dilluns, 30 de maig del 2016

Que no panda el cúnico



Que no panda el cúnico es el mejor título para esta novela, una apuesta joven, fresca, dinámica y divertida que no os dejará indiferentes.

Patricia Hervías es todo un descubrimiento para mí, gracias a mi amiga Mariana que me la recomendó, un acierto asegurado.

Nos estamos empezando a aburrir de las historias dulces y románticas donde lo inesperado no existe y lo esperado es más de lo mismo, pues bien, en esta novela solo podéis esperar lo inesperado porque a nuestra Ángela Chanin particular, que no se parece en nada a la de Falcon Crest, le pasa de todo y más.

Ángela es una joven que se ve arrastrada por su novio a perseguir el sueño de él perdiendo el suyo y en el proceso perdiéndose ella misma.

Pedro Luis, el susodicho novio ha encontrado trabajo en Barcelona y decide por los dos mudarse a la ciudad, Ángela dejará todo por ir con él, nuevo trabajo, nuevos vecinos, hacer nuevos amigos, ciudad nueva… se suele decir que el final de una etapa es el principio de otra aunque no lo sepamos y en este caso es muy cierto.

Todo empezará en el momento en que nuestra nueva, mejor y torpe amiga aterrice en el aeropuerto y descubra que su novio se ha marchado a Dubái por trabajo y su relación se vaya transformando a golpe de WhatsApp.

Mientras su corazón se va separando de la razón, a Ángela le pasa de todo, se tuerce el tobillo cuando le roban el móvil, casi muere en la oficina, se da un golpe con la puerta del ascensor y podría continuar pero es mejor que descubráis el motivo de sus desasosiegos. Eso sí, conocerá a Josep, amigo de un compañero de trabajo y casualidades de la vida su vecino y aunque todo parece surrealista el destino les tiene preparado más de un disgusto y alguna alegría.

Con capítulos intercalados de los diversos personajes la autora crea un cuadro completo de una relación a distancia perdida en el tiempo y una floreciente relación vecinal.

Una novela que no podréis dejar de leer, es muy adictiva, el lector empatizará al momento con Ángela y sus momentos estelares, sin olvidarnos de los nuevos compañeros de trabajo que aportaran dinamismo a la trama y diversos puntos de vista sobre la vida y las relaciones y sus vecinos crearán un ambiente donde nos sentiremos incomodos de vez en cuando pero con quienes nos reiremos hasta llorar.

Sin olvidarnos de su padre, militar de profesión y con alma de moderno y de su madre, una adicta a los culebrones, un dúo sin igual.

mr editores nos regalan la oportunidad de reír en tiempos de crisis y si no me creéis aquí os dejo sus primeras páginas para que descubráis el mundo de Ángela y sus locuras.

Recordad que cuando un WhatsApp se cierra un chat se abre.






diumenge, 29 de maig del 2016

El llegat dels ossos



Per Eva de las Heras i Mestres


Després de l’èxit de “El guardià invisible”, on es posa de manifest, que no és una peça única i que queden moltes preguntes per respondre en la vida de la inspectora Salazar, i sobretot per difondre la cultura mitològica de la vall  del riu Baztán (Navarra).

Dolores Redondo (Donostia, 1969), continua treballant i aprofundint en el triangle que formen la protagonista, Amaia Salazar, la família d’aquesta i la societat de la vall i la seva cultura. L’autora des del primer moment va parlar de l’obra com una trilogia, però no de tres peces soltes, sinó una peça partida en tres que a l’hora formen una i que podrem trobar de la mà de labutxaca en un format còmode i econòmic.

Ja en el primer llibre quedava prou evident que la vida a la vall era força dura, la climatologia més pròpia de novel·les de ciència ficció com Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, més coneguda per l’adaptació cinematogràfica batejada de nou, amb el nom de Blade Runer; i sobretot per la imatge distorsionada d’una idea de societat tancada que s’impermeabilitza a tot allò que no s’identifica amb la vall.

La història ha conjugat molt bé la vida personal i familiar, en un entorn complicat i complex on les veritats no són manifestades i només apareixen perquè els esdeveniments ho reclamen, per això cal tenir molt present la fortalesa de la família de la protagonista i la figura del James, parella de l’Amaia i sobretot autèntic puntal de la fortalesa moral de la seva esposa.

L’acció a El llegat dels ossos arrenca amb una nova situació personal de la protagonista com és l’assumpció d’una maternitat molt imminent, a l’hora es produeixen tot un seguit d’actuacions vandàliques en una església de la vall, que faran que torni a la terra que la va veure créixer.

En paral·lel la inspectora Salazar començarà a investigar tot un seguit de coincidències que la durant a determinar que hi ha un assassí en sèrie, que fa anys que actua mitjançant la inducció a l’assassinat per terceres persones, però amb un petja molt indiscutible: TARTTALO.

El desenvolupament de la novel·la es realitza majoritàriament a la vall però també es mou la protagonista per Pamplona, i justament en aquest radi d’acció apareix una figura distorsionadora de la racionalitat i la metodologia de la inspectora com és el jutge Markina.

Els seus raonaments basats en la lògica i l’anàlisi es veuran alterats per situacions personals com és l’intent de compaginar l’atenció al seu fill i cobrir les necessitats més bàsiques d’aquest, i superar la situació personal en la que es desenvolupa la relació amb la resta de l’equip investigador, i com no, el plegat de silencis que envolten la vida de l’Amaia.


Finalment vull destacar la idea estereotipada de que les segones parts no acostumen a ser-ne millors, crec que l’autora ha sabut afegir un nou element a la narrativa d’El guardià invisible, com és la velocitat d’acció, fent que la història no tingui pausa i arribi a ser tant imprevisible el seu final, que no tinguem aturador en la lectura, per això considero que ha superat aquesta segona part a la primera, fent necessari tenir a les mans la tercera part imminentment.

És una novel·la que m’ha tornat a enganxar des del principi  i estic segura que l’última part semblarà a poc, espero i desitjo que la Dolores segueixi per aquesta via per què francament, pels lectors amants de la novel·la negra, puc dir que tenim tot un bon potencial d’escriptora en aquest gènere.


El Zohar de Barcelona



Per Maria Valle Viña

T’agraden els llibres històrics? Els llibres de ficció? Els d’aventures? Potser t’agraden els llibres amb tocs d’amor? De misteri? Policíaques? Amb El Zohar de Barcelona ens trobem amb un llibre que conté totes aquestes característiques i ens endinsem en un thriller històric trepidant. 

En la seva lluita contra el poble jueu, els nazis volen aconseguir el «Zohar o Llibre de la Llum», el llibre cabdal de la càbala. I tots els indicis condueixen a Ildefons Cerdà i, després, a Antoni Gaudí, que l'hauria amagat en algun indret de l'Eixample deixant unes pistes misterioses per qui vulgui trobar-lo. 

L'any 1938, en plena Guerra Civil, l'inspector Emili Galera ha d’investigar aquest fet i es veu abocat a una cursa perillosa i trepidant per avançar-se als nazis, la Herta i el carnisser Metzger, els espies enviats per Hitler, i així impedir que el Zohar de Barcelona, amb tot el seu poder màgic, caigui a les seves mans.

Es molt interessant trobar a la novel·la tot un seguit de personatges històrics i veure’ls entrellaçats dintre de la trama. A més  es un llibre que agradarà a tant als que coneixen Barcelona com els que no, ja que  hi trobaran molts espais coneguts i a la vegada es descobreix quins han estat els canvis a la ciutat al llarg dels anys. 

L’autor de la novel·la es Francesc Xavier Hernandez, que és historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos projectes museogràfics, entre els quals la coordinació historicomuseogràfica del Museu d'Història de Catalunya i el comissariat de l’exposició «Donec perficiam» del Born Centre Cultural de Barcelona. També ha participat en nombrosos projectes relacionats amb la iconografia didàctica i l'arqueologia del conflicte. El Zohar de Barcelona és la seva última obra. 

El llibre el trobareu amb l’editorial Capital Books que és un segell creat per 9 Grup Editorial, format per Angle Editorial i Cossetània Edicions, segells de trajectòria consolidada i que ens apropen títols que com el Zohar de Barcelona que ens conviden a agafar amb moltes ganes la lectura. 

Us deixo amb aquest vídeo per a que comenceu a fer boca:


dissabte, 28 de maig del 2016

Alex

Os presentamos Alex, la segunda novela de Pierre Lemaitre protagonizada por el comandante Camille Verhoeven.

Ya nos conquistó con “Irène”, en la que os comentamos que Camille vive la vida soñada junto a su amada Irène y a su hijo hasta que un brutal asesinato cambiara su vida por completo. No os diremos la victima pero creo que el título os puede ayudar.

Desde que se conozca la noticia este comandante vivirá un auténtico acecho ya que cada paso que dé o cada movimiento que haga será digno del boca oreja entre su entorno y a la vez en portadas de prensa escrita.

En esta nueva entrega han pasado varios años pero la desaparición de la mujer llamada Alex le llevará a reencontrarse cara a cara con quien cambio su vida para siempre.

Alex está agonizando en un almacén y nuestro amigo Verhoeven lo sabe muy bien así que hay que hacer una carrera contra reloj para salvar su vida y encontrar al sujeto que está detrás de esta calamidad.

Es muy difícil investigar con la mente fría y serena cuando los recuerdos te acechan como sombras alargadas de las que no puedes huir pero con toda su fuerza irá descubriendo el qué, cómo y porqué de esta situación.

Hoy en día la novela negra está en auge y se encuentran títulos por doquier pero lo difícil es toparse con títulos como esté en que la calidad es tan buena y hace un tributo a los grandes del género en pequeños giros que nos los recuerdan.

Una investigación que no roza lo gore y se queda en el negro elegante de las grandes novelas detectivescas, una desaparición que nos encoge el corazón y nos deja sin aliento y un malhechor que parece tener la piel del propio diablo.

El malhechor sí que parece sacado de una historia de terror psicológico pero realmente nunca hay ningún asesino ni villano amable. Su oscuridad lo empaña todo y nos deja cada vez con más interrogantes que sólo nuestro amigo comandante puede resolver.

¿Sabremos quién está detrás de todo esto y sus motivos?

No os perdáis esta gran novela que nos ofrece Debolsillo y descubrid los entresijos de esta gran investigación.

¿Queréis ayudar a encontrar a Alex?

¡Pues venga, a las librerías!

Temps de llum



Per Àngela Sánchez Vicente


Fa pocs dies a casa recordàvem la Barcelona de la postguerra i enunciàvem coses que agradaven a fer als nostres avis. En aquella xerrada vaig fer un gran descobriment, la meva mare de ben petita gaudia de tardes de cinema amb els avis a l’Avinguda de la llum.

En els ulls de la nena innocent era una gran aventura doncs era endinsar-se a dins el cor de la ciutat per veure les seves pel·lícules preferides mentre ben a prop hi corrien trens. Era una excursió i fins i tot aprofitaven la sortida per comprar postals i regalets per la família. Ai, la infantesa i els records que ens deixa!

Per això i la meva passió per la Barcelona més antiga em veig atreta per la novel·la Temps de llum, un retrat sobre la primera galeria subterrània de tota Europa.

La primera novel·la per adults de la Sílvia Tarragó és excepcional; és el compendi perfecte entre l’explicació d’un context social, econòmic i demogràfic de la Barcelona dels anys vint fins als anys noranta combinada amb la apassionant historia de la Júlia, una noieta que esdevindrà la nostra guia per tan particular espai.

Realment posa la pell de gallina com ha canviat el teixit social de la ciutat i la seva escala de valors i tot allò que els mobilitzava. 

Tal i com passa a la Barcelona dels canvis també veiem una vida en les seves diverses etapes. La Júlia començarà l’aventura essent una minyona encisada per la màgia i la llum de les galeries i plana a plana veurem com les seves passions, les seves preocupacions i la seva situació vital es va desenvolupant a un ritme trepidant.

Quan pensem en qui érem o què ens emocionava potser no ens reconeixem o ens sorprenem per tota la transformació que he fet a base de viure la vida i el propi bagatge emocional.

És una novel·la en que els matisos els posen els diferents personatges que surten dels estereotips; la filla dels pastissers, l’aprenent del barber, l’acomodador del cinema, la dona de la perfumeria i els passavolants ens mostraran el valor de la diferencia humana.

És una novel·la que rau d’un indret concret i d’una situació històrica tractada amb respecte i una profunda cura maridat amb una historia personal que ens farà riure i plorar.

M’ha emocionat moltíssim i per aquest fet tampoc us desvetllaré l’historia de la nostra nova amiga.
Creieu-me i aneu a les llibreries a per un exemplar! Us agradarà conèixer a la Júlia i gràcies a Columna i a la seva autora en teniu una cita.

Quina llàstima que les galeries hagin tancat! No hi he anat mai però amb aquesta novel·la és com si m’hagués pogut prendre un cafè amb llet a la seva cafeteria, perfumar-me, gaudir de les pel·lícules clàssiques, vestir-me amb els vestits de les senyores barcelonines i barrejar-me amb la societat d’aquell temps.

És una novel·la que no deixa indiferent! No la podeu deixar escapar!