El mundo amarillo ilustrado

Por fin me he atrevido con un libro que en su momento no estaba preparada para leer.  

De Albert Espinosa os he comentado todos sus libros pero nunca hasta el día de hoy me había atrevido con El mundo amarillo.

Creo que cada libro tiene su tempo y su momento en el que se conjuga con el lector para hacer magia y en su momento y por motivos personales cada vez que veía este libro en los estantes de las librerías se me ponía la piel de gallina y un humor nada bueno.

Ahora, años más tarde, Grijalbo nos presenta una edición ilustrada conmemorando la traducción a treinta idiomas y más de 2.500.000 de ejemplares vendidos.

Este ejemplar de tapa dura  nos muestra en su portada un mundo amarillo con un joven encima de él, un personaje que ha superado este mundo y convive con y en él, sin olvidarnos de que sus páginas tienen el filo de las hojas en amarillo destacando absolutamente en contraste con una portada de un universo azul oscuro.

La prosa del autor no me ha sorprendido, sabe tocar el alma del lector sin caer en un libro de autoayuda, en él nos narra sus vivencias entre los catorce y los veinticuatro años entrando y saliendo del hospital. 

No puedo ponerme en su piel pero si en la de aquellos que le acompañaron en ese camino, quizás por ello este libro ha conseguido arrancarme otra vez las lágrimas más amargas y me ha planteado muchas preguntas que no quería escuchar ni responder.

No creo que sea necesario profundizar en el texto, dado que quien conozca a Albert conoce su historia y su lucha personal, lo que este ejemplar nos regala son unas ilustraciones vivas en colores, alegres, positivas, dinámicas y muy representativas del texto que acompañan firmadas por Pep Boatella.

Doy gracias a mis amarillos y me siento orgullosa de ser el amarillo de más de uno y en su momento haber podido ser un amarillo brillante aunque no todas las historias tienen un final feliz.

En estos días que no podemos salir de casa, en que ver las noticias es un drama, en que se dicen cifras como si detrás no hubieran personas creo que era el mejor momento para leerlo.

Este libro humaniza al lector, nos lleva a lo importante y en cierta manera su autor se convierte en un amarillo más en nuestro mundo interior.

Aquí os dejo sus primeras páginas. Cuando el libro os llame y estéis preparados no dudéis en leerlo.

Aquest Sant Jordi Adopta una llibreria

El Golem

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os presentamos una gran obra clásica a la que hoy queremos dar de nuevo visibilidad gracias a la apuesta de la Editorial El Zorro Rojo por presentarnos y acercarnos obra tras obra tesoros del pasado que no podemos olvidar.

En este caso se trata de El Golem de Gustav Meyrink.

Este gran autor aborreció su trabajo y se refugió en el mundo de lo oculto, lo misterioso, las figuras mitológicas y simbólicas para entretener sus días hasta convertirlas en protagonistas de sus obras.

Como fue traductor de grandísimos autores coetáneos como Charles Dickens y Edgar Allan Poe además de su estrecha amistad con Franz Kafka entre otros podemos ver como su pluma era muy personal a la vez que se enriquecía de las grandes mentalidades y corrientes literarias de su época.

Esta obra en que se nos presenta la figura del Golem de la tradición hebrea viene a ser una aventura épica y tenebrosa que pone en jaque las creencias personales y las colectivas.

Mitos, supersticiones y leyendas a debate en esta gran obra.

El Golem era una figura clave en la cultura hebrea y en esta obra acompañaremos a Athanasius Pernath en su vida en un gueto judío en el contexto de la dominación del imperio austrohúngaro.

El protagonista tiene mucha pretensión de desvelar sucesos en las calles grises entre personajes sórdidos y arcanas apariciones.

Al mito tradicional del Golem que a la vez de dar fortuna puede causar otros efectos se le suma la mente del protagonista y unas casualidades y desdichas que desea investigar.

¿Serán realidad o fruto de su mente?

Gracias a las trabajadas ilustraciones de Alejandra Acosta que muestran la oscuridad y el misterio a la perfección completamos el mensaje del autor de una manera novedosa e impactante a la vez que refuerza su mensaje y la atmosfera del telón de fondo.

¿Queréis conocer a esta extraña criatura?

¿Queréis descubrir la oscuridad del gueto junto al protagonista?

Sólo leyendo y desgranando esta obra que marcó su tiempo por su excepcionalidad lo descubriréis.

Escrits policíacs, de «la cua de palla» a «crims.cat»

Avui començaré amb una reflexió molt personal: “Que poc sé d’allò que m’agrada”.

He arribat a aquesta conclusió després de gaudir del número 50 de la col·lecció negra de Crims.cat, una editorial en català que ens presenta grans títols i grans plomes, una feina molt ben feta i que els lectors fidels agraïm profundament.

Escrits policíacs, de «la cua de palla» a «crims.cat» és un recull d’articles de novel·la negra i policíaca en llengua catalana. Entre ells, alguns referits a les col·leccions més importants del país, d’altres a grans autors i tendències i també a les diferents  geografies que la conformen. Amb aquest nou llibre, Àlex Martín Escribà completa les seves investigacions anteriors i obre noves perspectives per a un millor coneixement del gènere i de les obres que es publiquen en aquesta col·lecció, que tot just compleix l’efemèride dels 50 títols. 

Amb aquestes paraules se'ns presenta aquesta obra que tot i ser petita i quedar recollida en menys de 200 planes obre un ventall impressionant als lectors de nous títols i autors que podrem gaudir sense sortir de casa.

Aquesta obra comença amb una introducció que ens portarà del naixement de crims.cat amb les seves arrels a “La cua de palla” fins a la seva evolució a dies d’avui. Un arbre genealògic d’autors i obres que el lector anirà descobrint en els onze capítols en que es divideix aquest volum i amb una bibliografia que paga la pena.

Abans d’entrar en els seus capítols voldria parlar del rigor, la senzillesa, la dedicació i el brillant resultat que transmet la prosa de l’autor, una obra que podria arribar a ser considerar didàctica però que a mi, personalment, m’ha donat la sensació d’estar escoltant a un amic parlant sobre la seva gran passió. 

Primer farem un camí on ens presentarà personatges claus de la literatura negra com Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Andreu Martín i Ferran Torrent. Cada un d’ells aporta una visió i una manera diferent de fer a la literatura més negra.

Continuarem pels ambients on moltes d’elles es centren com Barcelona, la Comunitat Valenciana, Mallorca i els espais rurals. Acabant amb un capítol dedicat a la critica social i als espais d’interacció que ambienten algunes trames.

Una obra que convida a llegir i gaudir de cada un des 50 títols que formen fins al dia d’avui d’aquesta magnifica col·lecció i no patiu, entre les seves planes trobareu un mini catàleg de les obres publicades.

Crec que els he llegit gairebé tots i en trobareu les ressenyes al nostre blog. Gràcies Cims.cat per donar qualitat a la novel·la negra que tant ens estimem.

Sal roja

Si voleu gaudir d’una gran novel·la històrica ambientada a Catalunya us heu de rendir a l’encant i a la originalitat de Sal roja.

En aquesta obra coneixereu a El llop de Cardona. 

La Catalunya assolada per la derrota del setembre de 1714 és el teló de fons per narrar les histories més quotidianes i emocionals d’un poble que va resistir la invasió de les tropes borbòniques.

Altament descriptiva ens ajuda a aprofundir en els escenaris, en les emocions dels personatges i en el moment històric que es vivia. El seu contingut didàctic és altíssim.

Ens situem uns anys abans i coneixem a en Miquel, un noi que treballa a la salina i és molt feliç amb la seva esposa, els dos fills i un tercer que ve en camí. Es pot dir que a casa seva, a la salina i allà on va és un home conforme amb la seva vida, amable, proper i amb molts amics però la seva vida està a punt de donar un gir radical.

Igual que Catalunya va perdre al 1714, ell ho perd tot... Les tropes de l’exèrcit filipista massacren el poble i maten a la seva dona i als seus dos fills. 

Ell salva la vida gràcies a la seva germana però sap que encara que estigui viu la seva vida és tristor i venjança.

L’odi envaeix el seu cor i gràcies a les descripcions de la psique d’aquest jove podem veure com es transforma en un autèntic llop despietat.

S’unirà als miquelets i la seva única satisfacció residirà en la venjança i en la recerca de justícia per la seva família.

Les dones del poble també juguen un paper molt important en el temps de guerrilla i s’expliquen de manera molt acurada els rols socials en un context en que les ombres han tenyit la muntanya i la sal s’ha vestit de sang.

Èpica, emocional, reflexiva, dinàmica... és una obra molt completa que ret homenatge a un territori que no es va donar mai per vençut i que se les va empescar per sobreviure a l’època funesta.

De la ploma d’en Ramon Gasch i de la Teresa Sagrera brolla una historia que encisa i és colpidora.

Sembla mentida com la realitat encara que sigui ficcionada supera a la ficció.

De la mà de labutxaca podeu gaudir d’una gran obra tant si sou amants del gènere històric o si simplement sou amants de les bones lletres.

No ho dubteu més, és la obra ideal per aquesta primavera!