Mary Higgins Clark

Avui ens acomiadem d’una de les grans escriptores de suspens dels nostres dies Mary Higgins Clark ens ha deixat a l’edat de 92 anys.

És per això que m’agradaria recuperar una de les seves darreres obres,  Assassinat en directe, una novel·la en que un nano presencia l’assassinat del seu pare i mai podrà oblidar l’escena ni a l’assassí que mirant-lo fixament amb uns ulls blaus esgarrifosos li deia que la seva mare seria la següent i després aniria ell.

El nano anirà creixent però mai perdrà de vista l’amenaça, en somnis el veu, el desperta amb una suor freda, si tanca els ulls l’imagina fins al punt en que la seva vida esdevé un veritable infern.

La seva mare tampoc oblida el que sap però va tirant endavant fins que com a productora li entra la oferta d’un xou televisiu que es basa en crims no resolts. 

Els diners i la necessitat de tirar endavant la vida del petit Tommy la porten a acceptar i amb això a investigar sobre el crim que tractaran en primer lloc: l’assassinat de la Betsy Powell, una dona que varen asfixiar l’endemà de la graduació de la seva filla.

Tot la farà sospitar i la paranoia viurà dins d’ella però... Tindrà motius de pes? Trobarà connexions i esbrinarà qui va assassinar al seu marit i ha atemorit al seu fill durant anys?

Un terreny molt pantanós però que ens farà les delícies, és com una novel·la negra dins d’una altra. Una nina russa tenebrosa en tota regla que ens atraparà plana a plana fins esbrinar la veritat d’ambdós crims.

Sé que penseu si les morts tenen relació i com ho anirem trobant però només sucumbint a l’aventura a la que ens convida labutxaca podreu desgranar els casos i jugar a detectius.

Això si, el que avisa no és un traidor i us aviso que si no la heu llegit mai és una de les seves millors novel·les i us farà anar a buscar algun dels seus anteriors títols, des del meu humil punt de vista m’agradaria recomanar-vos també d’ Edicions 62 i labutxaca el títol “Por de la veritat”, una novel·la que encara recordo.

Per poder paladejar un bon thriller de caire elegant, nostàlgic, amb clarobscurs i amb tot allò que ens fa vibrar de les novel·les detectivesques ens hem d’endinsar al foc de la Mary Higgins Clark.

Quan parlem d’ella ens seguirem referint a una de les grans dames que no només és i serà un best seller sinó que fou una amant de les lletres i de les històries que brollaven de la seva ment amb una rapidesa i agilitat meravelloses.

Mujeres que compran flores

Por fin una novela femenina en que se nos recuerda que a pesar de las adversidades de la vida somos unos seres increíbles capaces de sacar belleza en pleno caos.

En la novela del momento Mujeres que compran flores conoceremos a cinco mujeres que a través de pequeñas charlas e irse conociendo entre ellas despojándose de prejuicios y máscara sociales decidirán dar un vuelco a sus vidas. Y si, el vuelco les es necesario.

Ya se sabe y dicho popularmente que sea donde sea que te hayan plantado sólo has de florecer y ofrecer lo mejor de ti, pero a veces es complicado.

Las primeras en entablar relación serán la dueña de la floristería y Marina que tras perder a su pareja no deja de comprar flores para él. Tanto es el trato que Marina acaba siendo contratada para ayudarla en ese lugar mágico y hermoso llamado El jardín del ángel.

A pesar de estar cada una en una situación muy diferente se dan cuenta de que todas están increíblemente solas y esclavas de sus circunstancias. ¿Qué pueden hacer para sentirse bien con ellas mismas?

Esta novela nos demuestra que mal de muchos puede ser en inicio un consuelo de tonto pero hay que ir más allá y acompañarlas en su revolución interior.

Todas ellas cogidas de las manos tomaran o retomaran las riendas de sus vidas para darle un nuevo y mejor significado. En cuanto una decae la otra ya está dispuesta a ayudar y así sucesivamente hasta que consigan una unión que será indestructible.

Entre ellas no hay sentimientos nocivos, todo es puro y como pasa con las flores no se fijan en la belleza o el poder de las otras sino que simplemente se preocupan por florecer. Una flor no puede ver su propia belleza pero las otras sí.

En esta novela nos veremos todas reflejadas y también veremos a familiares y a amigas. Es una novela muy coral en que cada una aporta una situación actual en la que nos podemos espejar.

Marina, por ejemplo, es una mujer viuda que ve como siempre ha compartido el volante de su vida e incluso ha dejado que otros la pilotarán aunque fuera sin maldad; Casandra antepone su vid profesional a la propia; Gala se niega a envejecer y es una creyente en los derechos de las mujeres menos al de envejecer; Aurora sufre en silencio por un amor dañino y Victoria simplemente ha de ser la mejor en todo.

Todos estos males encarnan los males endémicos de las mujeres en la sociedad actual. ¿Qué precio hay que pagar por ser mujer?

Es una novela femenina, vivaz, una oda a nuestro poder y sobretodo un canto a la vida. 

De la mano de Vanessa Montfort  que escribe con dulzura, acidez y mucho realismo nos redescubriremos y nos replantearemos muchos de los aspectos que hoy nos hacen sufrir.

¿Vale la pena el sufrimiento o es mejor ir a buscar nuestra felicidad? ¿Lo sacrificios están justificados o a veces simplemente nos aprisionan?

Creo que esta chica se ha convertido en la psicóloga de muchas de sus lectoras.

No lo dudéis y disfrutad de esta novela que nos ofrece  Debolsillo y si queréis, también podéis ir a comprar flores.

El mal pare

Avui ens endinsarem en el negre més criminal que hi ha, el negre d’una ànima corrupte. Llibres del delicte ens presenta la novel·la de Pep Prieto  on les dues cares de la moneda, on la cara que es mostra en públic i la cara sense mascara que es veu a la intimitat es donen de la mà.

El mal pare arrenca amb una presentació on coneixerem els tres fills de l’arqueòleg Sadurní Castells, en Jan, la Nut i la Nix, tres criatures amb noms de Déus romans, grecs i egipcis i com en parla la mitologia el Déus no tenien bona sintonia entre ells i aquests germans tampoc.

Al morir la mare van quedar-se sense el referent de la persona que els estimava i no els quedarà més remei que fer un front comú.

Ja sent grans la mort del seu pare els presenta una sorpresa molt desagradable, en el gruix de l’herència els ha deixat un castell perdut en el no res on descobreixen un soterrani ple de calaixos amb noms de nens i nenes desapareguts, tant del nostre territori com de l‘estranger.

A partir d’aquest moment l’autor intercala capítols del present amb els del passat, així és com el lector descobrirà que en Jan és el que més s’assembla al seu pare, que la Nut va patir un “accident” i la Nix va ser violada, tots ells tenen la seva pròpia carrega emocional que els fa ser individualistes, la família per a ells no existeix, comparteixen lligams de sang i poc més.

Aquests tres personatges estan molt ben construïts, la seva psicologia i evolució és molt complexa i detallada, fet que enriqueix una trama que s’anirà complicant a passes gegantines.

És en aquest punt que el lector descobrirà realment les dues cares del pare, un home ben vist i respectat en la societat mentre que a casa era l’home del sac, (ja comprendreu per que li dono aquest nom).

Un home que formava part d’una organització criminal i que un cop mort posa als seus fills en perill i qui sap si en sortiran vius.

Dues trames que s’entrellacen per fer encaixar les peces de les dues vides del pare i construir així la realitat que cadascun d’ells ha viscut de manera fragmentada.

La prosa de l’autor manté un tempo sostingut i el fet d’anar intercalant els capítols per donar pinzellades del passat aconsegueix donar-li profunditat sense parar ni fer pesada la narració. Les descripcions són acurades i aconsegueix transportar al lector a la vida dels tres germans.

Una lectura molt negra sense excés de sang i fetge, sinó d’un negre malaltís, psicològic, agressiu, calculat i molt fred.

Mai més

Avui tenim la sort de retrobar-nos amb Susana Hernández, autora que ens ha conquistat amb títols com “Males decisions”, “Cuentas pendientes” i breus relats en reculls com “Fundido en negro”, “Barcelona. Viatge a la perifèria criminal” o “Diez negritos”.

Crims.cat ens presenta Mai més, la seva darrera novel·la on s’allunya de les afores i del centre de la ciutat de Barcelona per anar a la perifèria, el barri de la Mina, el Besòs i el Maresme, uns barris deixats de la mà de Déu on governa la llei del més fort o del més perillós.  

Així ho podem veure en la seva portada, sense rostre, sense nom, ningú i alhora tothom, un jove encaputxat, vestit de negre i amb un bat de beisbol a la mà preparat per atacar i defensar, una dualitat que ens mostrarà aquesta novel·la que parla d’una societat malalta.

Estem davant d’una novel·la negra que s’entreteixeix a partir de la crítica social, alta i clara dels narcopisos, un problema que sembla haver minvat al centre però que s’ha arrelat amb força en barris perifèrics, on conviuen persones de diverses ètnies i nivells socio-culturals baixos, fet que fa proliferar el racisme i la xenofòbia, en uns barris on la realitat xoca amb els somnis.

Molts immigrants que buscaven un futur millor acaben enfront un futur incert i certes vegades sense futur.

Aquesta novel·la comença gairebé al final de la historia, ens dona una breu pinzellada del que ens espera i arrenca la narració dies abans. Cada capítol ens presenta un dia amb el punt de vista de diversos personatges.

Aquest fet li dona un tempo ràpid i dinàmic recollint l’acció en set dies que poden ser molt llargs o molt curts, tot narrat per una veu omniscient que ens presentarà la claustrofòbia, l’angoixa i el patiment dels nostres protagonistes.

En Biel, la Rosa, el Musta (barceloní amb família marroquina) i la Laila (una jove pakistanesa) són uns joves que es troben al ben mig de tot, uns personatges molt ben construïts que ens mostraran les seves realitats i la seva personalitat a l’enfrontar-se a la situació.

No aprofundiré en la historia en si, l’autora es mereix que cada lector hi vagi al seu encontre, no podreu deixar de llegir i alhora us deixarà amb un regust amarg a la boca, ja que molt en el fons molts som culpables de tancar els ulls i mirar cap a una altra banda.