La verema

S’apropa el canvi d’estació i amb ella l’època de La verema i no hi ha res millor que recollir-ne els seus fruits acompanyant en Patufet i els seus amics.

Ja podem parlar d’èxit al referir-nos a la col·lecció en que aquest simpàtic vailet vol introduir-nos d’una manera divertida, alegre i didàctica en les tradicions de casa nostra i que ens ofereix Cossetània Edicions. Avui parlem del volum número dinou on ens calçarem les botes de pagès i sortirem al camp per recollir amb molta cura el raïm, procurant no menjar-ne ni un botim, carregar els cistells i gaudir de l’experiència com es feia antigament de premsar el seu fruit mb els peus dins una tina, qui no voldria ser nen en aquest moment?

M’agrada molt el plantejament de mostrar als infants l’ofici de la verema a l’antiga i no com un procediment mecànic dominat per un ordinador i màquines sense ànima.

El fer vi era una feina dura, però en ella no només hi quedava el most del raïm, si no que part de l’ànima del pagès que de nit i de dia en tenia cura per aconseguir una de les begudes de Reis i Emperadors.

En Roger Roig ens sorprèn volum a volum amb els seus rodolins, amb la intencionalitat de distreure i ensenyar, a més de facilitar-ne la lectura amb la lletra lligada és un bon recurs per apropar generacions familiars al voltant d’una breu historia on el protagonista és ben conegut i on els grans podem afegir les seves pròpies pinzellades amb records, anècdotes i fins i tot una mica de fantasia.

El complement perfecte a aquesta part lingüística ens l’ofereix l’Hugo Prades amb unes il·lustracions plenes de colors, on no hi ha cap forat en blanc i on l’infant pot descobrir petits detalls que li picaran la curiositat de descoberta. De la mateixa manera que al retratar la colla d’amics del Patufet, cada nen es pot identificar amb algun d’ells, hi ha nens i nenes, alts i baixos, prims i no tan prims, amb ulleres ... tots diferents però alhora tots iguals en la seva amistat.

Els contes són per explicar-los, però el que mai em deixa de sorprendre és el fet de poder rescatar-los en dates especials, de transformar-los en una tradició mentre els menuts van creixent i qui sap si quan aquests creixin els hi explicaran als seus fills.

Tenim una cultura molt rica i estic segura que en Patufet encara ens sorprendrà amb alguna festa que se’ns ha escapat.

Voleu fer un tastet? Aquí us deixo les seves primeres planes i no us oblideu que en Patufet us espera per gaudir d’una estona junts.

Lo que el alcohol ha unido que no lo separe la resaca

García de Saura es todo un descubrimiento para mí, una autora que ha conseguido con su segunda novela Lo que el alcohol ha unido que no lo separe la resaca, tocar la fibra sensible, acalorar las mejillas y arrancar grandes sonrisas. Una novela que tiene un poco de todo y un mucho de nada.

Os invito a que conozcáis a Lucía, una joven que tras descubrir los cuernos de su prometido con su primo, muestra su fortaleza plantándose en el altar e invitando a los asistentes a descubrir la verdad. Ella, junto a sus inseparables amigas, Paloma, la casada aburrida, Eva la soltera picara y Marta la feliz casada, son las mosqueteras de una aventura que comenzará la noche de no bodas.

Tras unas copas de más, serán retenidas por la guardia civil, y que guardia civil!!! Unos hombres fortachones y guapos que cambiaran la vida del cuarteto aunque Lucía no está mucho por la labor.

Urbano, es el teniente que las ha retenido y considerado por todos el chico de oro caerá ante la tentación de Lucía, quien no le da tregua, le reta con la mirada, no baja del burro hasta que descubrirá la verdad que se esconde tras la palabra amor.

Uno de los puntos irónicos los da la hermanísima y súper perfecta Leire, ella y sus súper pijas amigas son el contraste a este cuarteto que no tiene filtro, que se ríe de su propia sombra y que por su amistad son capaces de arder Troya.

Una historia que enreda corazones, que muestra infidelidades, divorcios, embarazos, bodas e incluso una venganza tramada desde el odio más profundo que puede acabar con una muerte a manos de alguien conocido.

¿Qué haríais vosotras si vuestro prometido os pusiera los cuernos con un hombre y de la familia?

Una comedia en toda regla donde todo puede salir mal o peor, pero que esconde entre líneas temas familiares, de amistad y actuales de los que pocas veces se habla a no ser con un par de copas de más.

Quizás la combinación del limón ácido y amargo con un sheriff creído y organizado no parezca una buena mezcla, pero las chispas saltaran irremediablemente.

Una historia coral, donde las protagonistas entretejen sus historias con las de sus amigas, donde el fino sentido del humor está presente en cada una de ellas y el picante se sirve incluso a orillas del mar.

Esencia nos presenta una novela que se lee de un tirón, un argumento lineal donde lo interesante es lo que vendrá después y como entre la trama se van intercalando pequeñas píldoras de gamberradas que quizás no lo son tanto.

Os dejo sus primeras páginas y os invito encarecidamente a que vistáis vuestras mejores galas para asistir a la no boda de Lucía. Una historia con banda sonora propia.

Persígueme

Persígueme, no dejes de leer, siénteme entre tus manos, no dejes escapar el amor de tu vida, sueña a lo grande y ábrete camino por ti misma, esta es la filosofía de Tessa Bailey en su novela que nos presenta Titania con total acierto.

Esta es la historia moderna y actual entre una joven que debe abrirse paso a codazos en la gran manzana, Roxy es una joven aspirante a actriz que sobrevive de trabajos de poca monta como cantar telegramas disfrazada para poder pagar el alquiler.

Uno de estos telegramas, una oda sobre la masculinidad la lleva a la puerta de Louis McNally, quien con una actitud entre alucinada y arrogante queda prendado de un gran conejo rosa a la que solo oye y ve los ojos. ¿Se puede uno enamorar de una voz?

Cuando Roxy se quita la máscara la tensión entre los dos es palpable y ahí empezará la caza del conejo rosa, se volverán a encontrar en una circunstancia parecida, pero que juntos resolverán con buen tino, mostrando que el joven abogado y soltero de oro tiene sentimientos profundos y una tensión que no puede olvidar.

Roxy es una persona negativa, todo tiene que tener un lado oscuro, alguien la tiene que estar engañando y lo bueno no suele pasarle.

Louis en un intento de ayudarla la llevará a la boca del lobo y deberá la posibilidad de perderla.

Estamos frente a una comedia romántica, con altas dosis de picante y picardía, pero con un fondo donde se esconden la necesidad de ser aceptados y queridos, de tener amigos y de vivir la vida bajo sus propias normas.

La prosa es fluida, de tal modo que el lector casi ni se da cuenta de que esta devorando los capítulos, los personajes secundarios tienen su papel y su alma, y si por mi fuera me encantaría que tuvieran su propia historia, tanto Abby como Honey, las compañeras de piso de Roxy, como Russell y Ben, los amigos de Louis. Un sexteto que podría dar mucho de sí.

Dos mundos están a punto de colisionar dando lugar a una historia propia de una Cenicienta moderna.

Una historia que os dejará con ganas de más, mucho más, con preguntas sobre el futuro de sus personajes y su vida en Nueva York. Una historia pasional que dejará paso al amor, una chispa que encenderá un incendio que arrasará con los dos.

Para aquellos que no me creáis aquí os dejo sus primeras páginas, perseguidlas, leedlas y amadlas.

La noia que ho tenia tot

Avui, em costa molt trobar les paraules adequades per parlar-vos de la darrera novel·la que m’ha costat llegir ja que m’ha encongit el cor de mala manera.

Amb una portada contradictòria La noia que ho tenia tot sembla un títol força positiu que contrasta amb la il·lustració d’una rosa negra que l’acompanya, un color funest, de dol i pena que alhora que li dona força al propi títol ens mostra que no tot és el que sembla, que rere aquesta portada se’ns amaga una novel·la dura, amb veu pròpia i amb un personatge femení complex que madurarà de cop i que finalment tindrà la força i el coratge de mostrar la veritat al món.

L’autora Jessica Knoll va guardar un secret propi durant disset anys i que arran d’escriure aquesta novel·la va aconseguir amb el seu èxit aclaparador una mica de revenja.

Amb només quinze anys va patir una violació i durant dos anys va haver de compartir escola amb els seus tres violadors, el tema va quedar en l’oblit de molts però mai silenciat en la seva ment, ara li ha donat veu a l’Ani FaNelli, una jove amb una vida de somni de cara al món, però la veritat del que va patir en la seva adolescència està sortint del racó de l’oblit.

Tot i que l’autora juga molt amb la ironia i amb tocs d’humor negre, el que realment està mostrant és una realitat social on les víctimes d’assetjament callen per por i vergonya, transformant les seves pròpies vides en una ombra del que haguessin pogut ser i deixant els seus botxins lliures de pena.

Una autoprotecció que protegeix el culpable i encara ensorra més a les víctimes, però reconec que l’Ani FaNelli és una heroïna, triga el seu temps però a la seva manera s’enfronta als seus pitjors malsons i s’allibera amb la veritat.

Amsterdam llibres ens presenta una novel·la de veritat, que posa la pell de gallina, que frapa i a l’hora és una denuncia social, aquí us deixo les primeres planes per que pugueu jutjar vosaltres mateixos.

Una obra brillant en tots els seus aspectes, tant en la forma com en el fons, en la veu de la seva protagonista i els personatges secundaris. Espero que descobriu la veritable Ani, la que viu amagada dins un capoll que ha anat construint amb el temps i que està a punt d’eclosionar.

Com molt bé ens diu la contraportada una novel·la que segueix el camí de “Perduda” o “La noia del tren”, noves veus per a noves lectures.