dijous, 13 de setembre del 2018

Desde donde se domine la llanura


Hoy os presentamos la segunda entrega de la saga “Las Guerreras Maxwell” tras “Deseo concedido” llega Desde donde se domine la llanura donde nos reencontraremos con nuestros amigos Megan y Duncan, Shelma y Lolach, sus clanes y estos les cederán el protagonismo a Niall, el hermano de Duncan y a Gillian la mejor amiga de Megan y Shelma.

Si no habéis leído la entrega anterior, no sigáis leyendo, es un consejo para que podáis disfrutar de su lectura, su ironía, sus giros argumentales, la estructura temporal y de sus maravillosos personajes.

Gillian ha estado enamorada desde pequeña de Niall pero debido a un malentendido estos separaron sus caminos llenos de amargura, rencor y odio el uno contra el otro, aunque ya se sabe que del amor al odio hay un paso y que la distancia a la inversa es la misma.

Los caminos de ambos se volverán a cruzar y para salvar a Gillian de un futuro lleno de penurias Niall se casará con ella, ambos son muy diferentes y aunque la pasión corre por sus venas ninguno está dispuesto a dar su brazo a torcer.

Gillian es alegre, soñadora, pero tan valiente y diestra en las artes de la espada y el arco como sus amigas, Niall está dolido y decide hacer sufrir a su gata, a su consentida esposa mientras que en su interior lucha lo correcto y el dolor que le causa como las ojos de aquella joven se entristecen poco a poco contra él, mientras muestra su jovialidad y fuerza frente a un clan de barbaros a los que acabará queriendo y siendo querida por todos.

Un secreto guardado para proteger a su amiga Cris creará un distanciamiento entre los jóvenes casados que volverán a sentirse dolidos y defraudados hasta tal extremo que quizás sus vidas se separen para siempre.

Se acostumbra a decir que segundas partes nunca son tan buenas como la primera, pero en este caso no estoy de acuerdo, para mí no es una segunda parte, es la continuación de una historia que necesita más páginas que las que caben en un volumen para poder coger dimensión y la profundidad que necesita Megan Maxwell para crear un universo lleno de brillantes personajes, de relaciones familiares, de disputas entre clanes y de apasionados encuentros entre enamorados.

Imposible dejar de leer y de empatizar con Gillian y las jóvenes que lucharan junto a sus maridos por sus vidas y por sus corazones.

Esencia en formato grande y Booket en formato de bolsillo tienen entre manos una de las sagas más potentes e inteligente que he leído desde hace tiempo, una autora al nivel de Monica McCarty y su trilogía de los Campbell o la saga “La guardia de los Highlanders”. ¿Quién ha dicho que nuestras escritoras no están al nivel de las de lengua inglesa? Personalmente, creo que en este caso la supera.

Y para finalizar, solo quiero puntualizar un detalle, os aseguro que os entraran ganas de darle una pada en el trasero al bocazas de Niall McRae.


dimecres, 12 de setembre del 2018

Magret i els anarquistes


Per Àngela Sánchez Vicente


Avui ens trobem amb una gran novel·la negra mereixedora del V Premi Memorial Agustí Vehí. Amb un jurat composat per Àlex Martín Escribà, Anna Maria Villalonga i Sebastià Benassar ens garanteix una novel·la de gran qualitat i prosa excel·lent.

Realment m’agrada molt el gènere negre i em va atraure el títol Magret i els anarquistes pel fet immediat de relacionar-lo inconscientment amb els llibres protagonitzats per Maigret. Res a veure, el personatge principal no és ell però si que n’és un tribut d’una manera subtil i delicada.

Si ens endinsem en aquesta novel·la descobrirem la ploma d’en Francesc Puigpelat i el seu gran respecte per la literatura d’aquest gènere.

A més, l’ha contextualitzat a la Catalunya convulsa del 1936 amplificant el seu encant i donant-li un teló de fons interesant, atractiu i molt ben documentat per tal de no caure en anacronismes.

El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres, en Jules Magret arriba a Barcelona amb l’objectiu de donar caça a l’anarquista Llibert Tarrés, un estafador i lladregot acusat d’homicidi.

Ell no és un home simple i sota aquest pretext investigarà allò que a ell realment li interessa convertint aquest cas en la recerca de dos criminals responsables de diferents successos.

En Genovès és un criminal que circula per Europa sense impunitat i sense deixar rastres i això posa malalt al Magret i la seva set de justícia.

És una visió de la guerra des de la vista d’un viatger i l’anàlisi de la mateixa d’una manera crítica i directa que ens acompanya durant tota l’aventura des de Barcelona fins a Lleida.

Feixistes, republicans, republicans socialistes i anarquistes teixeixen el tapis social en el que es mourà aquest comissari addicte al tabac.

Las vida dels barris baixos, morts inesperades i desgràcies familiars fan d’aquesta obra una gran novel·la negra amb tocs rurals i històrics sense comparació.

Un gran cas que es va complicant i estenent pel territori amb el devanir de les planes i amagant secrets que potser ni ell mateix s’espera.

Donarà caça al Llibert Tarrés? Es veurà les cares amb el Genovès?

Òbviament no us ho desvetllarem. Totes les respostes les teniu al vostre abast en aquesta novel·la que ens ofereix Crims.cat.

Val la pena conèixer a aquest home singular i redescobrir a través d’ell la prosa cuidada del seu autor.

És la novel·la ideal per fer més amena la tornada a la rutina! 


dimarts, 11 de setembre del 2018

Rivales de día, amantes de noche


Una promesa que él romperá por culpa del amor...

Un amor por el que ella arriesgará la vida...

Con esta premisa se nos presenta la primera entrega de una nueva trilogía que os robara el corazón. Nieves Hidalgo nos invita a visitar el Londres del siglo XIX con Rivales de día, amantes de noche de la mano de Vergara.

Nuestra protagonista es la joven Barbara Ross quien tras la muerte de su tío es enviada a Londres donde la espera su nuevo tutor. Barbara no necesita un tutor, es inteligente, perspicaz, habla diversos idiomas y sabe muy bien lo que quiere pero la sociedad impone y o se casa y su marido lo domina todo o espera a la mayoría de edad.

En Londres Alan Chambers, vizconde de Maine, está esperando a su pupila, aunque él cree que es una niña y no sabe que la mujer más retadora y arrebatadora está apunto de cruzarse en su vida para volverla del revés.

Alan es mujeriego, guapo, rico y lo tiene casi todo, pero su alma está rota desde que su padre murió y él es el único que sabe la verdad, una verdad que le persigue en sueños cada noche.

Dos personajes a cual más tozudo y con más personalidad, ambos se encuentran en una situación no deseada y mucho menos cuando sus cabezas les gritan compostura pero sus corazones laten al unísono sin saberlo.

Una trama que se complicará con un par de robos, secuestros, asesinatos y una gran sed de venganza. Sin olvidarnos de una maldición que recae sobre los Ojos de Taimir, dos bellas esmeraldas, una de ellas en manos de Barbara.

Me gustaría destacar los personajes secundarios y como la autora les da una gran relevancia a los femeninos, desde la abuela que es todo un carácter, a Lili toda una revolucionaria de la clase alta y el servicio al que acabaréis adorando.

Una pluma ágil y fluida, con la cual la autora nos muestra los entresijos de la sociedad alta de Londres y también la de aquellos menos afortunados, un romance que se cuece entre ironía y desplantes.

Dos personajes que se han negado al amor y a casarse pero que caerán en la trampa de este y no podrán salir con el corazón indemne.

Al leer sus últimas páginas me he quedado con ganas de saber más de todos ellos, no sé si podré esperar a que nos presenten la segunda entrega de la trilogía Un romance en Londres.

Altamente seductora y adictiva, tiene toques negros, un poco thriller y mucha pasión.

Aquí os dejo un fragmento para que podáis conocer a vuestros nuevos mejores amigos.


dilluns, 10 de setembre del 2018

Tants interlocutors a Bassera


Aquest any 2018 serà recordat en el món de les lletres com l’Any de Manuel de Pedrolo, celebrem els cent anys del seu naixement i les seves obres han tornat a agafar alè de mans de grans editorials com en aquest cas Llibres del Delicte que s’ha decantat per presentar-nos Tants interlocutors a Bassera.

Una obra escrita l’any 1960 i amb la qual avui celebrem el seu centenari i els cinc anys d’èxits de l’editorial.

Amb un pròleg signat per Anna Maria Villalonga, Comissaria de l’Any Pedrolo on podem desgranar la riquesa de l’obra de l’autor ens endinsem en una novel·la que els més puritans no consideren negre però que té entre les seves planes suficients elements per tenir una menció especial en aquest gènere tan meticulós.

Llegir una obra de Manuel de Pedrolo és com obrir una capsa amb molts forrellats, girs argumentals, prosa àgil, trames definides i ben construïdes i un record per a molts de nosaltres que vàrem sentir el seu nom per primera vegada amb el “Mecanoscrit del segon origen” a l’adolescència.

Aquesta novel·la ens presenta en Joan, un jove que viatja a Bassera per treure l’entrellat de la seva pròpia existència i els secrets soterrats de la seva família, un poble d’aparença idíl·lica i tranquil·la on, mica en mica, anirem descobrint que sota aquesta aparença s’amaguen els instints més obscurs del home com l’odi, l’enveja, la ambició i el crim.

Un poble on tothom es coneix i on els secrets sempre són coneguts per algú que en treu profit com a moneda de canvi, allò de favor amb favor es paga, aquí s’ajusta més el jo callo si tu calles.

Una historia basada en el diàleg que mica en mica es transforma d'una obra singular a una obra coral, on la veritat s’amaga rere moltes mentides i veritats a mitges i el nostre protagonista n’haurà de treure l’entrellat si vol descobrir la veritat.

Si en un principi buscava la resposta d’un secret, ara tindrà a les mans més dels que podrà subjectar.

Una lectura àgil, molt dinàmica, amb personatges perfilats i definits i recursos literaris a l’alçada de les expectatives.

Una trama que va enredant a lector entre les seves planes, xiuxiuejant-li a cau d’orella els secrets que d’altres no saben i el convida a treure a la llum la veritat de les ombres.

Senzillament, poc més puc dir d’un gran autor per fer-li justícia. Només em resta convidar-vos a llegir-lo i gaudir del camí i l’experiència.