces aquellos a los que vemos y saludamos todos los días, nuestros amigos y compañeros son más familia que un pariente que por la espalda te deja verde, deberíamos empezar a aprender a valorar lo que tenemos y soltar lastre de lo que no queremos.

Personalmente conozco un Nacho y una Alba, no por los motivos de la novela, sino por el mismo que habla la autora en su epílogo, cuando pienso en ello se me pone la piel de gallina y os aseguro que el planteamiento de esta novela podría ser tan real como la vida misma.

Gracias Booket por este título, por hacerme llorar y pensar, gracias por presentarme unos personajes que me acompañaran durante mucho tiempo.

Deseo, espero que algún día el cielo se caiga y pueda ver a aquellos que me acompañan cuando cierro los ojos y me hacen sonreír.

 

Consells, proverbis i insolències

Aquest any celebrem l’any Joan Fuster, escriptor valencià en llengua catalana. Reconegut per la majoria per la seva obra “Nosaltres, els valencians”, el seu llibre més influent, la seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx.

En aquesta celebració ens unim als nostres amics d’ Ara Llibres que recuperen la seva obra de l’any 1968 Consells, proverbis i insolències i ens el presenten en un format molt elegant, tapa dura, fons blau grisos i on la única il·lustració que ens trobem son unes ulleres inconfusibles que ens porten a la fisonomia de l’autor.

«Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Joan Fuster és la mesura de totes les coses”.»

Plens d’humor i intel·ligència, el miler d’aforismes que trobareu en aquest llibre són un exercici de seducció intel·lectual d’una vigència colpidora. Ja tractin sobre filosofia, literatura, art o consells per a la vida pràctica, les reflexions esmolades de Joan Fuster són una deliciosa invitació al pensament d’un assagista extraordinari i un conversador irònic de fortes conviccions

Aquesta obra esta formada per píndoles àcides i crítiques, són petits pensaments que tot i que no són acabats d’escriure mantenen la seva vigència atemporal, un volum presentat per un pròleg de Jordi Muñoz i la pròpia presentació del volum en si, després ens trobem amb dos blocs, el primer ens introdueix els Judicis finals formats per “Els prejudicis”, “Coneixements de causa”, “Ètica a un desconegut”, “Els treballs i els dies”, “Per a un, per a molts” i “Absolució general i indulgència plenària”, el segon bloc es introduït per Proposicions deshonestes on es recullen “Cautela inicial”, “Observat a l’atzar”, “Nocions per a fills de família”, “Filosofia i lletres”, “L’art de donar consells” i “En diuen “societat””.

El volum acaba amb Provisionalment tanco el parèntesi, una darrera plana que diu molt amb molt poc.

Una lectura que ens pot acompanyar en qualsevol moment, que es pot llegir de manera atzarosa, obrint per una plana i destriant una asseveració, que es pot llegir de manera continua o discontinua, un fet que convida al lector a implicar-se en la seva pròpia lectura i alhora treure l’essència a la seva manera dels pensaments de l’autor, como si d’una pluja d’idees anem construint el nostre propi quadern d’aprenentatges.

Una recomanació per a ments inquietes i per a lectors que volen anar un pas més enllà sense oblidar tots els lectors que volen gaudir d’una bona lectura i d’una gran companyia.

I com ens recorda l’autor “Tot depèn de la paraula”, descobriu tot el que us vol explicar, recordeu, no sempre tot és bonic i de color de rosa, la realitat és la que és i molts colors la conformen, tristesa, enyorança, enveja, alegria, amor, prosperitat i finitud entre d’altres.