Crims per a la memòria

Avui, i amb el permís dels nostres més que amics de crims.cat voldria començar la ressenya d’aquesta historia que m’ha posat la pell de gallina amb les paraules dels propis editors sobre la novel·la i el títol que li han donat:

“Amb la reedició de Meurtres pour mémoire —nosaltres hem optat per un nou títol, Crims per a la memòria—, la col·lecció «crims.cat» pretén commemorar els seixanta anys de la coneguda «massacre de París», uns fets que el govern francès titllà «d’assumpte secundari». Una obra mestra del gènere que també obre el camí a una nova tendència dins la novel·la negra, la retrospectiva, que s’acosta al passat no tant per buscar un mer decorat on ambientar la trama, com fa la novel·la policíaca històrica, sinó per reescriure des de la ficció els esdeveniments més foscos de la història oficial i anar a la recerca de les arrels dels problemes contemporanis.”

Aquesta obra de Didier Daeninckx ens apropa a un fet històric deplorable que va marcar un moment de la historia on el Sena és va tenyir de sang i on la veritat encara s’amaga sota les pedres dels seus carrers.

La novel·la Crims per a la memòria comença relacionant la manifestació del Front d’Alliberament Nacional (F.L.N.) del 17 d’octubre de 1961, que va acabar amb un bany de sang. La història comença amb moments de la vida de tres persones: Saïd Milache, un "francès musulmà", Kaïra Guelanine, la seva promesa, i Roger Thiraud, professor d'història de secundària.

Roger Thiraud serà assassinat la fatídica nit deixant una esposa embarassada i no sent part implicada en l’acció, aquest fet portarà vint-i-un anys després al seu fill Bernard, estudiant d’història i a la seva promesa Claudine a Tolosa on volen continuar la investigació que portava a terme el seu pare en el moment de la seva mort, un fet que desencadenarà en la mort de Bernard.

L’inspector Cadin apareixerà en escena i no es centraré en el com sinó que buscarà l’arrel del motiu de la mort del jove i això el portarà a remenar sobre la investigació a Darcy durant la Segona Guerra Mundial, on hi havia un camp de concentració amb un gran nombre de deportacions de nens jueus.

Una novel·la que ens mostra dos moment de la historia que fan caure la cara de vergonya i alhora en fa un ús que no un abús per marcar-ne un fil conductor en un thriller negre on no tot és tan clar com sembla i en les tonalitats grises de la foscor s’amaga una veritat perillosa.

La ploma de l’autor és directa, clara, sense subterfugis ni girs recargolats, la seva prosa ens guia per la historia d’un pare i un fill que amb les seves morts donen llum a brutalitats històriques.

Les seves descripcions són molt acurades i els seus personatges en certa manera formen part del tot donant la importància que es mereix al marc històric com una veu més de la historia.

Si la seva portada és colpidora el que descobrireu entre les seves planes us deixarà estorats.

No la deixeu escapar, un nou joc on la tinta negra demostrarà que la historia no és sempre el que sembla.

El bosc meravellós

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui, de nou, ens retrobem amb els nostres amics de Bindi books, una editorial que des del punt de vista de la nostra professió com a mestres i des de l’afició per el món de les lletres creiem que tenen un dels catàlegs més engrescadors, útils, distrets i altament didàctics entre allò que podeu trobar al mercat.

Sembla senzill proposar lectures per als infants però a part de procurar sempre oferir-los lletres, històries i aventures de qualitat per acostumar-los a l’hàbit de la lectura i al creixement de la seva imaginació també són un públic molt selectiu i no es contenen amb qualsevol proposta.

Aquest estiu en que moltes famílies fan més malabars encara per entretenir-los i combinar estones dins de casa i sortides és un punt molt positiu trobar un segell que recolzi la educació informal des de la bellesa, la cura ver l’infant i el respecte vers les seves etapes evolutives i maduratives.

Avui us presentem El bosc meravellós.

A més de ser un gran conte on valors com l’amistat i les característiques individuals que ens fan ser únics i inigualables trobem moltes activitats per tal de distreure’ls.

És un conte en el que col·laboren a la seva confecció i que a més esdevé un cançoner ben bonic a través dels codis QR que ens proposen.

Activitats lingüístiques, artístiques, música, una gran història...

Es pot demanar més?

Gràcies a l’aposta per aquest conte de format gran amb colors atractius i una lletra de fàcil lectura ‘pels infants podran Pinta, canta, aprèn i llegeix el conte del Nic i els seus amics.

Les seves autores i il·lustradores Anna Fité i Sigrid Martínez ens mostren la natura en diversos moments de l’any per lo que ens ajuden també a treballar les estacions.

És un llibre molt complert i que incita als menuts a que interactuïn amb els personatges.

És una proposta multidireccional que no podeu deixar escapar!

 

Agujero

Nuestros grandes amigos de la Editorial Impedimenta nos presentan la obra ganadora del Premio Akutagawa firmada por Hiroko Oyamada y con un título más que metafórico, Agujero.

Una portada que con su sencillez esconde su complejidad, con lo que parece una estampa real de una joven llevando unas flores blancas esconde su rostro tras lo que nos parece real dejando a la joven en otro plano, uno propio y personal solo para ella donde su rostro es visible de manera natural aunque a los ojos del lector queda oculto.

Voy a caer en un tópico importante pero realmente la grandeza de esta obra me ha recordado mucho a la obra de Lewis Carroll “Alicia en el país de las maravillas” no solo por su esencia en si misma de la obra sino por el juego entre lo real y lo imaginario, por una historia que podría ser sencillamente sencilla pero que esconde un mundo nuevo, es como si la realidad fuera un espejo y estuviera formado por varios pedazos, si sacamos uno la imagen que devuelve es distinta y a su vez es la misma.

La historia en si nos muestra la vida de Asahi, una ama de casa japonés a cuyo marido le han ofrecido un empleo en una zona lejana de Japón y a su vez cercana a donde nació, irán a vivir cerca de sus suegro y mientras su marido trabaja ella descubrirá los alrededores con gran curiosidad donde se topara con una especie de animal que la llevará a caer en un agujero donde su mundo cambiará ajustándose a ella.

Un mundo creado emocionalmente donde nada es lo que parece y la ficción llama a la puerta del lector.

Esta historia esconde a su vez temas actuales como el trato entre géneros, el aislamiento de las amas de casa y su solitud, la frustración creada por el mundo laboral, las dificultades en las relaciones de pareja  e incluso con los demás. Un aislamiento tanto interior como exterior que se marca no solo en el personaje sino en el ambiente en el que vive.

Me gusta mucho la literatura japonesa, su cultura y sus tradiciones y esta historia me ha dejado en cierto modo descuadrada, no era para nada lo que me esperaba y ha superado con creces mis expectativas.

La prosa de la autora es como un susurro, su narrativa nos presenta unos relatos como quien cuenta un cuento pero consigue atrapar al lector con su tempo pausado y sus giros argumentales y ficticios, sus descripciones son muy detalladas y los personajes son muy sólidos creando una realidad que se fundirá con la ficción.

Es una obra que no podréis dejar de leer, al menos yo no pude… el lector cae en su agujero y no es que no pueda salir sino que no quiere salir hasta girar su última página, un hecho que hay que agradecer a la pulcra traducción de Tana Oshima.

Una novela que no debéis dejar escapar.

Amb l'aigua al coll

Un cop més ens trobem amb la aclamada ploma de la Donna Leon i creiem que aquests dies ens va de perles per poder tornar a parlar d’ella i les seves produccions com a mare literària del Comisari Brunetti.

En temps on la lectura és més que mai una eina de sortida i escapatòria cap a altres mons una obra d’altíssima qualitat i d’una intriga elegant com la que ens proposa l’autora esdevé una gran proposta seductora.

Aquest cop ens presenta Amb l’aigua al coll, una obra en la que en Brunetti des de la seva experiència i psicologia humana haurà de seguir les darreres paraules que ha balbucejat en un llit d’hospital una dona que sabia masses coses.

Entre moments de lucidesa i d’altres més obscurs la Benedetta vol parlar amb el comissari i atina a dir-li “El van matar. Diners dolents”.

Aquestes paraules es refereixen sense cap mena de dubte al seu marit que es creu que va morir en un accident fa poc temps però ella ja va investigar per el seu compte i va esbrinar masses coses que potser l’han dut fins on és ara entre la vida i la mort.

La investigació es centrarà en una empresa privada que vigila la qualitat de l’aigua i on investigarà molt més que la mort del marit de la Benedetta i l’estat d’aquesta.

Assassinats, trampes, desastres ecològics i el preu dels coneixements es donen cita en aquesta nova obra que signa l’autora amb una maestria incomparable.

Què va passar realment amb el seu espòs? Com acabarà ella? Què en trauran en clar de la investigació?

Gràcies a labutxaca podeu gaudir d’un nou cas ben diferent que ens mostra a un Brunetti des d’un punt de vista més humà alhora que ens convida a reflexionar sobre el poder de la veritat vers els negocis més turbulents.

Un cop més l’autora es mostra sensibilitzada pels problemes mediambientals que imperen a la societat actual i hi posa el focus per desplegar la seva trama i per construir els seus personatges.

Us ve de gust un viatge a la Venècia més intrigant? 

Doncs capbusseu-vos en aquesta obra i us hi enganxareu des de les primeres planes.

I per si us quedeu amb ganes de més misteri i de bones lletres us convidem a descobrir títols com: “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís”, “La temptació del perdó”, “Mort entre línies”, “Les aigües de l’eterna joventut”, “Sang o amor”, “Restes mortals”o “En nom del fill” entre d’altres.

Tots d’altíssima qualitat i amb investigacions ben diferents!

 

La nit màgica de Sant Joan

Em trobo entre mans amb La nit màgica de Sant Joan, un conte protagonitzat pel Patufet on explica a la canalla les tradicions catalanes.

Potser, la majoria dels nens d’ara prefereixen videojocs i d’altres entreteniments que no pas els contes però personalment i com a mestra crec que Cossetània ha dut a terme una grandíssima idea, entretinguda alhora que una eina didàctica en temps de crisis de la paraula.

La paraula i les tradicions estan en crisi, cotitzen a la baixa, els adults no tenim massa temps ni per preocupar-nos per nosaltres i no en n’adonem que els hàbits dels infants estan canviant i possiblement cap a malament.

En aquest conte escrit en rodolins per Roger Roig i il·lustrat amb molt detall per Hugo Prades ens expliquen com en Patufet s'acomiada de la mestra el darrer dia d’escola i es llença a l’aventura de la preparació de la revetlla de Sant Joan: les fogueres es preparen amb molta cura i amb l’ajuda dels amics, la coca s’ha de menjar amb família compartint una xerrada i fent temps pels petards que s’han de contemplar amb joia, tot i que també està permès espantar-se pel soroll que fan, i no ens podem engandulir perquè ens espera el ball de festa major.

M’ha encantat que en temps en que sembla que algunes tradicions estiguin en vies d’extinció, un personatge tan català i icònic com és el Patufet sigui el transmissor de dades, tradicions i festes del costumari català tant extens i ric.

Crec que s’ha de ser molt valent per escriure per un públic infantil ja que són molt crítics i selectius, però amb aquest volum no patiu que l’èxit està assegurat.

Molt recomanable per compartir-lo durant aquests dies i que els menuts de casa sàpiguen que celebren la nit del 23 i no només tirar petards per fer xerinola.

Això si, és una edició molt àgil, fàcil i intuïtiva pel fet que els dibuixos aporten moltes dades que no cal llegir i la lletra lligada permet que nens de 5 anys ja el comencin a llegir… però, posats a recuperar tradicions que maco seria reservar deu minutets del dia per poder llegir-lo amb un adult i anar incorporant records de revetlles passades i de les que vindran.

També podeu aprofitar i si us ha agradat cercar a l’editorial altres tradicions que també repassen i rescaten de les mans de l’oblit o la distorsió temporal.

Un darrer consell, aquest any en que hi ha tants i tants problemes econòmics i socials, feu com en Patufet, vestiu-vos amb el vostre millor somriure i feu que la nit sigui màgica, no calen quilos de coca ni milers de petards per ajuntar-se una nit amb els essers estimats i donar la benvinguda a l’estiu.

Bona revetlla de Sant Joan!