La felicitat dels dies tristos

Avui us porto un nou títol de la col·lecció emocions de l’Editorial Comanegra, una col·lecció que és de les meves preferides, cada autor em sorprèn amb la seva prosa i amb la seva capacitat de dir molt en poques paraules.

Avui li toca el torn a Jorge Bucay, un autor molt versat en ajudar pel mitjà de la paraula, de donar petites pautes per portar millor el dia a dia i en certa manera per aportar pau al lector.

La felicitat dels dies tristos és un títol que en certa manera em donava molt respecte, una contraposició en si mateix ja que costa molt comprendre com d’un dia trist és pot treure quelcom alegre.

Avui ens presenta un conte que va sorgir en un taller de creativitat i que temps més tard va rescatar per ajudar un pacient.

En aquest conte coneixerem tres generacions de dones, l’àvia, la mare i la Marina, aquesta última dona veu a la narració i va desentrellant el motiu de distanciament entre una àvia absent a la seva vida i una mare que intenta apropar-s’hi però que no ho té gens fàcil.

L’àvia viu al poble però la salut no l’acompanya així que va a viure una temporada amb la Marina i la seva mare, l’experiència no serà gens fàcil per cap d’elles, l’àvia sembla que tingui el cor de pedra o directament no en tingui, però la Marina descobrirà que tot és un gran escut que la seva àvia a construït al voltant del seu cor per no sentir ni patir. 

En el passat va patir molt i ara sembla que no vulgui estimar a ningú, però el cor innocent d’una nena podrà obrir el d’una dona marcada pel dolor més intens.

Una prosa molt fluida, amb diàlegs àgils i ràpids, amb un vocabulari que s’escau a cada generació i alhora va creant pont entre elles facilitant-ne la comunicació. No sabem el nom de l’àvia ni el de la mare, són dues figures representatives tant pel seu paper, la seva edat i el rol que els toca jugar, només la Marina, una criatura amb esperança al cor té el seu propi nom i la seva identitat.

Com em passa sempre que agafo un llibre d’aquesta col·lecció m’agrada deixar pel final el subtítol, ja que diu més del que sembla. En aquest cas: “Descobrir els teus veritables sentiments és la clau per a ser més feliç” i jo afegiria que també per fer més feliços als altres.

El dolor i la pena poden no arribar a cicatritzar mai però hem d’intentar (sona molt fàcil i en realitat és molt difícil) no tancar-nos a aquells que ens estimen per por de perdre’ls ja que si ho fem, en certa manera ja els haurem perdut.

Camins dubtosos

Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més, un llibre més, una aventura més demostrant que Crims.cat ens ofereix el bo i millor dels negrots amb matisos espectaculars.

A la obra Camins dubtosos veureu com els camins de diferents persones es poden creuar de manera tortuosa, enrevessada i canviat el destí de manera esbojarrada.

De la ploma d’en Joan Carles Ventura brolla una historia àcida, còmica, hilarant i molt ràpida que us deixarà amb un pam de nas.

No heu llegit res semblant!

Tres amics decideixen emprendre un viatge de fi de carrera fins a Itàlia per tal que un d’ells es retrobi amb la seva enamorada de l’Erasmus. Pot sonar a viatge de fi de curs però té molta més pinta a tres esbojarrats que busquen farra per allà on passen i des de la seva joventut poden creuar el seu camí amb gent de dubtós caire.

I efectivament, es creuen amb un reu que ha sortit en llibertat condicional de la presó de Fontcalent amb tota la intenció de venjar-se i assaltar la casa del culpable de la seva condemna.

Aquest, fóra de les reixes ha esdevingut un gran constructor del País Valencià i poc espera la visita del que estava a la presó.

Va ser un empresonament just? Qui va ser l’autèntic culpable dels càrrecs?

Aquests interrogants es responen de manera molt àgil i fresca en aquesta aventura accelerada i frenètica que us enganxarà des de les primeres planes.

Aquests dos amb ganes de venjança i de fugir es creuen amb els tres joves que tenen el cap ple de pardals.

És un binomi fantàstic que es desenvolupa de manera magistral fent servir una gran evolució psicològica dels protagonistes, el debat moral del bé i el mal, el valor de la justícia i la veritat, el paisatge valencià i l’aventura dels universitaris.

Criticà al poder, criticà a l’especulació, als governants, a la societat... Tot en clau de col·legueo però tocant temes sensibles que surten de manera freqüent als diaris.

És una novel·la que no decep, de persecució, amb un ritme marcat que va cada cop cap a millor.

Realment no us vull dir com acaben però us asseguro que no us ho espereu i us convido a que ho descobriu per vosaltres mateixos tot gaudint de la lectura desenfadada d’aquesta obra.

És una gran proposta post festes nadalenques!

El Far

Avui us presento el Premi Prudenci Bertrana d’enguany, una novel·la signada per una de les millors veus literàries de casa nostra i una persona d’aquelles que t’arriba al cor amb petits detalls i que et demostra qui és a part del seu art amb la narrativa.

Amb un títol que ho diu tot, Maria Carme Roca torna per encisar-nos amb un cant de sirenes i gronxar-nos amb la pujada i baixada de la marea.

El far és un títol potent i que remarca un dels personatges inanimats que posseeix la veu més clara, un element que funcionarà com a fil conductor de l’entramat familiar en el qual ens trobarem immersos.

Aquest far fa referència al far de Buda que estava situat a l'extrem més oriental de l'illa de Buda. Va començar a funcionar l'any 1864 i un segle més tard la regressió del delta de l'Ebre va fer que quedés completament envoltat d'aigua i que finalment la nit de nadal de l'any 1961 un fort temporal de Llevant el fes ensorrar dins el mar. Fou dissenyat per l'enginyer Lucio del Valle, sent construït a les drassanes de Birmingham. En el moment de la seva finalització, va ser el far metàl·lic més alt del món amb una alçada de 51,5 metres.

Una joia arquitectònica que en paraules de la pròpia autora la va inspirar la manera en que les forces dels elements de la natura es prenen les mides amb les forces de la condició humana.

Aquesta historia es compon per la veu narrativa d’uns vint personatges que s’aniran encreuant els uns amb els altres per mostrar-nos els secrets de la família Vidal, alguns d’aquests personatges són inspirats en persones reals i d’altres són nascuts de la imaginació de l’autora, vint personalitats diferents, vint maneres de pensar, de fer i de parlar que li aporten dinamisme a la lectura i que aconsegueixen una clara empatia del lector amb més d’un d’ells.

En aquest punt m’agradaria puntualitzar un fet que m’ha agradat molt i és el fet de que en una família sempre recordem a aquells que per desgracia ja no hi són, però la Maria Carme els hi dona veu i podem llegir els seus pensaments, un recurs que m’ha deixat la pell de gallina.

Aquesta novel·la amaga una gran metàfora, el far ajudava als vaixells a arribar a bon port, però en aquest cas farà que la seva presencia porti una família a descobrir el seu propi passat, els secrets amagats que sortiran a la llum i les relacions personals i familiars que no sempre són tan clares i senzilles com semblen.

Columna ens presenta una novel·la molt humana, captivadora, emotiva, profunda i que convida als lectors a seguir la seva llum fins a un final colpidor.  

Que més us puc dir sense caure al parany d’explicar-vos la novel·la fil per randa, a cada nova novel·la que ens presenta més m’enamoro de la seva prosa, les seves darreres obres “L’enigma Colom”, “A punt d’estrena” i ara El far són imprescindibles per a tota biblioteca personal.

Aquí us en deixo les seves primeres planes.

No voldria deixar d’agrair des d’aquí l’haver rebut el meu exemplar dedicat, una obra que m’acompanyarà durant molt de temps a la memòria i al cor.

Gràcies Maria Carme per la teva amistat i per les teves lletres.

Fuego y Sangre

Por primera vez he de reconocer que he tardado más de la cuenta en leer un libro y no ha sido por falta de interés o por su extensión, creo que la razón ha sido la necesidad de volver hacia atrás en algunos capítulos para digerir toda la información que nos da y como ir enlazándola con lo que ya conozco del mundo e Juego de Tronos.

George R.R.Martin tiene una prosa altamente adictiva, es muy pulcro en su estilo, sus descripciones son muy vívidas y esta vez nos regala una historia previa a la historia que nos estaba contando en la saga “Canción de fuego y hielo”.

En Fuego y sangre nos encontramos con la contraposición equilibrada entre datos casi enciclopédicos sobre la época, la saga familiar el modo de vida… todo un universo creado desde cero con la intención de dar fundamentos a la estirpe de los Targaryen con partes más narrativas donde podemos conocer a sus personajes y sus vivencias casi de primera mano, donde descubriremos personajes muy humanos con decisiones difíciles de tomar y sentimientos a flor de piel.

El juego con el ensayo y la narración crea un mundo propio dentro de la novela, cierto es que al principio pensé que la parte de ensayo se me haría muy pesada ya que lo que busca una fan de la saga es la narrativa, las aventuras y desventuras, la magia y la fantasía, el fuego de los dragones, la sangre de las batallas, los conflictos políticos y todos aquellos secretos que se esconden debajo de la mesa, pero he de reconocer que el paso entre uno y otro es muy fluido y casi no se nota el cambio de tono en la narración.

Otro punto que hay que destacar y elogiar son las ilustraciones de Doug Wheatley, en blanco y negro, a página completa, con grandes detalles y muy realistas sobre todo en los perfiles de los protagonistas, unas expresiones faciales que traspasan el trazo del lápiz para mostrarnos un alma compungida, feliz, triste…

Unas ilustraciones impresionantes que encajan a la perfección con la historia y la magnitud del mundo creado por el autor, además dan al lector un respiro en la lectura, como si una puerta se hubiera abierto para poder ver dentro de la prosa.

Lamento no hablaros de la trama, creo firmemente que en este caso no se aceptan spoilers de ninguna manera, lo poco que os diré es que os vais a encontrar con Aegon I Targaryen quien creo el trono de hierro, sus descendientes (tenéis un árbol genealógico al final) y como estos intentaran mantener el poder y el trono en sus manos llegando a un punto donde su extinción parecía estar escrita.

Un mundo reinado en la tierra por los hombres y los cielos por los dragones, un Poniente muy diferente al que conocíamos hasta ahora.

Plaza & Janés y Fantascy nos ofrecen el primer volumen de una bilogía que de momento me ha sabido a muy poco y a su vez a un gran mucho.

Como todo lo que firma el autor, este libro es a lo grande. Aquí os dejo sus primeras páginas, el inicio de todo.