De
la mà de Fanbooks ens retrobem amb
la segona entrega de The perfectionists,
Bones noies.
Reconec
que després del desencís de l’entrega anterior “The perfectionists” no vaig
agafar amb moltes expectatives aquesta lectura però l’autora, Sara Shepard ha mostrat una gran
adaptació i maduració creant uns personatges molt més sòlids i una trama més
interesants, aquest és l’exemple perfecte que trenca allò de que segones parts
mai no foren bones, doncs bé, aquesta segona part és millor que l’anterior.
L’estètica
de la novel·la continua amb l’estela de l’anterior, un fons groc brillant amb
un gelat que ens crida l’atenció, un dolç record, una llaminadura... però que
si ens fixem bé s’està desfent, com si el groc fos el sol i volgués mostrar-nos
quelcom més.
Les
nostres protagonistes, L’Ava, la Caitlin, la Julie, la Parker i la Mackenzie
ens mostraran les seves vides i els seus obscurs secrets, cap d’elles és un
angelet però tampoc són les assassines d’en Nolan.
La
trama evoluciona amb una nova mort, un fet inesperat que les farà jugar al joc
del gat i de la rata on passaran de ser les possibles assassines a les properes
víctimes potencials.
Un
gir argumental cap a la meitat de la novel·la deixa al lector amb l’ai al cor,
un fet desencadenarà un final tancat per a cada protagonista i alhora el lector
ho descobrirà d’una manera directa, sense gaires complicacions, un fet que ens
farà sentir una empatia especial amb ells.
La
prosa de l’autora és lineal, senzilla i rica, les seves descripcions són
acurades però no busca quelcom més, crea un marc on la historia i els
personatges puguin sobresortir, els personatges són més complexos, passa de
donar-nos pinzellades a buscar-ne una profunditat.
Amb
capítols curts dona fluïdesa a la seva lectura, un punt que crec molt atraient
per a un públic juvenil, que cada cop és més exigent amb el que llegeix i per
aquells que es cansen fàcilment ja que sense adonar-se es troben volant entre
les seves planes.
Crec
que en aquest cas s’han de llegir de manera seguida les dues novel·les, és com
si la primera fos un pròleg, una presentació del que ens trobarem a la segona
part, i és que jugar a planejar com matar a algú pot tenir unes conseqüències
devastadores.
Una
llàstima que no hagués començat així, fet que per aquells seguidors de la sèrie
ha sigut pagat amb escreix ja que l’han cancel·lat i aquesta segona part no
veurà la llum més enllà d’entre les seves planes.
Aquí
us en deixo un tastet. Val la pena gaudir d’un thriller juvenil amb cos i
caràcter.
