Retorn

Per Àngela Sánchez Vicente

Realment tenim una obra mestra entre mans! Una obra que és un homenatge al gran Josep Carner quan va tornar a les terres catalanes després de l’exili.

Deixeu-vos encisar per Retorn, una obra especialment ben documentada pel seu autor i amb tanta veracitat que us farà emocionar i posar els pèls de punta. 

En Carles Casajuana ha tornat a crear una obra esplèndida, on res és atzarós, on la seva ploma es passeja per la realitat del Carner gran i amb molt de patiment acumulat a les seves espatlles sense caure en anacronismes ni clixés sensibilitzadors.

L’obra ens presenta a un jove que recull a Josep Carner i l’acompanyarà per Barcelona des que arribi fins que malauradament mori. 

És un paisatge desolador en que veiem un geni del que gairebé ningú se’n recorda, ni d’ell ni de la seva producció ni del seu aferrissat sentiment catalanista que el va fer allunyar-se de la seva estimada terra.

Per què no el recorden? Per què no els pot preocupar el moviment antifranquista però alhora reconèixer que un gran il·lustre de les lletres tornava a casa seva?

Poc li va importar doncs el seu estat anímic i mental no és perfecte doncs pateix demència senil i s’acontenta de fets senzills com recordar que és el Liceu i racons de la ciutat on ha sigut feliç.

Premi d’honor de les Lletres Catalanes denegat, com li pot afectar?

Realment és emotiva i el vincle entre el Carner i en Miralles que espremerà els darrers moments vitals d’aquest home tractant el tema de la vellesa amb respecte i amb amor.

El vincle entre ells i la situació catalana de negació o indiferència vers ell esdevenint un personatge gris a les seves acaballes es compagina amb el valor de la gent gran i la seva memòria que desitja ser present a cada paraula i a cada sentiment.

Gràcies a la documentació a la que ha tingut accés l’autor podreu desgranar les acaballes d’un geni, què sentia i pensava d’una manera molt natural i planera que us farà entendrir en més d’una ocasió.

La fugacitat del seu èxit, la rapidesa dels actes de benvinguda per acabar simplement de la mà del jove nou amic.

Tot això converteix aquesta obra en un veritable homenatge a Josep Carner com a home, com a escriptor i com a personatge implicat amb Catalunya. És un tribut del que estic segura estaria ben content i orgullós. 

De la mà de Columna tenim una cita amb el geni, amb el jove i amb un bon grapat de personatges de la historia de Catalunya que hi tenen el seu paper.

És un essencial per conscienciar-nos del valor de les persones grans i de qui han sigut.

Prometo perder

Prometo perder, un título lo menos que curioso para una obra más compleja de lo que parece. 

Con una portada divertida, fresca y actual y un subtítulo como El que ama siempre gana, nos  imaginamos frente a una novela romántica, quizás divertida e irónica, pero a veces la imaginación se pasa de la raya o no llega.

Pedro Chagas Freitas nos presenta una recopilación de frases, experiencias, breves relatos sobre el amor en todas sus facetas, ya sea entre parejas, amigos, familia, basado en el cariño o en el sexo, incluso el amor a un animal que nos acompaña por la vida, y todo ello envuelto en el miedo al fracaso, la emoción del primer amor, el deseo más carnal y la ilusión más inocente, sin escatimar en los sentimientos no correspondidos que crean dolor, odio e ira.

Así que ya veis lo mucho que me equivocaba, este volumen tiene de todo para llamarnos la atención, hacernos pensar sobre nuestras relaciones no solo románticas y en cómo podemos ser rechazados o rechazar a otro teniendo en cuenta sus consecuencias.

El autor se calza los zapatos de ella y de él, los del padre y los del hijo, los del anciano que se siente solo en una residencia, e incluso en los de una stripper de ochenta y tres años.

Hace brillar el alma del poeta con sus versos y sangrar al escritor que con su sangre desgarra su corazón dolido.

Después de haberlo leído comprendo el título, quien nunca pierde nunca gana, no podemos saber que hemos encontrado ese amor si nunca lo hemos perdido, del mismo modo que no podemos sentir como el padre si no tenemos hijos.

Una de sus reflexiones resume lo que desea la esencia humana. Queremos lo que no tenemos y cuando lo tenemos, seguimos queriendo lo que no tenemos.

El amor no tiene rostro, dicen que varía según el color de las gafas con las que miramos a los demás, que tiene más de química que de física, pero el concepto universal en sí, el sentimiento cálido que invita a soñar y a vivir, ese amor, es a mi modo de ver casi imposible de definir.

Plan B  nos recuerda que Todos somos imprevisibles ante el amor. Todos estamos dispuestos a ganar. Pero sabemos que podemos perder. En el amor se gana, se pierde, se goza, se sufre, se vuela...

Aquí os dejo sus primeras páginas, que no su primer capítulo, simplemente dejaros llevar por el corazón.

Caminar

Per Ángela Sánchez Vicente

Si sou amants dels clàssics us portem una autentica joia! Breu, introspectiva, plena de sentit a l’actualitat, reflexiva i critica.

Si voleu us convidem a Caminar amb nosaltres i seguir les passes del gran autor Henry David Thoreau que amb aquesta obra va mostrar un cant a la vida, a la Mare Natura i a tot allò que envolta a l’home. 

Crec que d’aquesta col·lecció que ens presenta Angle Editorial hem de recalcar dos grans punts forts: el primer és la recuperació d’un gran clàssic que molts podem gaudir i el segon, que per mi és essencial, és la presentació amb una introducció d’un autor que estima la literatura i l’obra del mestre i ens ajuda a contextualitzar-lo en el temps i l’espai en que es va publicar i com el podem llegir avui en dia.

Les lletres no caduquen i tal i com veiem gràcies a la traducció i introducció a càrrec de Marina Espasa, el gran Thoreau no s’equivocava en la seva major por enfocada a la separació dels humans amb la Mare Natura.

Un segle després de ser escrit i encara veiem com els seus dubtes, les seves crítiques, els seus tocs d’atenció i “estirades d’orella” que feia a la societat a través dels seus relats són vigents avui en dia.

Un avançat a la seva època o som una població sense remei i molt predicible? No creguem en casualitats i endinsem-nos en aquesta obra.

La primera pregunta que m’ha vingut a la ment només tenint el llibre entre mans és Quan fa que no caminem a consciència? No parlo de caminar per desplaçar-se ni de caminar de manera instintiva i natural... Us parlo de sentir l’herba fresca sota el peus, les pessigolles de les pedres a les plantes del peu... Fa molt que els humans hem deixat de caminar i sentir a la Mare Natura.

També hem deixat d’admirar-nos per ella i sobretot de fer-nos preguntes vitals. 

En aquesta obra l’autor ens duu de la mà per una passejada en que tot el que ens envolta cobra importància.

La societat, la humanitat, la política, el pensament i un llarg etcètera d’items es donen cita en aquesta passejada.

És anar descalços per trobar la nostra vessant més lliure i en la soledat del bosc reflexionar.

¿Us animeu a recuperar aquest gran clàssic? 

Us asseguro que no us decebrà i de ben segur que anireu a buscar més escrits de l’autor.

És un autor del que val la pena conèixer la seva bibliografia.

Instint de supervivència

Ramona Solé torna a les nostres mans amb la seva segona novel·la, si amb “Quaderns” ens va captivar, avui ens convida a entrar a la foscor de l’ànima amb Instint de supervivència.

Diuen que la vida s’ha de viure, que s’ha de gaudir de cada moment intensament, però no és tan fàcil com sembla i la majoria de les persones sobreviuen el dia a dia amb penes i esforç.

La novel·la comença amb una amenaça de suïcidi, la Sofia, mare de dos fills no veu llum més allà de la seva pròpia ombra i no pot més amb la seva existència, alguns la titllaran de covarda, altres de valenta, però ningú podrà jutjar-la sense llegir la novel·la.

Entre aquestes planes s’entrellacen la vida de tres dones i un home. A la Sofia ja la coneixeu, la segona dona és la Maria, una dona gran i mare d’en Francesc, l’home que té una relació amb la Raquel. 

La Raquel és una manipuladora d’ànimes, convenç a la Sofia per que vagi a treballar a casa la Maria i la cuidi, encara que la seva intenció és molt diferent, a aquesta la pot la cobdícia i vol robar-li els diners a la Maria.

D’altra banda la Maria, que és gran però no tonta, creu que la Sofia pot ajudar-la a enfonsar la Raquel, una dona que ja s’havia creuat en el seu passat i a la que creu capaç de tot.

Així és com la Sofia es trobarà entre l’espasa i la paret, entre una guerra marcada per la manipulació de dues dones que mostraran l’odi, la rancúnia, els gelós i l’ànsia de venjança de l’una contra l’altre.

Una historia molt humana, basada en la psicologia dels seus personatges sòlidament construïts i que mostren els baixos instints que s’han cogut a foc lent en l’interior de les dues dones.

Aquesta és només una breu pauta de situació d’una obra que es llegeix d’una assentada, altament addictiva, amb una prosa rítmica i uns personatges més que creïbles.

Una trama marcada per un maltractament psicològic, on la manipulació i capacitat de mostrar la realitat segons ens convé és transforma en un personatge propi entre les seves planes construint una xarxa de la que potser no es podrà sortir indemne.

Llibres del Delicte ens presenta la seva novel·la vint-i-cinc, un breu recorregut que anirà creixent amb el temps, amb grans autors de casa nostra i totes les tonalitats de negre que siguem capaços de diferenciar.

Una novel·la impressionant que no hauríeu de deixar passar. 

Ramona Solé s’ha superat a si mateixa, esperem que ben aviat ens sorprengui amb un nou títol.