Entrevista a Geir Gulliksen

Geir Gulliksen (nascut el 31 d'octubre de 1963) és poeta, novel·lista, dramaturg, escriptor, assagista i editor infantil.

Va fer el seu debut literari el 1986 amb la novel·la "Mørkets munn". Entre les seves primeres col·leccions de poesia es troben "Steder: på torget" des de 1990, i "monografi" des de 1995.

Les persones han de ser bones o dolentes? Tot en blanc o negre? Hi ha zones grises?

A "Història d'un matrimoni" podem valorar profundament els éssers humans i comunicar-nos amb els nostres sentiments. Les relacions amb dificultats i confiança donen a aquest llibre una perspectiva introspectiva.

Les Hores fa que el nostre acostament a l'escriptor i a la persona sigui possible.
Deixeu-vos introduir!

Quan es va adonar que el món de les lletres l’estava esperant? Encara no m'he adonat que m'està esperant res! Però vaig començar a escriure des de molt jove, i s'ha convertit en una forma de viure, de pensar i una manera d'allunyar-me de mi mateix.

Què és essencial quan es tracta d'escriure per a vostè? El llenguatge ha d'absorbir les emocions, de la mateixa manera que el teixit absorbeix l'aigua, que és essencial per a mi.

Què li agradaria saber fer millor? M'agradaria ser millor en l'escalada de muntanya. Vaig començar fa uns anys, llavors de sobte vaig parar, no sé per què. Espero començar a pujar de nou.

Com li agrada relaxar-se? Una relaxació per a mi és quan tots els meus fills estan a casa i estic fent el sopar.

Podria dir-nos una persona històrica o actual a qui admiri? Admiro l'escriptora canadenca Alice Munro. Per la seva valentia i la seva resistència literària.

Un llibre que l’ha inspirat és ... Un llibre que he inspirat? No vull pensar-hi. Però si vol dir un llibre que m'ha inspirat, jo diria Alice Munro, una amiga de la meva joventut. 

Quina seria la seva frase per penjar-se a la paret? Never stop. 

Aquesta novel·la ha tingut un èxit aclaparador en termes de ressenyes i vendes. Va ser aquest èxit una sorpresa per a vostè? Sí. L'èxit per un escrit sempre es sent sorpresa; tant per l’escrit que tracta de buscar el que falla, el que es desmarca; els febles i els disturbis i els fracassos són els que tracta l'escriptura, almenys per a mi.

Considerat un dels escriptors estrangers més respectats en la literatura actual. Podria dir-nos, en la seva opinió personal, quins afegiu a aquesta categoria? Em temo que no és possible que respongui com a escriptor respectat, l'única manera que puc respondre és des de les ombres on es produeix l'escriptura. I des d'allà veig escriptors com Maggie Nelson i Rachel Cusk i com a objectes brillants que fan enveja i respecte.

Imaginis que pot sopar amb un geni literari. A qui asseuríeu davant vostre? Sóc massa tímid per a aquest tipus de sopars. Si hagués de fer-ho, preferiria Marguerite Duras. M'agradaria no parlar amb ella, simplement seure una estona a la mateixa taula. De vegades, és possible comprendre més de l’escriptura d’un escriptor determinats quan s’estudia la seva forma de caminar o moure's. M'agradaria veure la Marguerite Duras quan no sàpigues que la observen.

Com va sorgir la idea d'una novel·la centrada en una parella tan peculiar? Volia escriure sobre l'amor. L'amor és molt peculiar. Tota parella és també molt peculiar, quan els estudies el temps suficient. 

Què hauria pensat d’en Jon quan va aparèixer? Vaig escriure sobre ell perquè volia conèixer-lo. Però no m'havia casat amb ell.

Creu que els pols oposats s'atreuen? Atracció! No es preocupa pels contraris ni per la semblança, l'atracció s'alimenta de qualsevol cosa per mantenir-se en vida. L'amor, d'altra banda, prefereix a les persones que poden mirar-se l'un a l'altre.

El preocupa envellir sol? Sí. Espero que la meva dona estigui aquí amb mi, i que jo estaré per a ella.

Què opina sobre les persones que s’aprofiten dels que són més febles? El problema és que és molt difícil no aprofitar-se d'algú més feble. Suposo que s'ha de concentrar moltíssim en no fer-ho. Però en general, la majoria de nosaltres hem de concentrar-nos més.

Sense revelar el final, ens pots dir si creus que en Jon i la Jiminy han rebut una lliçó clara per part de tota la societat? O l’han donat ells? El problema amb l'amor en ruïnes és que tot el que aprenguis d'ell, no ho pots utilitzar la propera vegada.

A partir del seu llibre, han realitzat una obra de teatre ... Com va ser el resultat? Intens, molt emocional. Em vaig asseure com quan era petit, observant, esperava un final feliç.

Finalment, ens agradaria que respongués a la nostra pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai no li han preguntar? Pot respondre-la?

Per què tens tant por, sempre? Perquè és l'única manera que puc estar prou despert per veure què està passant. 

Gràcies pel seu temps i atenció. Ens encanta la seva novel·la. Desitjant molt d'èxit,
Salutacions,

La Petita Llibreria

Història d'un matrimoni

Geir Gulliksen ens presenta Història d’un matrimoni, una història amb tocs biogràfics i d’altres ficticis on un matrimoni juga amb la delicada línia entre l’amor i la parella oberta.

La nostra parella són en Jon, un pare jove recentment divorciat que coneix a una jove en pràctiques a la consulta del metge de la seva filla de dos anys i el que comença com una amistat creix fins a crear una nova família amb la Jiminy.

Un matrimoni sòlid, lliberal, amb dos fills, on ell treballa de periodista al principi i ella anirà progressant en la seva carrera de medicina.

Tot sembla anar sobre rodes, no discuteixen, tenen gustos en comú, es preocupen per la família i són molt compatibles al llit, en aquest aspecte en Jon dona llibertat a la seva dona, però quan un home, en Harald, apareix a les seves vides tot sembla indicar que la cosa no acabarà del tot bé.

Ells s’ho expliquen tot, no conceben una relació sense sinceritat, però el perill d’aquest home és més gran del que cap dels dos es pot imaginar fins a punt de que en Jon dubta del seu amor i ella creu que en Harald podria ser el número u al ocupar la seva vida relegant al seu marit.

L’autor, amb gran capacitat descriptiva, una narrativa fluida i una sensibilitat molt delicada, potser per haver viscut quelcom de semblant, sedueix als lectors que en la veu d’en Jon ens explica el punt de vista de la Jiminy, dona al home la capacitat empàtica i el transforma en el catalitzador del que la Jiminy sent.

La obsessió d’en Jon per saber i sentir el que sent la seva dona el portarà a un carrer d’una sola via i sense sortida, ell sol s’ha creat una trampa on caurà i de la que no podrà sortir sense cap ferida, encara que sigui al cor o a l’ànima.

Realment m’ha sorprès com l’autor, sense grans girs ni complicar-se ens explica com una parella que té uns límits oberts acaba canviant, ell canvia al veure com ella sent més per un altre que no pas per ell i ella amb una forta sinceritat veu que allò que va començar com un joc morbos se li escapa de les mans.

Les hores ens presenta un llibre que no pretén ser crític ni alliçonador, una història d’una parella on tots juguen amb les mateixes cartes sense anar de farol i on la sinceritat acaba desapareixent, alhora que l’amor que senten entre ells s’esvaeix al ser substituït per un altre més fort. 

Un perill lògic quan s’intenta jugar amb el morbo i el sexe però s’oblida que els humans ens movem per emocions i no n’hi ha cap de més poderosa que l’amor.

Tot va bé fins que deixa d’anar-hi, en una societat massa brillant on el desig és fàcilment a l’abast. Realista i gens ensucrada.

El Nadal del Patufet

Cossetània Edicions ens vol acompanyar en aquestes dates tan especials i ens obra la porta de la casa del Patufet, aquest minyó tan eixerit i que ens acompanya en totes les dates assenyalades recordant-nos les nostres estimades tradicions.

El Nadal del Patufet és el darrer títol de la col·lecció de “El Patufet i les tradicions catalanes”, aquest és el primer títol on no ens centrem només en una sola data, sinó que recull des de la preparació del Nadal amb la col·locació del pessebre fins la cavalcada de Reis.

Amb ell veurem com tot té un color diferent, és una època on sembla que la bondat flota , o millor dit, forma part de l’aire que respirem. Pels menuts l’escola tanca les seves portes, el tió arriba a casa i l’hauran d’alimentar per a cops de bastó fer-li cagar algun regalet la nit de Nadal.

Gaudirem d’un menú tradicional de Nadal amb la seva escudella i carn d’olla i tota la família al voltant d’una mateixa taula, penseu que és la visió d’un menut i pot ser el convidat incòmode no hi apareix... això és cosa dels adults.

Per Sant Esteve hi hauran canelons i per fi d’any ens menjarem els dotze grans de raïm per portar-nos bona sort en un nou any que comença.

Però, potser el que més esperen és l’arribada dels tres Reis Mags de l’Orient, aquells que es mengen les galetes que deixem al balcó de nit i els deixen els regals que els han demanat per carta.

Dies intensos per reviure una de les dates més entranyables del nostre calendari festiu.

Roger Roig i Hugo Prades ens donen una pinzellada de les festes més senyalades pels menuts, amb unes il·lustracions vives en colors i a tota plana i amb rodolins en lletra lligada per a primers lectors, aquest volum és el primer regal que tots haurien de tenir per començar a compartir les festes amb família. 

Us recordo que en aquesta col·lecció també trobareu: “Caga tió”, Els nostres pastorets”, “El pessebre” i “Els tres Reis d’Orient”, títols que complementen aquest darrer a la perfecció.

Aquí us deixo les primeres planes d’aquest nou volum.

Benvingut Nadal!!!

Tierra de sombras

Tras leer “El rapto del cisne” y “La historiadora”, Elizabeth Kostova regresa para deleitar a los amantes de la novela histórica, con una profunda carga emocional y con un trasfondo de luz y oscuridad, de tristeza y esperanza, y sobre todo de segundas oportunidades, de cambiar de vida e intentar superar el dolor.

Tierra de sombras nos llevará de Estados Unidos a Sofía, cruzaremos el Océano junto a Alexandra, una joven que tras la pérdida de su hermano decide empezar de cero, sola, sin ningún recuerdo palpable en sus calles, solamente aquellos que cargan su corazón.

Al llegar a Sofía muestra su gran corazón al ayudar a unos ancianos al bajar de un taxi, lo que la sorprenderá es encontrar una bolsa olvidada, una historia en sus manos que deberá seguir, dado que en ella se encuentran las cenizas de Stoyan Lazarov.

Así, lo que se suponía que sería un viaje para reencontrarse, la llevará a descubrir la vida rota de un músico por la represión política de su país.

La autora se recreará en un profundo conocimiento de Bulgaria y de su historia para plasmar casi de manera fotográfica sus parajes, sus gentes e incluso sus olores, una tierra marcada por el horror del comunismo y a su vez por la luz de las personas, de sus almas y su calidez.

Con una prosa fluida, nos calzaremos los zapatos de Alexandra y página a página descubriremos dos historias en una, un compendio en equilibrio donde las tramas no se solapan aunque se intercalan.

Dos protagonistas que irán cogiendo cuerpo, uno herido en el alma y otro en cenizas que irá mostrando una vida vivida.

Una metáfora a base de palabras donde un hecho casual revelará la profundidad de una época poco conocida por los lectores.

Su mismo título encierra una verdad Tierra de sombras no deja de ser una Tierra oscura donde el sol empieza a brillar de nuevo transformándola en las sombras de lo que fue frente a la luz de lo que será.

Umbriel presenta una novela elegante y profunda sobre la realidad del ser humano y el juego del destino.

Os dejo sus primeras páginas, embarcaros en esta gran aventura y no podréis dejarla hasta llegar a un final impecable.