Una veu en la nit

Per Àngela Sánchez Vicente

Que soni la música que ens fa somiar, que s’encengui la llum i que la butaca més còmoda de la casa ens rebi! Es nota que estem contents doncs l’Andrea Camilleri ha tornat amb una nova investigació per en Salvo Montalbano.

En Montalbano està més en forma que mai tot i estar celebrant el seu cinquanta-vuitè aniversari. Ell mai descansa i li agrada l’acció en la mateixa mesura que odia la paperassa burocràtica que li alenteix la seva tasca de camp.

Està en una època vital en que desitja fer el que ell vol i sap fer a la seva manera i amb el seu tempo, no li agrada ser manat i menys per el president del consell d’administració i crec que té raó... Potser no és políticament correcte o es salta protocols però acaba resolent tots els casos amb èxit i sortint-ne airós. 

Aquest cop està una mica “rebotat” amb tot i no està disposat a que juguin amb ell, ai del delinqüent que li està posant difícil... No sap amb qui se les veu!

A Una veu de nit ens enfrontarem a una màfia. Rere un robatori a un supermercat i el posterior suïcidi sospitós del seu amo li salten totes les alarmes. Tot el poble sap que els propietaris, la família Cuffaro són mestres en estendre les seves mans per tots els camps possibles per tal de veure’s beneficiats tot i que la legalitat de tant en tant sigui un obstacle a saltar.

Poc després trobaran el cos de la xicota del fill del president de la Diputació apunyalat i aquest fet serà la cirereta del pastís del seu aniversari.

Abans ja no li quadrava l’assumpte però ara ja veu que ambdues morts estan relacionades i que la investigació va cap a un enemic molt poderós.

Ell mai s’espanta i ens mostra la bondat del poble italià i alhora les trames més mafioses o d’influències perilloses que de vegades uneixen a personatges ven dispars o llunyans en el sociograma del poble.

Qui hi ha rere les morts? Quan trigarà en descobrir-ho? Podrà tenir un aniversari en pau?

Només de la mà d’Edicions 62 que acull l’amplia bibliografia de tan prestigiós autor us en podreu assabentar.

Personalment crec que és una de les novel·les d’en Montalbano que m’han sorprès més tant per la trama con pel seu canvi de caràcter. Una mica més decidit, disposat a treballar però més radical amb els seus límits.

Ell creu que el fi o el tancament d’un cas justifica els mitjans i potser si que és així. És el que ens encisa d’ell, la seva voluntat de justícia encara que en més d’una ocasió es jugui la feina i potser el coll.

Vinga, ja comença a fer calor però les vacances encara estan una mica allunyades.

Us ve de gust un viatge per Vigata sense escales, maletes ni avions?

La muerte de Dexter

Llegamos al final de una vida, así es como se nos presenta La muerte de Dexter, personaje carismático entre los asesinos en serie que asesinaba a otros asesinos en su tiempo libre.

De día trabajaba analizando salpicaduras de sangre, de noche intentaba callar su yo más oscuro a quien se refería como “El oscuro pasajero” y entre una cosa y la otra lidiaba con su papel de hermano, padre y marido. Vamos, que tenía una vida muy ajetreada hasta ahora.

En esta novela que culmina la saga de novelas y que ya advierto que dista del final que se le dio a la serie de televisión, Jeff Lindsey nos muestra un Dexter derrotado, un hombre que lo ha perdido todo y que se aferrará con esperanza a la llegada de su hermano Brian, de quien poco sabíamos hasta ahora y que nos mostrará un ser cruel, oscuro, destructivo y que deja la imagen que teníamos de Dexter como gran mente criminal a la altura de un psicópata en pañales.

Umbriel nos presenta la octava entrega de esta saga que con una narrativa dinámica y un tempo que se va adaptando a los propios personajes que no dejará a nadie indiferente.

La trama empieza desde una solitaria celda de prisión, donde el tiempo parece correr en contra de Dexter y sus pensamientos y cavilaciones hacen mella en el lector, gracias a un lenguaje muy cuidado, a unas descripciones precisas y a una trama que se complica por momentos, el autor podrá en jaque a su propia creación, un personaje que se ha convertido en el eje de un thriller apasionante donde matar calma la sed de sangre.

Si os contará más sobre la trama sería un delito, tras "El oscuro pasajero", “Querido Dexter”, “Dexter en la oscuridad”, “Dexter por decisión propia”, “Dexter el asesino exquisito”, “Dexter por dos” y “Dexter, cámara, ¡acción!” nos despedimos de Dexter Morgan hasta más ver o quizás no sea una despedida... quién sabe cómo terminaran las cosas, quizás no todo sea rojo o negro.

Lo único que sí puedo garantizar es que Dexter se ha hecho su propio espacio entre los psicópatas más odiados y queridos por los lectores de medio mundo.

No dejéis escapar la oportunidad de una despedida a lo Dexter, este es vuestro momento de decidir. Solo una advertencia, esta novela es altamente adictiva, no podréis parar de leer.

Cafè de París

Per Àngela Sánchez Vicente

Us presentem una novel·la intimista, somiadora i que ens mostrarà com la vida ens pot canviar en un instant si ens aferrem als nostres somnis.

A Cafè de París, coneixerem a la jove magdalena, una noia que deixa enrere el seu poble i la seva vida que ja no podrà recuperar. Ella somia amb la música i realment és la seva manera d’expressar-se, de sentir, la seva manera de viure i sobretot el seu refugi davant les adversitats de la crua realitat.

Poc a poc desapareix la Magdalena que cantava a l’hort i neix la Madeleine, la seva versió més professional, enigmàtica, elegant i captivadora que provarà sort com a cantant del Cafè de París.

Coneixerà l’èxit i també les repercussions d’aquest tant negatives com positives.

En una època que la melodia la imposen les bombes de la Segona Guerra Mundial sembla que el seu propi món està més centrat que mai i ella sent que té les rendes del seu destí i de la seva vida per primera vegada.

Francesca Aliern ens dóna una classe magistral sobre narrativa amb una ploma vivaç i emotiva que ens duu a estimar a la Madeleine sense mesures i a entendre la seva vivència en un temps tan convuls.

És com si la pobre Magdalena hagi estat anys i anys tancada a la seva caseta atemorida pel que hi ha a l’exterior i poc a poc ha cregut que allò era el seu camí i pel que estava preparada però d’alguna manera amb els rajos del sol entrant per les finestres somiava desperta en què hi hauria més enllà de tot el que ella coneixia.

Més enllà resulta que hi ha un camí ple de glòria i d’espines per el qual haurà d’aprendre a caminar per tal d’assolir la seva fita.

No us vull desvetllar massa perquè realment és una novel·la que s’ha de llegir i desgranar per poder paladejar cada compàs i gaudir de cada ritme fins teixir la cançó que esdevé la banda sonora de la Madeleine.

M’encanta el fet que la noia evolucioni tant que fins i tot canviï de nom... és impressionant com no hi ha res deixat a l’atzar!

De la mà de Cossetània Edicions vibrarem amb una obra digne de tota tauleta de nit, una obra habitada per una somiadora que tots desitjareu conèixer.

Com acabarà la seva historia? Quin serà el seu llegat?

Coneixeu-la i descobrireu la veritat!

Per mi aquesta cançó la defineix a la perfecció! Sembla feta per ella!

Que no panda el cúnico

Que no panda el cúnico es el mejor título para esta novela, una apuesta joven, fresca, dinámica y divertida que no os dejará indiferentes.

Patricia Hervías es todo un descubrimiento para mí, gracias a mi amiga Mariana que me la recomendó, un acierto asegurado.

Nos estamos empezando a aburrir de las historias dulces y románticas donde lo inesperado no existe y lo esperado es más de lo mismo, pues bien, en esta novela solo podéis esperar lo inesperado porque a nuestra Ángela Chanin particular, que no se parece en nada a la de Falcon Crest, le pasa de todo y más.

Ángela es una joven que se ve arrastrada por su novio a perseguir el sueño de él perdiendo el suyo y en el proceso perdiéndose ella misma.

Pedro Luis, el susodicho novio ha encontrado trabajo en Barcelona y decide por los dos mudarse a la ciudad, Ángela dejará todo por ir con él, nuevo trabajo, nuevos vecinos, hacer nuevos amigos, ciudad nueva… se suele decir que el final de una etapa es el principio de otra aunque no lo sepamos y en este caso es muy cierto.

Todo empezará en el momento en que nuestra nueva, mejor y torpe amiga aterrice en el aeropuerto y descubra que su novio se ha marchado a Dubái por trabajo y su relación se vaya transformando a golpe de WhatsApp.

Mientras su corazón se va separando de la razón, a Ángela le pasa de todo, se tuerce el tobillo cuando le roban el móvil, casi muere en la oficina, se da un golpe con la puerta del ascensor y podría continuar pero es mejor que descubráis el motivo de sus desasosiegos. Eso sí, conocerá a Josep, amigo de un compañero de trabajo y casualidades de la vida su vecino y aunque todo parece surrealista el destino les tiene preparado más de un disgusto y alguna alegría.

Con capítulos intercalados de los diversos personajes la autora crea un cuadro completo de una relación a distancia perdida en el tiempo y una floreciente relación vecinal.

Una novela que no podréis dejar de leer, es muy adictiva, el lector empatizará al momento con Ángela y sus momentos estelares, sin olvidarnos de los nuevos compañeros de trabajo que aportaran dinamismo a la trama y diversos puntos de vista sobre la vida y las relaciones y sus vecinos crearán un ambiente donde nos sentiremos incomodos de vez en cuando pero con quienes nos reiremos hasta llorar.

Sin olvidarnos de su padre, militar de profesión y con alma de moderno y de su madre, una adicta a los culebrones, un dúo sin igual.

mr editores nos regalan la oportunidad de reír en tiempos de crisis y si no me creéis aquí os dejo sus primeras páginas para que descubráis el mundo de Ángela y sus locuras.

Recordad que cuando un WhatsApp se cierra un chat se abre.