Huida hacia un sueño

Hoy os quiero presentar una novela que me ha atrapado, no he podido dejar de leer y que una vez la he terminado me ha dejado con ganas de más…

Huida hacia un sueño de Diana Palmer es mucho más de lo que parece, a partir de su portada podríamos decir que es otra novela romántica con un marco del oeste y un vaquero guapo.

Pero la verdad es que la historia, aunque se enmarca en cierta manera entre Wyoming y Texas se centra mucho en sus personajes quienes dan una solidez impresionante y nos presentas varias tramas que se irán entrelazando.

Merrie es una chica inocente, tranquila, sencilla, con un pasado terrible donde ella y su hermana Sari sufrieron la ira constante de un padre cruel, vengativo y sin moral. A la muerte de este parece que el cielo se abre para las dos chicas pero la verdad es que un enemigo de su padre ha pagado para que las maten.

Bajo esa premisa Merrie acaba en el rancho de Ren, hermano de un buen amigo de Merrie.

Ren es un hombre frio, con el corazón roto en mil pedazos y no aceptará de buen grado a su nueva invitada ya que cree que es una amiguita de su hermano y por tanto una caza fortunas.

Poco a poco Merrie mostrará su amor por los animales, su compasión, su carácter y su gran humanidad, hechos que descolocaran a Ren quien no la comprende ni logra descifrarla dado sus prejuicios.

Cierto es que él no sabe lo del asesino a sueldo, pero todo irá encajando en su momento. Ambos se enamoraran aunque las cosas no serán nada fáciles entre ellos y puede que incluso no sobrevivan para ver ese futuro.

Solo os contaré que para proteger a Merrie acabaran en una misma mesa, agentes del FBI, ex marines y dos capos de la mafia, un conjunto como mínimo pintoresco de personajes capaces de aprender unos de otros para salvar la vida de una joven que se debate entre una sentencia de muerte y la posibilidad de empezar a vivir una vida soñada.

La prosa de la autora es sencilla, no busca complicar al lector sino que le invita a disfrutar de la historia, sus descripciones son como los bocetos de Merrie, impresionantes, la trama es lineal aunque la subtrama del asesino le da un giro inesperado y un toque de acción acelerando el ritmo y tempo de la narración.

HarperCollins Ibérica en su colección Top Novel nos presenta este y otros títulos de la autora que personalmente me van a hacer compañía estos días.

Cinder i el príncep de mitjanit

Avui us vull parlar d’una nova escriptora per a mi Susan EE que ha arribat a les meves mans gràcies a l’aposta de l’Editorial Obscura i a qui des d’aquí els hi donem les gràcies.

Cinder i el príncep de mitjanit és el primer títol d’una saga on l’autora vol donar una volta de cargol a contes clàssics transformant-los en quelcom diferent sense oblidar-se de la seva essència i en aquest cas ens trobem amb un retelling de la Ventafocs (Cirderella).

La seva portada m’ha cridat molt l’atenció, no hi ha sabata de cristall, ni vestit blau, ni una fada ni una actitud feble. Tenim a una jove amb un punyal a la mà, amb un vestit fosc, negre com la nit i amb una mascara que amaga el que diuen els seus ulls.

Aquesta historia ens presenta la Cinder qui viu amb la seva madrastra Helene i les seves dues germanastres Darlenen i Tammy, fins aquí no hi ha gaire cosa a dir però la historia es torna més fosca quan descobrim que en el Regne de Mitjanit, el seu despietat Rei fosc gaudeix del patiment del altres i un cop al més celebra una cacera on els seus nobles cacen a les joves i en poden fer el que vulguin, fins i tot matar-les. D’aquesta manera durant la resta del mes hi ha una mena de pau.

La madrastra ven la Cinder per la cacera i aquesta sobreviu, així que decideix vendre-la cada mes. Serà la Silver, una vella venedora de flors qui l’ajudarà a entrenar-se i una nit coneixerà a un jove que pensa com ella.

Per descomptat, no podria faltar el ball on Damon, Dante i Gallant, els tres fills del Rei hi tindran el seu paper.

De la trama no us diré res més però m’han quedat coses al tinter.

Aquesta historia m’ha semblat curta, ràpida, àgil de llegir, explicada en tercera persona i amb un salt temporal que us deixarà una mica descol·locats.

La prosa és senzilla però amb una gran capacitat d’atrapar al lector i el toc fosc, retorçat i gairebé gòtic m’ha agradat força.

Crec que el fet de ser tan curt no deixa gaudir ni conèixer prou els personatges, no sé si és un efecte creat a voluntat per l’autora per convidar al lector a centrar-se en la historia o si el fet de ser una primera entrega d’una nova col·lecció busca un format gairebé d’epíleg i que el lector ompli els forats amb el que coneix del conte tradicional.

Una aposta molt dinàmica per a un públic juvenil que renega dels contes de fades i els transforma en quelcom més profund, amb un aire més fantasiós i actualitzat.

Personalment m’ha agradat la transformació de la ventafocs en una jove lluitadora capaç de sobreviure i poc conformada a seguir els designis de la seva madrastra, un esperit més feroç capaç de demostrar que val per ella mateixa.

Tinc ganes de llegir que més ens oferirà l’autora en aquesta saga.

L’obrador dels prodigis

Per Maria Valle Viña

Aquestes són setmanes en les que molts hem aprofitat per entrar a la cuina i fer receptes que mai hauríem pensat cuinar o hem aprofitat per rescatar antigues receptes que feia molt que no cuinàvem. Nosaltres avui també us farem la boca aigua i us parlarem d’una novel.la que endolcirà la vostra lectura.  

Es tracta de “L’obrador dels prodigis” que ens apropa l’Editorial Columna i que està escrit a quatre mans per la Sílvia Tarragó i en Christian Escribà. 

Ens traslladem a la Barcelona de 1926, la neu cau lentament sobre la ciutat el dia de Nadal. L’Alba comença a treballar de cuinera per a una família benestant de Barcelona.

del passeig de Gràcia. Amb vint anys acabats de fer, ha aconseguit la feina gràcies a les habilitats culinàries demostrades servint en una casa del seu barri, a Sants. Aviat la seva peculiar forma de cuinar desperta l’admiració dels senyors, ja que les seves receptes van més enllà del gust i de la presentació. Amb els plats, l’Alba transmet la seva pròpia essència, sensitiva i creativa, de manera que arriba a canviar els estats d’ànim de qui tasta els seus plats. 

Però l’Alba té un gran somni, convertir-se en pastissera, per això en Mateu Serra, creador del forn Serra, germen de la famosíssima pastisseria Escribà, esdevé la seva font d’inspiració i aconsegueix treballar a la pastisseria com a dependenta. Testimoni excepcional d’una època de canvis, la jove tindrà ocasió de demostrar les seves aptituds, que la situaran més a prop de l’èxit del que mai no s’hauria atrevit a imaginar.

El Christian Escribà forma part de la quarta generació d’una saga de pastissers que va començar el 1906 a la Gran Via de Barcelona. Fill d’Antoni Escribà, considerat el «mag de la xocolata», va desenvolupar la carrera culinària entre París i Barcelona, sempre amb la creativitat com a motor de les seves obres. Actualment treballa al capdavant de tres establiments que són referents de la pastisseria de Barcelona i l’Escribà Academy, un centre formatiu per preparar els futurs pastissers.

Sílvia Tarragó va ser llibretera durant catorze anys. És autora de la saga juvenil “Top Fairies” i de la novel·la “La veu del roure” entre d’altres. “Temps de llum”, un emocionant relat que té com a rerefons mig segle de la història de Barcelona, va ser la seva primera novel·la d’adults, que també podeu trobar ressenyat a la petita llibreria.

“L’obrador dels prodigis” es una novel·la que ens transporta al dolç món de la rebosteria, on juntament amb els dolços hi trobarem passió, valentia i creativitat. Un repàs a la història de l’emblemàtica pastissera i de la segona meitat del segle XX.

Aquí us deixo el seu primer tastet.

Las ranas también se enamoran

Booket sigue con su apuesta por recuperar los primeros títulos de la jefa de las Guerreras, alias Megan Maxwell y hoy nos va a dejar soñando despiertas con Las ranas también se enamoran.

Si os gustó “Casi una novela”, “Fue un beso tonto”, "¿Y a ti qué te importa?" o “¡Ni lo sueñes!” no podéis dejar escapar la oportunidad de leer esta maravillosa historia de lucha de egos, de pasión desbordante y de chispas incendiarias.

Marta es una madre joven con una hija adolescente, su vida ha sido dura a más no poder pero es una luchadora que se ha puesto el mundo por montera y junto a Lola Herrera, su jefa en la industria de la moda y lo más parecido que tiene a una madre, vive de su costura con sus grandes amigos Patricia y Adrián.

Marta esta desengañada de los hombres, no los cree del mismo modo en que no cree en el amor, pero el destino le tiene reservada una sorpresa, un hombre que es su polo opuesto en todo, Philip es rico, culto, soso y rubio, no se acerca a su prototipo para nada pero hay algo en él que la enciende.

Juntos jugaran al gato y al ratón, pactaran ser amigos con derecho a roce pero en el fondo ninguno quiere eso, ambos han caído en la red del amor pero no están dispuestos a ser el primero a aceptarlo, así que empezaran a provocarse, a chincharse a despertar los celos del otro y si a todo ello le sumamos una hija adolescente que quiere separarlos el drama está servido.

Esta comedia ácida, irónica y divertida tiene su lado sensible y emocional, la importancia de la familia aunque esta no sea de sangre, los sacrificios de una madre por su hija, la difícil adolescencia y las inseguridades de todos se verán reflejadas en el espejo de muchos.

Dicen que las ranas aunque las beses se quedan ranas, pero si la rana es inglesa, obcecada y capaz de conseguir lo que quiere, quizás y solo quizás pueda transformarse en príncipe o a su princesa en ranita.

Me he reído y llorado, la pluma de Megan Maxwell es ligera pero capaz de agujerear cualquier corazón con armadura y mostrarle una luz de ilusión y esperanza, por mucho que lo intento procuro dosificarlas, me marco un número de páginas y así que dure un poco pero es imposible, es entrar en la historia y devorar sus páginas, te llama, te seduce como un canto de sirenas y no puedes dejar de leer hasta llegar al final.

Una novela muy humana, profunda que aborda temas tanto de la adolescencia, de la juventud y de la madurez, con ricos matices en su prosa y lenguaje mostrando los contrapuntos de sus personajes tanto principales como secundarios, aunque en este caso yo hablaría más de una novela coral.

En pocas palabras porque si me dejan os la explico entera, una historia maravillosa que hay que vivirla y aquí os dejo sus primeras páginas para que os enamoréis.