Harry Potter i la pedra filosofal

Poc es pot dir de la J. K. Rowling que no sapiguem però des d’aquí volem aprofitar el nou “boom” del seu darrer èxit “Besties màgiques i on trobar-les” per tornar als inicis, allà on va començar tot.

Realment és difícil anar a una llibreria i no veure un stand de Harry Potter ple de gent que s’hi arremolina o botigues en que pijames, sabatilles, samarretes, vaixelles i tot el que podem imaginar està estampat amb el seu nom o amb les icones del seu món literari.

El detonant va ser Harry Potter i la pedra filosofal, llibre que gràcies a Empúries avui tornem a reivindicar la importància de llegir-lo encara que s’hagi vist la pel·lícula o jugat al videojoc.

En un món increïble, un nadó va vèncer al assassí màgic dels seus pares gairebé sense adonar-se’n i va esdevenir llegenda. Poc en sabia ell de la seva proesa fins que un dia va rebre la visita d’un home molt alt i simpàtic que el duia cap al seu destí, cap a casa seva, en fi, cap a Hogwarts.

Ell en alguna ocasió havia notat quelcom sobrenatural en el seu ser però no hi donava massa importància fins que va arribar a l’escola de màgia i va descobrir com controlar i potenciar tot el seu talent.

A més de créixer com a mag forma una família d’amics amb el Ron i la Hermione. És la primera vegada que no es sent estrany i sent que les persones que l’envolten l’estimen.

Seguir el llegat familiar i descobrir els secrets dels seus pares seran un plus per l’estada a aquesta escola de la que ell ja porta la major part dels coneixements apresos.

Realment és un món construït amb delicadesa i que ens ha vist créixer a una generació. És sorprenent veure les cues a les llibreries amb els Harrys sota el braç tant amb nanos de quinze anys que ara descobreixen la saga com amb gent que ronda i passa la trentena que ha madurat amb ell, al seu costat aventura rere aventura.

No us passa que a vegades la nostàlgia us ve a veure?

Res millor que rellegir una saga màgica per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida.

CONCURSO SANT JORDI DUOMO

Martina con vistas al mar

Muy mal acostumbradas nos tiene @BetaCoqueta, Elísabet Benavent, cuando crees que no te puede sorprender, cuando no esperas nada más, ella solita decide poner toda la carne en el asador y presentarnos una bilogía que no deja nada indiferente.

La descubrimos con “Valeria en el espejo”, “En los zapatos de Valeria”, “Valeria al desnudo” y “Valeria en blanco y negro”, luego decidió subir la temperatura en los hogares de sus lectoras con “Alguien que no soy”, “Alguien como tú" y “Alguien como yo”, después nos invitó a vivir la vida del rock con “Persiguiendo a Silvia” y “Encontrando a Silvia” sin olvidarnos que a principios de año nos regalaba “El diario de Lola”.

Hoy os quiero presentar a Martina, Amaia, Sandrita, Javi, Pablo, Fer, Marcos y un gran grupo de secundarios que pondrán la sal y el azúcar en la vida de nuestras protagonistas.

Martina es nuestra protagonista en Martina con vistas al mar, una joven que desde pequeña a soñado en vivir entre fogones y la oportunidad de su vida cruza en su camino llevándola a trabajar con Pablo, el chef entre los chefs, juntos son como el aceite y el vinagre, ¡pero que buena esta la vinagreta!.

¿Quieres saber qué sucede cuando dos polos opuestos se atraen sin remedio?

Ella es todo control, ponderación, ecuanimidad, pero Pablo lo vive todo de manera desmedida y sus vidas están a punto de cambiar y cambiar la del otro, su química es irresistible, y aunque decidan ser un poco más que amigos la cosa se complicará y mucho hasta un extremo que… (No nos adelantemos)

Aunque el personaje de Martina me gusta, mi preferida es Amaia, una enfermera que trabaja con Javi su mejor amigo y que está enamorada del Doctor “su” Marcos. Amaia no tiene filtro es natura, espontanea, siempre espera lo mejor de los demás, aunque no cree merecer cosas buenas en su vida, según ella esta gorda y le gusta, no es un insulto, es como es.

Sandrita es una niña mimada a quien sus padres, su novio y sus amigas tendrán que hacer bajar de las nubes y mostrarle el mundo donde la gente trabaja para vivir y descubrir que no es el ombligo del mundo. Lo que me he reído a costa de Sandrita no tiene precio, a nadie le puede pasar lo que le pasa a ella.

Todos los personajes están entrelazados, o se han acostado juntos, o son ex, o son los mejores amigos de unos u otros. Los líos y calentones están muy bien emplatados y servidos.

Si pensabais que ya lo habías leído todo es que no os habéis cruzado con el frio control de Martina y la ardiente pasión de Pablo.

Una historia que las adictas a Betacoqueta devoraran en un santiamén y aquellas que no la conozcan desearan saber mucho más.

Los puntos fuertes de esta novela son la relación de amistad de las tres chicas, la pasión y el arte de la cocina, la prosa ligera como una mouse y la sensualidad de una buena botella de vino al paladar.

Me gustaría mucho poder contaros la trama pero sé que luego me odiaríais, así que punto en boca y a leer su segunda parte “Martina en tierra firme” que nos presenta Debolsillo.

¡Chicas, la cocina está que arde!

Entrevista David Cirici

Avui un dels autors que més us hem recomanat torna amb una grandiosa nova novel·la. En David Cirici comparteix el merescut Premi Sant Jordi 2016 i ens regala la oportunitat de tenir entre mans el seu talent i poder de paraula gràcies a El setè àngel.

Sota una portada molt significativa ens presenta a un pare i un fill i sobretot el lligam emocional que hi ha entre ells. 

L’Ernest s’embarca al seu veler amb el Marc, el seu petit vailet juntament amb la seva parella i el fill d’aquesta. Fins aquí tot va bé i inclús podem dibuixar a la nostra ment la imatge d’un dia idíl·lic però tot es girarà en el moment en que el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua. 

Ja no el tornen a veure i els sentiments del pare són un còctel de culpa, por, pena, desesperació i incredulitat que el duran a perdre’s en si mateix.

Què és un fill sense el seu pare en un context tant diferent al que està acostumat? Què és d’un pare que creu que ha “matat” al seu fill? 

És tan emotiva que entraríem a la novel·la a plorar amb ells, a consolar-los i a desvetllar-li al pare la veritat però ens queda una esperança: Es retrobaran? 

Aquesta pregunta només la podreu respondre si llegiu aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa. 

Però per conèixer millor el seu autor no hi ha res com cedir-li la paraula.

Quina és la qualitat que més aprecia en un escriptor? I la que menys? M’agrada la profunditat humana i no m’interessa gens el didactisme, la intenció moral. 

Un llibre que t’hagi inspirat és...  “La carretera”, de Cormac MacCarthy 

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? Disposar de moltes hores seguides. M’és impossible treballar amb interrupcions, ara una horeta, ara una altra.

Què t’agradaria saber fer millor? Ah, si ho sabés! Però vaja, potser em convindria ser més pacient, ser capaç de fer més versions, més canvis, més millores.

Com t’agrada relaxar-te? Caminant per la muntanya. 

Ens podries dir un personatge històric o actual al que admiris? Històric, Isaac Newton. Actual, J.M. Coetzee

Quina seria la teva frase per penjar a la paret? Llibertat! 

Havies imaginat mai guanyar el Premi Sant Jordi? Ho havia desitjat. És gairebé un somni d’infància. Quan era petit els meus pares sempre compraven les novel·les que guanyaven el Sant Jordi, i jo pensava que algun dia seria escriptor i potser el guanyaria! Però, de gran, ja no hi confiava gaire! Ha estat inesperat.

Com imagines la diada d’aquest any? Espero que sigui un gran dia, i que la gent torni a la lectura de llibres originals escrits en català. 

Aquesta novel·la és altament sensible. Creus que l’amor de pares i fills és el motor més fort? És una de les coses més màgiques, més instintives, més certes. La compartim amb els primats i amb molts altres animals. És la vida. Per això ens provoca tanta felicitat i tan dolor. 

La història dels refugiats surt com a marc de la historia del fill. Creus que pot ser una lectura en que de manera discreta mostres una part més real i analítica d’aquest succés? Totes les novel·les situen els personatges en un context històric. Crec que la crisi dels fugitius de la guerra és el nostre context. Aquesta crisi, i el populisme...

Havies pensat en algun altre final per la novel·la? Com que la novel·la es resol a la darrera línia, era ben fàcil pensar en altres finals. Però crec que el que proposo és el que demanava la història.... 

Creiem que ets dels pocs autors que saps escriure per joves i adults de manera concreta i respectant al lector oferint-li una obra excel·lent. Creus que aquesta obra una mica suavitzada podria ser juvenil? Absolutament. I no cal suavitzar-la. És una història amb moments durs, però res que no sàpiguen els més joves. Ho veuen als noticiaris!

Per tu quin públic és més atraient? Mai no penso en aquests termes... Jo diria que cada història em porta a un públic, però de fet qualsevol dels meus llibres per a nens funciona molt bé llegit per un adult. Per a qui escrivia Dickens? 

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Que cadascú faci el que li sembli bé. En tot cas el que em preocupa és que els lectors tendeixin a triar les seves lectures en funció del grau de coneixement que tenen de l’autor, encara que sigui futbolista, actriu o presentador de la tele.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Potser les xarxes ens donen més visibilitat, però també passa que el temps que dediquem a les xarxes en pren temps de lectura... Complicat, tot plegat.

Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? Sempre! Una novel·la d’amors impossibles. Estic buscant el punt de vista, la manera d’explicar una història d’amor i humor.

Per tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? Que la gent que em llegeixi pensi que ha valgut la pena llegir aquest llibre. I hi pensin. Ni que sigui una estona. Que els quedi una sensació. Un neguit. Alguna cosa.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? Em faria contador d’històries. De poble en poble. De ciutat en ciutat. Literatura oral. Com ha estat la literatura durant segles.

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa que ja deus conèixer: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

M’agradaria que em preguntéssiu si crec en alguna cosa, si professo alguna creença. Respondria que sí: crec que el Tirant es fica al llit amb Carmesina, que el Quixot es baralla amb els bocois de vi, que la Bovary i la Karènina se suïciden, que Leopold Bloom menja ronyons amb flaire d’orins, que Gregori Samsa es desperta convertit en un escarabat i que la Colometa vol matar els seus fills amb una ampolla de salfumant. 

Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

Àngela Sànchez Vicente

La Petita Llibreria

El setè àngel

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui un dels autors que més us hem recomanat torna amb una grandiosa nova novel·la. En David Cirici comparteix el merescut Premi Sant Jordi 2016 i ens regala la oportunitat de tenir entre mans el seu talent i poder de paraula gràcies a El setè àngel.

Sota una portada molt significativa ens presenta a un pare i un fill i sobretot el lligam emocional que hi ha entre ells. 

L’Ernest s’embarca al seu veler amb el Marc, el seu petit vailet juntament amb la seva parella i el fill d’aquesta. Fins aquí tot va bé i inclús podem dibuixar a la nostra ment la imatge d’un dia idíl·lic però tot es girarà en el moment en que el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua. 

Ja no el tornen a veure i els sentiments del pare són un còctel de culpa, por, pena, desesperació i incredulitat que el duran a perdre’s en si mateix.

En la desconeixença del pare trobem al historia del Marc que ha estat rescatat per unes famílies que provenen de Síria i l’Afganistan esdevenint un refugiat més.

D’una manera magistral i intercalant els sentiments i les emocions de pare i fill seguim ambdues histories plenes de sensibilitat i amor. Què és un fill sense el seu pare en un context tant diferent al que està acostumat? Què és d’un pare que creu que ha “matat” al seu fill? 

No només hi ha tristesa en els seus cors sinó que molts interrogants sobre l’altre brollen incansablement.

El que destaca de la novel·la és l’evolució psicològica i la capacitat de resiliència per part dels protagonistes. No és una novel·la exclusivament sobre els refugiats tot i que en desgrana factors molt importants i sobretot ens l’apropa d’una manera diferent i molt més analítica per ajudar-nos a entendre el context que està vivint en Marc.

Es tan emotiva que entraríem a la novel·la a plorar amb ells, a consolar-los i a desvetllar-li al pare la veritat però ens queda una esperança: Es retrobaran? 

Aquesta pregunta només la podreu respondre si llegiu aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa. 

Es una novel·la intimista, introspectiva i que treballa molt amb el món interior i reflexiu de cadascú. Val la pena perdre’s en les seves planes.

Si ja heu llegit altres novel·les de l’autor com “Zona prohibida”, “La decisió d’en Viggo” o “El lladre del Guernica” veureu com segueix essent un mestre del paper i la tinta i si encara no sou seguidors de ben segur us agradarà i cercareu títols anteriors.

És una obra que mereix el reconeixement obtingut i demà us oferirem l'entrevista amb l'autor.